La Puntita · 6 de Marzo de 2016. 20:24h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

El mantra del referèndum

El procés està agafat amb pinces. La prova és que s’ha tornat a posar de moda el referèndum. Dimecres passat, al debat d’investidura, Joan Tardà reptava Pedro Sánchez amb la figura d’Adolfo Suárez: “¿Dónde está su talla de estadista ahora negándose a la celebración del referéndum?”. Un republicà com ell reivindicant Suárez, que havia estat ministro-secretario general del Movimiento.

I Francesc Homs reblava el clau: “No hay solución al tema de Cataluña sin una votación” afirmava després d’haver demanat el reconeixement “plurinacional, pluricultural y plurilingüístico” d’Espanya. Com en els temps de l’Operació Roca al que, per cert, va citar en dues ocasions. Albert Rivera i ell se'l disputaven.

El gir del sobiranisme va passar desapercebut per al Telenotícies, però no per a un observador tan perspicaç com Pedro Sánchez: “Me llama mucho la atención que ahora ustedes vuelvan a defender el referéndum”, li va etzibar a l’exconseller de Presidència. Tot i que també li va retreure que utilitzés el referèndum com "espantajo o señuelo" per no votar-lo.

Jo, al principi, vaig pensar que potser Joan Tardà i Francesc Homs anaven per lliure atesa la talla intel·lectual i política d’ambdós. Però el senyor Homs va confirmar en la sessió de divendres que somia amb un referèndum per sortir de l'atzucac. La darrera oferta va ser el seu vot “como contrapartida” d'una consulta.

El mantra del referèndum ha esdevingut, doncs, la nova estratègia del procès: ho confirmava dissabte el mateix Artur Mas en la convenció nacional de la JNC sense que cap dels joves convergents posessin el crit al cel. En opinió de l’expresident, el principal escull “es diu referèndum” i tot es pot arreglar si els partits espanyols “tenen cintura”. Els hi han donat gat per llebre. Mas és al procés el que Gandhi al moviment de la no-violència o Martin Luther King als drets civils.

De fet el propi president Puigdemont ha començat a posar subtilment el fre de mà. Al The Guardian demanava “coratge” al PSOE, Podem i Ciutadans per poder convocar un referèndum. I en l’entevista a la Ser va afirmar que si l'estratègia del Govern espanyol passava per autoritzar-ne un “ens posarem d'acord segur”.

A 8TV ja va advertir que la independència no serà automàtica al cap dels 18 mesos: que caldrà posar les urnes (“seran els ciutadans els que decidiran"). Però el que em va fer més gràcia va ser el dia que, al Parlament, va dir que els esmentats 18 mesos servirien per “preparar un Estat per esdevenir un Estat independent”. L’excusa perfecta per allargar la troca una legislatura més. Quan convoquin eleccions podran dir: ara sí.

A veure si ho entenc perquè m’he perdut: hem estat quatre anys -si comptem des del 2012- fent bullir l’olla per acabar demanant un referèndum? Què no havíem passat pantalla? que no teníem pressa? que no seria bufar i fer ampolles?. Encara pitjor: què demanaran a la propera Diada?. Amb quina excusa mobilitzaran la bona gent?.

A més, un referèndum per a què? Per a perdre’l? El sobiranisme no té majoria ni a les enquestes del CEO, aquell organisme de la Generalita que va predir majoria absoluta per a Mas el 2012. A l’hora de la veritat va treure 50 diputats, dotze menys dels que tenia.

Al baròmetre d’octubre del 2012 els partidaris d’un Estat independent eren el 44,3%, el febrer del 2013 un 46,4%, el juny un 47% i el novembre arribava fins el 48,5%. Va ser el clímax. Des de llavors va començar a baixar sospito que per la tabarra de TV3 perquè això no hi ha qui ho aguanti: 45,2% el març del 2014, 45,3% a l’octubre, 36,2% al desembre. L’octubre de l’any passat era del 41,1%.

Fins ara els dos únics estats que han acceptat fer un referèndum han estat Escòcia i Canadà i en ambdós casos hem perdut els sobiranistes. Cameron va imposar una pregunta clara (“Should Scotland be an independent country?”), però no era una independència total. Encara que haguessin guanyat els escocesos mantenien la moneda i la corona. Tant se val: el no va obtenir dos milions de vots (55,3%) i el sí 1,6 milions (44,7%).

El del Quebec del 1995 -que com el del 1980, que també es va perdre- parlava d’”una nova associació econòmica i política”. La pregunta semblava tan embolicada com la de la consulta del 9N: “Està vostè d'acord amb que el Quebec arribi a ser sobirà després d'haver fet una oferta formal a Canadà per a una nova associació econòmica i política en l'àmbit d'aplicació del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l'acord signat el 12 de juny del 1995?”. En aquest cas el no va ser del 50,5% i el sí del 49,4%. Va anar de 54.000 vots.

Però, en resum, per tornar al referèndum calia tant d'enrenou amb el procés?. Quan diran la veritat? No es pot fer la independència amb més de la meitat del país en contra o decididament en contra. Matemàticament sí, però amb 62 diputats de 135 no en tens prou. Això ho sap tothom. Fins i tot Raül Romeva. I, en el cas que ho facis, no et reconeixerà ni Sudan del Sud. Aquest és el problema. Com més triguin a dir-ho, pitjor.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

14 Comentarios

#10 Juanca, Sabadell, 08/03/2016 - 19:41

Los indepes dicen ser demócratas. ¿Si gana en NO aceptan q CAT no les quiere y se disuelven x anticatalanes (ir contra la mayoria de CAT)? Que sean valientes, pq si se trata de que si gana el NO ellos siguen dando la paliza, ¿para qué cojones queremos un referendum los catalanes?

#9 Osti quin embolic!, Figueres (nordafrica), 08/03/2016 - 18:15

A veure si algú m'ho pot aclarir: La independència per quan és?, per que mentre un amb un serrell com una catifa diu que son 16 mesos, un altra vol un referendum i potser no hi haurà temps per fer un d'allonsis i l'endemà apa, Indepes tu!, que l'estelada ja la tinc com un drap de cuina dels xinos.

#8 Volem una nova desfeta, bcn, 08/03/2016 - 14:47

Com la de la guerra dels Pirineus que va suposar la pèrdua del rosellon i part de la Cerdanya, o la de 1714 part dels furs. Necessitem una nova derrota amb un referèndum que perdrem però que alimentarà el nostre victimisme 300 anys mes

#8.1 Antonio Jesus, que mas da, 08/03/2016 - 17:14

9 N voto solo el 30 % del censo, lo del referéndum es otro timo.

#7 A QUI VOLEN ENGANYAR?, Barcelona, 08/03/2016 - 13:31

REFERENDUM = INDEPENDENCIA

Votarem i votarem
fins que surti
EL QUE VOLEM

Estan en un carrero sense sortida
que ells solets s'han ficat
i no s'hadonen que NO HI HA SORTIDA
sense pendre mal TOTS

#6 Pepet , Sabadell, 07/03/2016 - 13:55

No tinc cap dubte que, amb Puigdemont com a President, es farà el que digui en Mas, peti qui peti; Junts pel Si, con a partit ja no existeix i caldria dissoldre'l i els acords amb la CUP ja quasi són paper mullat. Aquest és el trist panorama polític català.