La Puntita · 1 de Mayo de 2017. 17:47h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

La fal·lera de llegir

El señor Mitjans, al pie del cañón, fotografiado el pasado mes de ocubre

 

La Llibreria Mitjans del Vendrell fa 50 anys el 2019. En un país en el que gairebé no llegeix ningú és un esdeveniment de primera magnitud. Similar a que Sant Jordi fos declarat Patrimoni Universal de la Humanitat o a Barcelona li caigués la loteria de l’Agència Europea del Medicament.

En efecte, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va fer recentment unes declaracions en les que assegurava que, en cas d’independència, l’amor per la cultura serà “un gran eix vertebrador”. Trobo que no cal esperar. Ens hi podríem posar ara mateix. Al capdavall, més del 33% dels catalans no llegeix un llibre ni que els matin.

En  canvi, si a Irlanda tenen tres Nobels de literatura -Yeats (1923), George Bernard Shaw (1925) i Samuel Beckett (1969)- és per alguna cosa. I això que no el van rebre ni Oscar Wilde ni a James Joyce. En aquest cas en tindrien més. És veritat que els irlandesos tenen Estat propi i nosaltres no, però ells són 4,6 milions de persones i nosaltres quasi 7,5.

El que passa és que ells són afeccionats a la lectura i a nosaltres ens va la xerinola. La vida al carrer. Dublin té grans llibreries com la Chapters o la Hodges Figgis. Aquesta darrera surt fins i tot surt a l’Ulysses. Però els lletraferits poden trobar consol en qualsevol cantonada.

screensnapz016.jpg

 

En teoria la participació catalana a la Fira de Frankfurt (2007) havia de posar-hi remei -ho va dir el mateix Carod- però han passat deu anys i no hi ha notícies de cap Nobel català. Sospito que la nostra cotització internacional ha baixat amb el procés. També a nivell literari.

A més, el mòbil ha estat letal. El 20 d’octubre de l’any passat sortia l’escriptor Francesc Miralles pel TN i hi explicava que “abans estaves en un autobús o al Metro i hi havia vint persona llegint novel·les o assajos. Ara hi ha una llegint i les altres estan actualitzant el mòbil”. Tenia més raó que un sant.

Jo mateix vaig interceptar un dia al tren aquesta conversa entre dos joves:

- Jo llegeixo un llibre a l’any
- A mi perquè m’hi obliguen

Com a pare ha fracassat en moltes coses, però sobretot en no saber transmetre tampoc la fal·lera de llegir. Quan eren petits llegia als meus fills abans d'anar a dormir algun clàssic com la Illa del Tresor en aquella reedició de Quaderns Crema. Tot va ser endebades. Crec que no vam passar de la plana 86. Portàvem quasi cent pàgines i el vaixell no s'havia mogut de lloc.

No és que els siguin mal estudiants, al contrari. Però no tenen el cuc de la lectura. En els temps que corren no pots competir amb l’electró. Disposen de massa estímuls electrònics al seu abast entre les xarxes socials, els videojocs, els ordinadors. Llegir és una activitat solitària, individual, que segons com requereix esforç.

Ara el temps passa més de pressa. En quinze minuts a la Play poden envair l’Iraq o fins i tot matar Fidel Castro. A l'escola haurien de recuperar el llegir en veu alta i mirar-s'hi més amb les faltes. La letra con sangre entra, que deien. Tenim un sistema educatiu de cotó-fluix. Pobrissons no els traumatitzem amb una mica de feina.

Per això en un país com aquest ser llibreter és una professió de risc. Gairebé com ser bomber o mosso d’esquadra. A la Mitjans m'ho havia passat molt bé de jove. Com que els meus pares tenien un apartament a la vora de tant en tant m’hi escapava. Sobretot quan tenia un disgust amorós. Cosa que, d’altra banda, passava sovint.

Sempre hi trobaves consol. Per aquest procediment vaig llegir, per exemple, Els Budenbrook de Thomas Mann. En aquella mítica edició conjunta d’Edicions 62 i de la Caixa de tapes blanques amb la traducció de les grans obres de la literatura universal. El millor que s'ha fet per la cultura catalana en molt de temps.

Era un indret privilegiat. Un dia vaig hi vaig veure el dirigent del PSC Raimon Obiols perquè crec que estiueja o estiuejava a una localitat propera, Saifores. Però jo era jovenet i no em vaig atrevir a dir-li res. Després, per raons de feina, ens hem tractat. Em sembla que altres clients il·lustres van ser també l'enyorada Montserrat Roig o un altre socialista, Joan Marcet.

Recentment hi vaig tornar i estava intacte. Va ser com la madalena de Proust versió llibreria. Un retorn a la joventut. El senyor Josep Mitjans s’ha començat a retirar, però sovint encara està al peu del canó. A més, està garantida la successió familiar. Ho he comprovat en persona.

screensnapz012.jpg

 

Per això voldria donar-los-hi les gràcies des d'aquí. A ells i a totes les llibreries a les que vaig a passejar. Sovint llibreters carregats de paciència aguanten les meves neures o els meus encàrrecs impossibles.

Espero no deixar-me'n cap perquè les llistes sempre són un risc: La Documenta, La Ploma, la Jaimes, la Navarro de l'estació de Sants, la Laie, la Casa del Llibre, l’Alibri, la Come In, la BCN Books, la Hibernian de Gràcia, la Miró o la Bernadas de Martorell, la Perutxo de l'Hospitalet, La Llibreria de l’Hospitalet de l’Infant i més recentment les Re-Read.

D’altres van de compres, jo els divendres prefereixo anar de llibreries. És més relaxant. Per aquest procediment compro més volums dels que puc llegir. Però no me’n penedeixo. Quan veus un bon llibre no el pots deixar escapar. No saps mai si el tornaràs a trobar.  

 

 

 PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

8 Comentarios

#8 Decebut, bcn, 03/05/2017 - 15:52

La lectura no és una qüestió de quantitat sinó de qualitat. M'estimo més els que no llegeixen res que els llegeixen moltes de les bajanades que es publiquen avui dia.

Ho diu una persona que sempre ha estat un gran aficionat a la lectura.

#7 Francesccc, Gavà., 02/05/2017 - 12:12

no només és llegir molt o poc, tambè és llegir varietat i en altres llengues i altres cultures. La lectura hauria d´obrir horitzons, i no tancar-los per llegir sempre el mateix.

#6 Pepe, Alacant, 02/05/2017 - 11:43

Si las élites no leen, y la cultura no proporciona prestigio, ¿qué cabe esperar de sus gobernados?.

#5 Albert, barcelona, 02/05/2017 - 09:02

No se que feien els usuaris del metro, però per el móvil també es pot llegir. Per exemple, ho estic fent jo ara mateix.

#4 La hora de los egoístas, Bcn, 01/05/2017 - 23:43

Lo mejor es comprar libros para los "demás' miembros de la familia diciendo que son tuyos: el último de Silvia Soler, una edición preciosa de una antología de Gloria Fuertes y El Gen me los han "robado". :))