La Puntita · 15 de Abril de 2013. 16:15h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

La conya del català al Congrés

Potser jo sóc imbècil -l'altre dia ja me'n vaig trobar un a Twitter que deia que sí-, però tan important és fer el numeret del català a les Corts? Això ens farà més lliures? Reduirà el dèficit fiscal? facilitarà la consulta? Ens farà més simpàtics a Espanya? 

Sí, ja sé que a hores d'ara la pedagogia ha servit de ben poc. Encara recordo que Jordi Pujol, quan era president, es va gastar 3.000 milions de pessetes amb una exposició itinerant Catalunya, tierra de acogida -en part finançada per empreses privades- que va voltar per tota l'Estat amb resultats escassos. Fins i tot va anar a inaugurar-la a Extremadura.

Però tampoc no cal caure en l'extrem oposat. A mi això de parlar català al Congrés, o fins i tot al Senat, em sembla una collonada. La de l'altre dia -que va acabar amb l'expulsió de Joan Tardà-, potser es pot entendre com un gest simbòlic contra la sentència del TSJC sobre la immersió. Però el diputat d'ERC no pensava en el català, sinó en arreplegar quatre vots a les properes eleccions.

Tot plegat és una rebequeria, una flamarada, una mostra més del nacionalisme de pit i collons que no porta enlloc. La història de Catalunya està plena d'episodis similars el més conegut dels quals és el famós 6 d'octubre. Tanmateix, el futur dels pobles no es construeix a base d'atzagaiades, sinó de victòries.

És com el català a Europa. Sí, ja sé que el maltès és oficial i només té uns 300.000 parlants. O l'estonià, el letó, el lituà o l'eslovac. Però tots aquests països són estats i nosaltres no: vet aquí la diferència. De fet, en els temps que corren, la UE hauria de tenir només dues o tres llengües oficials i no pas la vintena que té.

Els nostres eurodiputats -Ramon Tremosa, Raül Romeva, Salvador Sedó i Maria Badia fins que li van donar un toc- també s'ho agafen sovint com un casus belli. Però el que estaria bé és poder explicar la causa catalana -el problema catalán, que dirien a Madrid- en francès a París, en anglès a Londres i en alemany a Berlín si cal. Cosa de la qual no sé si són capaços.

Clausewitz deia que la guerra és la continuació de la política per altres mitjans. Personalment, crec que la política és la guerra sense sang. I, cops de sort a banda, qui guanya les guerres no és sempre el bàndol més fort, sinó el més intel·ligent. Som-hi, doncs. A la llarga, el marcar paquet només genera frustració.

 

 

Si em busques em trobaràs:

 

https://twitter.com/xriusenoticies



http://www.facebook.com/xriusenoticies



http://www.contralabarcelonaprogre.cat

24 Comentarios

Publicidad
#17 gerat¡rd, bcn, 17/04/2013 - 14:32

Tu creus que al segle XXI es pot prohibir veure la televisio i parlar una llengua pel fet de ser el català? Creus que cal prohbir el castella al Parlament quan cat sigui independent? Rius

#16 Álvaro, Mad-Bcn, 17/04/2013 - 02:24

No me importaría que se hablase en cualquier lengua oficial en el Congreso. Como no me importaría que se enseñe un básico de las lenguas cooficiales en toda Esp. Pero realmente, lo que importa es el mensaje, no el canal. Al final las lenguas son meros instrumentos de comunicación.

#15 Francesc, Sant Vicenç de Montalt, 16/04/2013 - 20:01

Sr. Rius, jo no he votat mai ERC, però he de dir-li que l'actitud del Sr. Tardà al congrés em va sembla molt lloable, i sobretot de fer valer el català a Espanya i no tant una recaptació de vot. Qualsevol gest que es faci al congrés en defensa dels símbols catalans com el seu idioma, sigui benvingut

#12 Ignasi, Barcelona, 16/04/2013 - 16:16

Has donat alguna solució? Cap. Sembles un politic

#9 Joni, tarragona, 16/04/2013 - 07:26

Compara la intervenció dels diputats d'ERC amb les dels diputats de Ciutadans o del PP al Parlament de Catalunya. Aquests no tenen cap problema de parlar en castellà. Després els castellanoparlants són els oprimits a Catalunya.

#9.1 Álvaro, Mad-Bcn, 17/04/2013 - 02:34

Joni; no todos los diputados del Congreso entienden el català. Al final es una traslación de la realidad de la calle al parlamento. Un vasco y un catalán, un gallego y un malloquín, se entienden en castellano en la vida real. Todos los españoles nosentendernos en castellano, y los europeos en inglés