La Puntita · 2 de Febrero de 2016. 22:03h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

El procés, en punt mort

El procés comença a donar símptomes d’esllanguiment, d’estar en punt mort, en stand by. Com quan, als avions, estàs en llista d’espera i no saps si al final t’enlairaràs o no. Encara que, per descomptat, no ho diran per TV3. Continuaran fent bullir l’olla fins al final.

Però Lluís Corominas ja ha afirmat aquest dimarts a Catalunya Ràdio que el resultat del 27 de setembre "ens legitima per començar, no pas per acabar”. Amb la refundació de Convergència sóc incapaç de dir quin càrrec té actualment l’exalcalde de Castellar del Vallès. Però a la web del partit encara surt com a número tres només per darrera de Mas i Rull. Clar que també surt com a "secretari general adjunt de CiU" i la federació ha traspassat fa temps. Mas haurà de començar per actualitzar els continguts digitals.

D’altra banda, l’afirmació tampoc és nova, però et permet intuir en quina direcció bufa el vent. Al capdavall, el mateix president de la Generalitat, Carles Pugidemont, ja va advertir en la seva entrevista a La Vanguardia el passat 24 de gener que “tenim legitimitat per iniciar el procés. Per culminar-lo no, però per iniciar-lo sí.” Potser que, un altre dia, abans de començar ens ho pensem una mica. Més que res per no prendre mal.

Mentre que la portaveu del Govern, Neus Munté, ha afirmat aquest dimarts en la roda de premsa de Govern que encara esperen dialogar. Però dialogar què?. Teòricament han posat la directa. Han passat pantalla. En 18 mesos hem de ser independents sí o sí. Tenim pressa. En dos anys hem transitat del pacte fiscal al dret a decidir i del dret a decidir a la declaració d'independència. Per cert, ara que no vinguin amb romanços: les declaracions d'independència sempre són unilaterals. Txecoslovàquia no va ser una independència, va ser un divorci.

Però la consellera fins i tot ha repescat el document aquell amb 23 punts que el llavors president Mas va lliurar a Mariano Rajoy en la seva darrera visita a la Moncloa el 30 de juliol de l’any passat. I això que Convergència es vanta sovint que, de tota la llista, només s’ha aconseguit la connexió ferroviària al Port de Barcelona. A més, el document en qüestió no significa el retorn al peix al cove?. Com vols, per exemple, reclamar el corredor mediterrani si ja hem dit que marxem?.

“A l’altra banda ningú ha volgut dialogar”, ha insistit Neus Munté. Malgrat que cap Estat del món -tampoc Catalunya si fos independent- accediria a negociar la independència d’una part del seu territori. El Regne Unit i el Canadà no van negociar un procés d’independència, van acceptar la convocatòria d’un referèndum. D’acord: era vinculant, però tant els escocesos com els quebequesos el van perdre. Els darrers, en dues ocasions (1980 i 1995).

I el propi Oriol Junqueras ha apel·lat als mercats perquè ens treguin les castanyes del foc. Ara resulta que el capital financer serà els que ens donaran un cop de mà amb la independència. Fa gràcia que apel·li als mercats el vicepresident d’un Govern  que depèn de la CUP i que, ara per ara, ni tan sols pot aprovar els Pressupostos. El corresponsal a Madrid del Financial Times, on va fer aquestes declaracions, devia posar uns ulls com taronges.

El president Puigdemont tampoc ha agafat el telèfon -a diferència dels de Flaix FM- per demanar hora a Rajoy amb l’excusa que està en funcions. També, suposo, perquè té una agenda molt atapeïda entre Miss Mundo, la Nit de l’Esport, els Premis Gaudi i el Barcelona Fashion. A més de la ronda amb els líders de l’oposició. Com si no sabés ja la seva opinió.

Però, en canvi, el conseller de Territori, Josep Rull, ja ha dit que divendres se’n va a Madrid a veure la ministra de Foment, Ana Pastor. I el de Cultura, Santi Vila, també va anunciar diumenge, en una entrevista també a La Vanguardia, que “en deu dies tenim cita amb el ministre”. Llavors perquè no hi va ell?.

Per això dóna una mica la sensació que tot està agafat amb pinces. Que el Govern no sap cap a on anar: si tirar pel dret o esperar un canvi a Madrid a veure si cau una oferta del cel que els permeti sortir de l’atzucac. Això confirmaria, en tot cas, la meva teoria personal: el procés ha estat una fugida endavant, clàssica, de manual.

En cas de reculada quina serà l’excusa? Que tot el procés haurà servit almenys perquè “ens comptessin”. La frase torna a ser de Lluís Corominas. Com si per això no n’hi hagués hagut prou amb la Via Catalana, la consulta del 9-N o les enquestes del CEO. Ara resulta que hem fet tot el procés, amb la fractura corresponent, per fer un simple exercici de matemàtiques: per comptar quants sobiranistes érem a Catalunya.

Ben mirat, la colla mediàtica de Convergència fa mesos que ha començat a preparar el terreny per a la frenada, el cop moral, l’aterratge d’emergència. Els que han estat massistes fins al moll de l’os -total abans havien estat pujolistes- aviat seran puigdemonistes convençuts perquè amb les tertúlies i les coses del menjar no s’hi juga.

Jo ja vaig enxampar un dia Francesc-Marc Álvaro dient que una cosa era el full de ruta de Mas i l’altra el desenllaç final en el conflicte entre Catalunya “i els poders de l’Estat” (1). O Francesc Puigpelat assegurant, a les envistes de la derrota, que “passi el que passi estaré content: com a mínim s’havia d’intentar” (2). S’ho haguessin pogut pensar abans. El mal ara ja està fet. I serà irreparable. És com si els bombers haguessin estat apagant el foc amb benzina.


(1) La Vanguardia: “Preveure és inútil”, 2 de març del 2015

(2) Nació Digital: “Catalunya: una nació molt prima”, 5 de març del 2015

 

Qui sóc?

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults



18 Comentarios

#15 Ramon RMS, Barcelona, 06/02/2016 - 16:52

De fet els referèndums d'Escòcia i el Quebec només eren "vinculants" en la mesura que Canadà o el Regne Unit volien que ho fossin. És a dir, que els respectius estats no tenien cap mena d'obligació de respectar el resultat favorable i facilitar una hipotètica secessió.

#14 Así alargan el tiempo para seguir cobrando!, Girona, 04/02/2016 - 16:15

Donde se " colocarán" todos estos cobrando lo q cobran cuando se tenga que trabajar de verdad para salir adelante??
No me extraña q No concreten fecha y le echen la culpa a otros x no decir cuando se acaba y cuando empieza la fiesta...quien les pagara lo mismo que les estamos pagando x marearnos?

#13 Pablo, Madrid, 04/02/2016 - 03:35

El "proces" de destrucción de España nunca se ha puesto en marcha Rius porque los separatistas no tienen capacidad para llevarlo a cabo.

Lo que en 2012 se pudo en marcha desde la Generalitat fue la destrucción de Cataluña promovida por CDC

#12 Rafael.la Cases i Noves, La Silvanya d'Amunt, 03/02/2016 - 18:33

O sigui.... els punts morts en prucés.

#10 LLUIS COLL COLL, bcn, 03/02/2016 - 16:28

CataluñaLa multinacional Nilfisk admite que traslada su sede a Madrid por la situación política en Cataluña."Su director general admite en una carta a sus empleados que la decisión trata de «minimizar los efectos» que cualquier «eventualidad política pueda tener sobre nuestros empleados y negocio"

#10.1 LLUIS COLL COLL, bcn, 03/02/2016 - 16:29

N.B.COM AL QUEBEC D'ON VAN MARXAR LES 40 EMPRESES MÉS IMPORTANTS.