La Puntita · 26 de Mayo de 2017. 20:59h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Cervera, capital

 

L’altre dia vaig anar a fer turisme a Cervera. Sóc un ferm partidari del turisme de proximitat. Cada vegada em costa més agafar un avió. Quan no són les cues de l’Aeroport és una vaga dels controladors francesos. Per Setmana Santa o en qualsevol pont més val quedar-se a casa.

Per als de can Fanga -els habitants de l’àrea metropolitana com ens van batejar a Girona- Cervera és només una ciutat a mi camí entre Barcelona i Lleida. Sobretot des que van fer l’autovia. Però mereix una aturada. Badar pels carrers. Fixar-se en els racons.

screensnapz029.jpg

 

Com que està a damunt d’un turó a quasi cinc metres d’alçada hi fa corrent d’aire. Almenys al mes de maig. Encara no hem entrat ben bé en les terres de secà del Segrià o el Pla d’Urgell.

Els cerverins, d’ençà de la Guerra del 1714, arrosseguen mala fama. Felip V va tenir la idea de suprimir la resta d’universitats catalanes (Barcelona, Lleida, Vic, Girona i Tarragona) i fer-na una nova de trinca en aquesta localitat.

Crec que no ho han superat. I això que ho van pagar ells amb el cadastre. En el parell de lliberies que vaig visitar no vaig trobar cap guia dedicada exclusivament al centre universitari. L’Ajuntament li hauria de donar la volta. No vendre-ho com un pecat sinó que, per grat o per força, van ser la capital de la cultura catalana durant més d’un segle. Entre el 1718 i el 1845

Per les seves aules, en efecte, hi van passar personatges tan il·lustres com el jurista Josep Finestres, el pensador Jaume Balmes, el savi Milà i Fontanals o l’inventor del submarí Narcís Monturiol. Encara que, amb els vents que corren, alguns els hem arraconat. Al pas que anem Balmes es quedarà sense carrer a Barcelona. Qui hagi llegit El criterio que aixequi el dit. 

screensnapz024.jpg

 

Llavors ser estudiant no era com ara. Havien d’anar d’uniforme. Complien un horari estricte. I l’única nit de xerinola era l’últim dia de curs. S’allotjaven en cases particulars o en residències eclesiàstiques segons les seves possibilitats econòmiques. Les relacions entre els estudiants i la població autòctona no sempre eren fàcils.

Però els cerverins, com deia, s’haurien de treure la llufa de sobre. En desgreuge seu cal dir que no van ser les únics en donar suport a Felip V. Altres localitats amb pedigree com Berga -no sé si l’actual alcaldessa de la CUP ho sap- Centelles, Manlleu, Vic o Valls també (1).

Ben mirat, tècnicament, els traïdores van ser els altres. Al cap i a la fi les Corts Catalanes van jurar fidealitat al nou rei el 1702. Després es va girar la truita. Ara entraríem en una altre debat, però no sé si el Pacte dels Vigatans -l’aliança amb Anglaterra- va sortir gaire a compte. A l'hora de la veritat ens van deixar tirats.

El Regne Unit és un estat que sempre ha anat a la seva, que és l’única manera de bastir un imperi amb cara i ulls. I si no mirin el Brexit. Anglaterra és aquell país que va tenir un primer ministre el qual va deixar clar que no tenien aliats, sinó interessos.

Tant se val, tornant a la Universitat, cal reconèixer que l’edifici imposa respecte. Sembla una caserna. Té una retirada a l’Escorial. Com que el van fer enginyers militars és sòlid i robust. I, a dalt de tot, encara hi oneja una corona gegant. screensnapz032.jpg

 

Ara és l’Institut Antoni Torroja, que va ser un matemàtic. No sé si la denominació es cosa del ministeri perquè tampoc és una patum local. El senyor Torroja va néixer a Tarragona i va morir a Barcelona després d’haver fet els estudis a Madrid. Però tant se val.

Tampoc sé què es deu sentir d’estudiar l’ESO o el Batxillerat en una edifici del segle XVIII. El dia de la visita vaig trucar el timbre i em van deixar entrar. Em devien prendre pel de manteniment. Em sentia una mica com un intrús. 

Sens dubte, deu ser l’institut més espaiós de Catalunya. El que té menys densitat de població per metre quadrat. Les seves dependències són ocupades ara per aules d’idiomes, de tecnologia, d’informàtica. I, als passadissos, els alumnes hi han penjat pòsters sobre les conseqüències de la II Guerra Mundial o l’explotació del Coltan, mineral amb el que es fan els mòbils.

L’antiga capella ha esdevingut la sala d’actes. El dia de la meva passejada els alumnes de segon de Batxillerat estaven preparant la festa  de les orles ara que acaben el curs. I, a l'hora de l'esbarjo, els alumnes jugen a bàsquet o a futbol en els patis interiors.

  screensnapz034.jpg

 

En fi, sospito que amb els èxits esportius dels germans Márquez l’autoestima dels cerverins ha pujat molt. Han posat Cervera -que amb prou feines té 9.000 habitants- en el mapa mundial del motociclisme A la Plaça de la Universitat hi vaig veure penjat un cartell gegant.

Així, de pas, una joieria de sota ven més rellotges. Els catalans sempre ens hem pogut per una lògica aplastant: el negoci és el negoci. Com ha de ser. I, a la Rambla de Lluís Sanpere hi ha el club oficial. En alguns balcons hi oneja el 93, el número màgic. De retruc evitem així una guerra de banderes.

La ciutat és allargada com un fuet. Felip V va decidir posar la universitat en el que llavors devia ser un extrem de la població. Ara s’ha quedat més o menys al centre. És la connexió entre el casc antic i la part nova. El dia que hi ha mercat la zona s’omple de parades. S’hi pot adquirir de tot: de fruita a sabates. Cervera encara exerceix de capital de comarca, de pol d’atracció dels voltants.

Els cerverins van decidir fer una altra cosa intel·ligent: van optar també per conservar les muralles. O almenys una part de la muralla. Cosa que els equipara a altres ciutats civilitzades com York o Canterbury, que també van mantenir el seu patrimoni històric intacte.  screensnapz028.jpg

A Barcelona, com se sap, l’enderrocament de les muralles va ser considerat un senyal de modernitat i de progrés. Un greu error. Només queda algun tram ací i allà. La de les Drassanes sobreviu com pot a l'ofec del trànsit.

En el fons, perdonin la boutade, va ser una sort que Felip V decidís construir una fortalesa militar a la Ciutadella. Ara almenys tenim un parc al mig de la ciutat. Per superfície no és Hyde Park ni el Tiergarten, però la burgesia catalana hi hagués acabat fent pisos.

La burgesia catalana ha estat una de les més depredadores del món pel que fa a ocupació del sòl. Només cal veure els afegits en molts edificis de l’Eixample entre àtics i sobreàtics. En alguns casos he arribat a comptar fins a quatre plantes de més.  screensnapz023.jpg

 

En fi, amenaço amb tornar a Cervera. A la Cucafera, una de les llibreries visitades, tenien alguns clàssics que reclamaven a crits un propietari. Com el dels Castells Catalans i el de la Història Militar de Catalunya, ambdós de Rafael Dalmau Editor.

Però si jo hagués estat Pasqual Maragall hagués plantejat un dia traslladar la capital de Catalunya a l’interior per descongestionar l’àrea metropolitana i reequilibrar el país. Com van fer els brasilers amb Brasília. Hagués esetat una maragallada genial.

Sempre que el cost de l’operació fos factible i evitant, en la mesura del possible perquè no deu ser fàcil, tota especulació immobiliària. Crec que Manresa és una mica el centre geogràfic de Catalunya, però està encara massa a la vora de Barcelona i la Generalitat hauria d’arreglar en aquest cas la C-55. Cervera podria ser perfectament una de les candidates.

 


(1) Joaquim Albarada i Joan Esculies: “1714. La guerra de Successió”. Pòrtic, Barcelona 2008, pàg. 56

Diversos autors: “Història de l’autogovern de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2006, pag. 136

26 Comentarios

#15 pepe.----, andorra, 29/05/2017 - 13:52

moltas merces Sr. Rius per xerrar de coses senzilles de la regió Catalana en comptes del monotema separata.

#15.1 Felip V, Derecho de conquista !, 31/05/2017 - 09:00

1714 : "Habiendo pacificado mis armas ese Principado toca a mi establecer soberanía en él y someterlo en adelante a las leyes de Castilla tan loadas en el universo entero...."

#14 Protágoras, bcn.España, 28/05/2017 - 10:06

Rius ¿"l’inventor del submarí Narcís Monturiol".?

Monturiol (como Isaac Peral) sólo son un número más de la larga lista de quienes contribuyeron al desarrollo del submarino.

#13 Marcos, Reus, 28/05/2017 - 06:41

Quin article més gran!

Espero que això només sigui el principi d'una sèrie. Només a 10 km de Cervera hi trobarà Tàrrega, on hi ha una gran rivalitat amb Cervera. És una ciutat imprescindible per conèixer part de la història jueva de Catalunya. Crec que encara hi ha alguna exposició sobre l'assalt al call jueu. Volem més articles com aq

#13.1 Xavier Rius, Martorell, 28/05/2017 - 21:11

Gràcies. Comentaris així compensen. Ja hi he estat. Ara diré una heretgia, però els catalans vam inventar l'estrella de David abans que els nazis. Al segle XIV la fèiem servir per identificar els jueus.

#12 LuisAlb, ZGZ, 27/05/2017 - 20:07

Una razón puede ser que tanto Berga, como algunas poblaciones más cercanas a la frontera con Francia se alinearon con FV porque eran las que más habian sufrido desde tiempos inmemoriales cada vez que ha habido lucha armada contra los franceses. pero aquello en su contexto. Hay que superarlo. No se puede estar mirando al pasado constantemente.

#11 Pere, LLeida, 27/05/2017 - 18:26

Cervera és un poble acomplexat per una falsa mitologia nacionalista que tot ho llegeix en termes de "patriotes" i "traïdors". Fa molts anys que fan el ridícul intentant purgar el seu soposat pecat. Fins i tot van declarar a la família real "non grata"... Una mostra de com el nacionalisme ens fa més curtets i petits.

#11.1 Cesc, Cervera, 29/05/2017 - 01:54

Molt bé Pere...amb gent tant llesta,savia...e inteligent com tú....anem fent camí...No siguis reprimit i disfruta d'una festassa com es l,Aquelarre l'ultim dissabte d'agost...segurament serás tú el que farás el ridicul en mitg de gent tant ben parida com els CERVERINS....L'UNIC ACOMPLEXAT que ha aqui ets TÚ...SAVI.