La Puntita · 22 de Agosto de 2016. 10:45h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Hanna Arendt i el sobiranisme

De vegades em pregunto què diria Hanna Arendt (1906-1975) del sobiranisme català. O almenys d’una part del sobiranisme. Prefereixo no pensar-ho. Sort que l’autora d’Els orígnes del totalitarisme és morta. Perquè el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, donava una entrevista aquest diumenge a l’Ara que posava els pèls de punta, fins i tot als al·lopècics com jo.

D’entrada la periodista li preguntava: “¿Cal canviar d’estratègia per eixamplar les bases de l’independentisme?”. I ell responia: “Des d’Òmnium no hem defensat mai l’estratègia d’eixamplar les bases de l’independentisme, des del punt de vista que hi ha un centre i una perifèria que s’hi ha d’acostar”. Les negretes són meves. La “perifèria” s’hi ha d’acostar? I si no vol?.

“Si parlem d’eixamplar no avançarem perquè s’entén que n’hi ha uns que van equivocats i que s’han d’adherir a uns altres posicionaments”, afegia més endavant. “Equivocats”?. L’equivocat no pot ser ell?

Després parlava de la Diada: “Seguim fent una crida a tots els demòcrates perquè participin en la manifestació”. Als demòcrates? Els que no hi vagin no són demòcrates?.

A mi em sembla molt bèstia equiparar PSC o Catalunya sí que es Pot amb partits no democràtics, sobretot perquè alguns militants van passar per les presons de la dictadura o van córrer davant dels grisos. A diferència d’altres, per cert, que només van descobrir la política quan van entrar a la Generalitat.

En certa manera és aquella trampa verbal que denunciava en un article anterior: tot el que estigui en contra del procés és fatxa. I aquí hi cap no només PP i Ciutadans -partits demòcrates, ens agradi o no-, sinó també socialistes o comuns.

L’altre dia, a twitter, un paio li deia “neofeixista” a Lluís Rabell. I la diputada Marta Ribas esclatava el passat 19 d'agost: “bombardejar-me amb insults cada dia al twitter només aconsegueix que us retrateu i que m'immunitzi. No canvia ni un mil·límetre la meva opinió”. Preguntin a Joan Herrera o a la Dolors Camats el que han hagut d’aguantar a les xarxes socials.

Finalment Jordi Cuixart en deia una altra grossa: “Hi ha un consens molt ampli en el fet que el subjecte polític que anhelem és el d’una república com a estat sobirà, encara que després n’hi ha que es federarien amb Espanya”.

A veure si ho entenc: tot el merder que estem fent és per acabar federant-nos amb Espanya?. Em recorda una mica el vídeo de la intervenció de Liz Castro a les Festes de Gràcia, que va retuitejar Alfons López Tena.

No se'l perdin: “respecte a fer efectiva la independència evidentment que no sé fer-ho jo, sóc escriptora de llibres d’informàtica i ara activista, això no vol dir que ningú no sàpiga fer-ho, jo estic segura que la gent del Govern i del Parlament sabran fer aquestes coses.” No n'estic pas tan segur.

Aquest diumenge va ser un mal dia, un dia negre per al sobiranisme. Per acabar-ho d’adobar el politòleg Nacho Martín Blanco, proper al PP per situar-nos, va penjar un document excepcional.

Un article en el que reproduïa fil per randa una recent tertúlia a Rac1 amb la nova número dos -o tres segons on posem Neus Munté- del Partit Demòcrata Català, Marta Pascal. Perquè les paraules en un programa radiofònic -si no les recull e-notícies- se les endú el vent, però transcrites són una altra cosa.

Martín Blanco li recordava que per fer la Llei Electoral calen 90 diputats -i no ens hem posat d’acord: som l’unica comunitat autònoma sense llei electoral- i Marta Pascal responia amb arguments intel·lectuals d'altura: “nosaltres estem situats en un clam”, "la independència el que necessita és que la majoria estigui situada als carrers i les places”.

No, la democràcia es mesura en vots. Aquí i a la Xina Popular. Fins i tot la Marta Pascal sembla ara de la CUP. No podem confondre la democràcia amb una assemblea de la facultat. I menys en un tema com aquest.

En fi, jo als catorze anys ja estava a favor de la independència. No com molts d'aquests conversos de pa sucat amb oli que s'hi han tornat ara per interessos personals. Al capdavall, els nord-americans també van trencar en el seu moment amb la legalitat britànica i no els hi ha anat pas tan malament.

El que no sé és si amb aquest personal arribarem enlloc. N’hi ha prou per sentir alguns dels disbarats recollits en aquest article perquè la base social del sobiranisme es redueixi dia rere dia.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis



21 Comentarios

#18 Ignasi Ripoll, Sant Carles de la Ràpita, 28/08/2016 - 00:09

"jo als catorze anys ja estava a favor de la independència. No com molts d'aquests conversos de pa sucat amb oli" . T'has ben retratat.

#17 nohate, Barcelona, 25/08/2016 - 12:31

Llàstima sr. Rius que no ha fet servir a Arendt per estomacar al independentistes. independentistes. Només 3 dels seus pensaments serveixen per desmontar-los. Tanmateix, sembla que la coherència ja domina el pensamenr de l'editorial del seu diari.

#16 pepe.-.-., andorra, 24/08/2016 - 17:01

pues q descubrimiento, q el problema no es una independencia sino el caracter totalitario de quienes los gestionan es mas q evidente, por ejemplo, mientras se desprecie y se considere de segunda a todo hispanoparlantes q viva en Cataluña, no avanzaran, hay q hacer amigos, no enemigos...Digo yo...

#15 Grauero, Fora de Catalunya., 23/08/2016 - 10:58

- Al capdavall, els nord-americans també van trencar en el seu moment amb la legalitat britànica i no els hi ha anat pas tan malament.-
Si parece que si, pero ellos formaron un pais unido, si no igual no serian lo que son, Seguro que no seria lo mismo para cada estado, en caso de estar solos.

#14 Oriol2, BCN, 22/08/2016 - 23:29

Eiiiiii, el Rius ha escrit una cosa a favor dels comuns! Aquest noi va millorant poc a poc! (Si és que en el fons és entranyable...)