La Puntita · 12 de Noviembre de 2017. 19:30h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

La decadència catalana

Lluís Salvadó, cuando era delegado de la Genealitat en las Tierras del Ebro, detrás de Carod durante una visita de éste a Miravet en el 2009

 

Si no fos pels presos potser em faria espanyol. El primer Consell de Ministres després del 155 va dissoldre tres organismes: la secretaria de Desenvolupament de l'Autogovern; l'Oficina de Millora de les Institucions d'Autogovern i la Comissió Interdepartamental per al Desenvolupament de l'Autogovern.

També va cessar els delegats territorials a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central i l'Alt Pirineu. Al·leluia! Per fi farem la reforma de l’Administració pública catalana que està pendent des de fa anys.

En efecte, és una de les múltiples promeses incomplertes de Mas. El llavors president va crear el 2013 una comissió per a la modernització de l’Administració Pública. Un organisme calcat del que va crear Pujol quinze anys abans (1998). Només li van canviar el nom. La primera era una comissió d'experts. La segona una comissió assessora. Amb l’agreujant,  a més, que l’Administració de la Generalitat la van crear ells: els de CiU.

Quan Pasqual Maragall va arribar a president encara va embolicar més la troca. Va crear tres noves delegacions: Terres de l’Ebre, Catalunya central i Alt Pirineu per fer l’ullet a Esquerra. En teoria era per acostar l’administració al ciutadà.

Però, en realitat, va ser una agència de col·locació d’alts càrrecs. Com que eren tres partits s’ho van dividir com TV3 o Catalunya Ràdio: per quotes. ERC va col·locar a les Terres de l’Ebre un dirigent que llavors ja despuntava, Lluís Salvadó. Aleshores proper a Carod.

A l’Alt Pirineu el socialista Víctor Orrit, que s'havia quedat sense l'alcaldia de Tremp a les municipals després de tres mandats consecutius (1991-2003). Finalment, a la Catalunya Central, l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, llavors proper Iniciativa.

Havia fet prou mèrits: era l’home que havia denunciat l'anomenat cas Cullell. Amb els anys es va passar a Esquerra, on sens dubte tenia més futur que a ICV. El 2010 va cremar la fotocòpia de un decret de Nova Planta durant la Diada. Em sembla que, en agraïment al gest, el van acabar posant fins i tot a la direcció del partit.

Junts pel Sí ha continuat la tradició. El delegat de la Generalitat a Barcelona és Miquel Àngel Escobar, aquell dirigent de la UGT que seguint l’estela d’altres -com l’exconsellera Neus Munté- es va passar a CDC. Va anar de candidat al Senat a les eleccions del 20 de desembre del 2015. No va sortir. El van recol·locar de delegat de la Generalitat a Barcelona.

La delegada a la Catalunya central era l'exdiputada d'ERC Laura Vilagrà. Havia estat alcaldessa de Santpedor, el municipi de Josep Guardiola. Quan ho va deixar la van nomenar delegada a les comarques de la Catalunya central.

Un dia me la vaig trobar als afores del Parlament. Li vaig preguntar què feia i em va dir el mateix que Maragall: “acostar” l’Administració al territori. En ple segle XXI? en l’època d’internet? vaig pensar. La delegació de la Generalitat a la Catalunya central està a Manresa. Obre de nou a dues. La distància entre la capital del Bages i Barcelona són 57 quilòmetres per autopista.

A les acaballes del segon tipartit, per oficialitzar les delegacions que havia creat Pasqual Maragall anys enrere, Esquerra va impulsar la Llei de Vegueries, una jurisdicció d’abans del Decret de Nova Planta. No ho deien, clar, però en certa manera es volia diluir o esborrar les províncies, que es veia com una imposició espanyola. Certament, era la divisió territorial creada pel govern de Madrid el 1833.

Però mai haguéssim hagut de crear una nova administració pública sense haver suprimit l’anterior. Catalunya té ara sis administracions superposades: UE, Estat, Generalitat, Diputacions, Vegueries, Comarques i Ajuntaments. Imaginin quanta gent col·locada al sector públic.

Agafem, per exemple, els consells comarcals. No dubto que potser a les comarques de l’interior tenen la seva utilitat per mancomunar serveis. Però no he sabut mai trobar la frontera entre el consell comarcal del Barcelonès i el del Baix Llobregat posem per cas.

En aquest cas va ser un invenció de Jordi Pujol (1987) per contrarestar la totpoderosa Corporació Metropolitana de Barcelona, que es va acabar suprimint. Sembla que Pasqual Maragall -llavors alcalde de Barcelona- havia planejat fins i tot crear un himne.

Però la Catalunya actual no té res a veure -sobretot demogràficament- amb la que va establir Pau Vila el 1936. Saben quin ha estat l’únic consell comarcal suprimit? El del Barcelonès. I encara perquè hi havia tanta presumpta corrupció que van pensar que el millor era tancar-lo.

Si Rajoy governés una mica més bé del que ha governat el sobiranisme fins ara baixaria i tornaria a situar al voltant d'un 20% de l’electorat, que era inicialment el seu terreny natural. A mi, per exemple, m’agradaria que l’Estat acabés l’enllaç entre l’AP-7 i l’autovia de Lleida perquè el tinc a la vora de casa. Fa un munt d’anys que és aturat. El va paralitzar José Blanco quan era ministre de Foment (2009-2011).

Tampoc és tan difícil. Catalunya porta anys mirant-se al melic. En plena revolució tecnològica, hem malgastat una immensa quantitat d’energia en objectius difícils o inassolibles. Per exemple vam començar a negociar el finançament quatre anys després de l’inici de la reforma de l’Estatut. Quan el rival ja estava en guàrdia i les forces pròpies exhaustes.

L’última legislatura de Pujol només va servir per preparar l’aterratge de Mas. Maragall es va embolicar amb l’Estatut. Montilla el finançament. Mas el dret a decidir. Puigdemont la independència. Què hem aconseguit? En el fons, hem posat la llavor de la nostra pròpia decadència. La resta de països no esperaran que els catalans siguem independents. Amb República o sense ens hauríem de posar les piles ja.

 

Segueix-me a:

e-notícies

Web personal

Twitter

Facebook

21 Comentarios

Publicidad
#13 Antonio CR, Barcelona, 14/11/2017 - 20:28

Sr. Rius vosté es plenament conscient que els partits politics aqui i enllà funcionen com agencies de colocació i gairebé mai en funció de qualificació i merits homologables amb el sector privat. Es un exemple de la decadencia d'Occident que es veu més a la periferia dels paisos del sud.

#12 Comunero, Valladolid, 14/11/2017 - 18:51

El trompazo de los independentistas ha sido de padre y muy señor mío. Ha sido mover un dedo el Estado, solo un dedo, y el castillo de naipes desplomado.

#12.1 pepe.----, andorra, 16/11/2017 - 14:28

es todo un guion con el unico fin de tener entretenidos a los españoles para q no se den cuenta de problemas mas graves, por ejemplo? el nivel de deuda, el incumplimiento sistematico del deficit, el gran problema q suponen las autonomias, la ingente corrupcion q afecta a todos los politicos de todas las administraciones...¿Sigo?

#11 Pere, Girona,Spain, 13/11/2017 - 17:27

en el fons la societat catalana es melodramàtica, cursi, de mentalitat infantil i d'àrrels rurals molt fortes

#10 Sergi , Barcelona, 13/11/2017 - 13:31

Catalunya y Barcelona en caida libre, gracias a un Govern inepto, incompetente e inoperante, 6 años dedicados de pleno a un proces a ninguna parte, un destrozo economico, social y moral bestial. La historia los condenara.

#9 Sanfeliu, Barcelona, 13/11/2017 - 11:52

El tema català es historic, fins i tot gent d'un prestigi contrastat en diferents àmbits sempre han experimentat, al final, l'escepticisme mes genuí en el propi pais. Tenim la historia de moments gloriosos que han seguit a desastres monumentals...Politics amb ments privilegiades i personatges desequilibrats que ho han ensorrat tot...