La Puntita · 27 de Noviembre de 2017. 12:31h.

XAVIER DEULONDER

La Catalunya de Joan Manuel Serrat

Com que aquesta tardor, Catalunya es pot comparar amb qualsevol cosa excepte amb una bassa d’oli, qui més qui menys s’ha mogut per dir-hi la seva davant les turbulències polítiques en què ens trobem; lògicament, un referent cultural i, fins i tot, una institució en la nostra vida social com ho és el cantant Joan Manuel Serrat no podia pas ser-hi menys i, per això, el passat dia 19, va publicar una carta al diari El País per demanar al president del Barça que assegurés la renovació de Messi, un problema de primera magnitud perquè, tal com ens ho podem imaginar, sense el crack argentí, el club blaugrana faria figa i baixaria fins a posar-se al mateix nivell que el Girona o, pitjor encara, que el de l’equip que juga a Cornellà-El Prat; així doncs, ara que Messi ha renovat fins al vespre del Dia del Judici Final, podem estar tranquils, doncs, que s’ha evitat la gran catàstrofe que planava damunt de tots nosaltres.

Em pregunto si Catalunya sabrà agrair mai a Josep Maria Bartomeu el gran favor que li va fer el dia 1 d’octubre aconseguint que, en una jornada com aquella, el Barça jugués el seu partit contra el Las Palmas, ni que fos a porta tancada; es van salvar sis punts d’or, que poden ser decisius per guanyar la Lliga; potser caldria que la Rambla de Canaletes passés a dir-se Avinguda Josep Maria Bartomeu. Vet ací, doncs, la Catalunya de Joan Manuel Serrat: si el Barça guanya, tot va bé, per més que quatre amargats amb cara de prunes agres tinguin la dèria de preocupar-se per foteses com ara la repressió policial contra els votants en un referèndum, l’empresonament de dirigents polítics, la conculcació de la sobirania del país i de tota una tirallonga de nimietats tan banals que no val la pena ni mencionar; la renovació de Messi, el fet decisiu d’aquesta tardor i de tot l’any 2017, ens assegura que continuarem vivint en l’edat d’or que va començar amb el debut d’en Leo al Camp Nou. Com és natural, tot això s’amaneix amb un discurs progressista i compromès perquè cal mostrar-se solidari i compassiu amb aquells pobres països llunyans i remots —com més llunyans i remots, millor— que no gaudeixen pas de la plenitud que a nosaltres ens proporciona tenir un Barça triomfant, cosa que sovint s’oblida en les eufòriques celebracions de Canaletes. Precisament, si vull la independència és per veure si així s’aconsegueix que el Barça deixi de ser més que un club, més que res perquè dos ex-presidents blaugranes han acabat a la presó per actuacions no gaire clares, com també l’acusació de frau fiscal va esquitxar l’entorn immediat de Messi.

Si hem de ser sincers, però, no és pas cert que Serrat només pensi en el Barça; així, el 9 de novembre, va ocupar un lloc destacat en l’acte de presentació de la candidatura electoral del PSC, i això que Miquel Iceta no hi pinta res en la renovació de Messi. Lògicament, si el principal problema de Catalunya és el dels resultats del conjunt blaugrana és perquè, si més no d’ençà de la modèlica transició democràtica d’ara fa quaranta anys, vivim en una mena de paradís pertorbat, només, pels bojos de l’estelada; cal doncs, donar suport a l’aplicació de l’article 155, però, com que no es pot trair pas la imatge de progressista de tota la vida, no s’ha de votar al PP ni a Ciutadans sinó al PSC, el partit que, juntament amb el seu referent espanyol, el PSOE, va aconseguir donar un vernís de modernitat i de progressisme al règim de les fosses comunes, del Valle de los Caídos, de la Fundación Francisco Franco, de les manifestacions feixistes del 20-N, de la calç viva del GAL i de la corrupció rampant. Iceta proclama que vol una Catalunya sense vencedors ni vençuts, però si guanyés, llavors tots els que volem alliberar-nos del llast del règim del 1978 seríem vençuts.

 

 

7 Comentarios

Publicidad
#8 Uno que os lee, Al sur de Cataluña, 28/11/2017 - 22:18

Deulonder no se entera. Con su artículo Serrat quería dar visibilidad a una idea evidente pero que se está olvidando con el ruido mediático: que hay problemas acaso banales pero que interesan más que el prusés al catalán medio. La renovación de Messi es un símbolo de la normalidad informativa que se ha perdido por culpa de los procesaires.

#7 Bienvenidos a Zombieland, Bcn, 28/11/2017 - 19:42

Este hombre tiene un problema de análisis conceptual grave, de un artículo de Serrat sobre Messi deduce que no se tiene que votar al PSC. No sé si es falta de ideas o un fanatismo extremo pero intuyo que ve "procès" y republiquetas hasta en los semáforos.

#6 Protágoras, bcn.España, 28/11/2017 - 17:07

"alliberar-nos del llast del règim del 1978". Tras la muerte del dictador pudimos hacer dos cosas. Guerrear otra vez y los vencedores someter a los perdedores; una dictadura, o llegar a un pacto social en el que se respetase la dignidad e igualdad de todos; una democracia. Hicimos los segundo. ¿Quieres liberarnos de la democracia Deulonder?

#4 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 27/11/2017 - 16:24

Vaya, le pica de lo lindo que un catalán de pro como Serrat se muestre favorable de la ley y no de los golpistas. Como le pica y no tiene argumentos tiene que recurrir a criticar al PSC. Toda crítica es lícita pero, qué casualidad, su crítica no se extiende a los separatistas. Son ustedes perfectos por lo que se ve, ¿verdad? Deu Londer

#3 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 27/11/2017 - 16:24

Vaya, le pica de lo lindo que un catalán de pro como Serrat se muestre favorable de la ley y no de los golpistas. Como le pica y no tiene argumentos tiene que recurrir a criticar al PSC. Toda crítica es lícita pero, qué casualidad, su crítica no se extiende a los separatistas. Son ustedes perfectos por lo que se ve, ¿verdad? Deu Londer