La Puntita · 6 de Enero de 2017. 13:55h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

La propera crisi del PDECAT

La antigua sede de CDC, a punto de ser

L’altre dia vaig passar per davant de l’antiga seu de Convergència al carrer Córsega i va ser com una premonició: està tancada i barrada a l’espera de la seva demolició. L'edifici del partit que ha estat el pal de paller de la política catalana a punt de ser enderrocat. Tota una metàfora.

Perquè veient les perspectives electorales Carles Puigdemont ja ha deixat clar que no repetirà. No m'estranya. Qui vol ser cap d’un grup parlamentari d’una vintenta de diputats, posem per cas, havent estat president de la Generalitat?. A Catalunya no hi ha antecedents que el líder d’un partit hagi tornat a fer de diputat ras i curt després d’haver estat president. Montilla va plegar el 2010 després de perdre la Generalitat.

Mas va arribar a 62 diputats el 2010 i ara la darrera enquesta publicada -encara que sigui d’un diari tan hostil al sobiranisme com La Razón- augura entre 20 i 22 diputats. De fet, el baròmetre de l’Ajuntament pronostica igualment que el PDECAT perdria més de la meitat del seu electorat a Barcelona: del 13,7% al 5,8%. Les expectatives són tan baixes que els del grup municipal de Xavier Trias prefereixen mantenir el nom de CiU en les seves notes de premsa.

Les enquestes del CEO, en aquest cas, no serveixen perquè pregunten com si CDC i ERC haguessin de repetir Junts pel Sí, cosa improbable ara per ara. Però fins i tot en el cas que repetissin està complicat mantenir la majoria absoluta amb la CUP. Per això, la meva teoria personal és que la crisi Convergència serà pitjor que la del PSC. Bàsicament perque l’han anat retardant. En aquests casos quan explota, explota de veritat.

Potser recordar que el PSC estava el 2008 al cim del seu poder: governava a la Generalitat, a l’Ajuntament de Barcelona, a les quatre diputacions -en algun cas en coalició amb ERC-, tenia 25 diputats a Madrid i dos ministres (Chacón i Corbacho). Quatre anys després estaven gairebé en la indigència. Ara, amb setze diputats, sembla que han tocat fons i poden remuntar una mica. Però ja res serà com abans.

Mas, en canvi, va anar retardant la crisi. Va pressionar Esquerra -amb aquella famosa conferència al Fòrum- per fer una coalició. I, en efecte, el juny del 2015 es va anunciar Junts pel Sí després de mesos d’estira-i-arronsa.

Però paradoxalment tampoc va servir Artur Mas per contiuar de president. I, a ulls del seu electorat, es va transmetre una conclusió clara: a Catalunya mana la CUP. La coalició amb Esquerra i el pacte amb la formació antisistema ha mogut, en efecte, el mapa polític català cap a l’Esquerra.

Jo ho vaig dir un dia, jo he vist amb els meus propis ulls als diputats de CDC votar a favor dels clubs de cannàbis amb el mateix entusiasme que només uns mesos abans el Govern de CiU enviava els Mossos per tancar-los. Aquesta indefinició ideològica pot ser letal. Entre d’altres raons perquè, per votar indepe, ja tenim Esquerra. Però entre l’original i la còpia vostès qui triarien?. screensnapz044.jpg

Homs quan va tornar a presentar-se amb la marca CDC

A partir d’aquí tot han estat pedaços per intentar aturar la davallada. El mateix canvi de nom és només un intent de fer una operació de maquillatge davant el calvari judicial que li espera a l’antiga Convergència aquest any. Començant pel cas Palau el proper més de març. 

M'estalvio el mareig amb les marques electorals -a Madrid han estat successivament CiU, Democràcia i Llibertat i Convergència- o polèmiques inútils amb el Ministeri de l'Interior perquè al final tot l'enrenou amb el nom no era una operació contra Catalunya, sinó un problema amb els Estatuts. Però encara recordo Francesc Homs dient, des del galliner del Congrés que farien "la legislatura impossible a Mariano Rajoy". Amb vuit diputats? Des del Grup Mixt?

screensnapz047.jpg Els vuit diputats de CDC a Madrid

En fi, segur que ara algun amable lector m'acusarà de ser anticonvergent, de viure del ressentiment o de cobrar del CNI. Amb Pujol ja ens deien e-sociates i amb el tripartit vam passar a ser ciu-notícies. Però les dades són irrefutables: Esquerra ja ha guanyat CDC en unes eleccions europees i fins i tot unes generals, objectiu abans impossible. Ara ja queda només les eleccions al Parlament. No hi ha pitjor cec que el que n vol veure. 

En el fons, l'operació PDECAT amaga la voluntat de Mas de continuar remenant les cireres. Es curiós que hagi sacrificat gairebé íntegrament tot el seu antic equip -només queda Francesc Homs- i s’hagi rodejat de gent a la que en alguns casos, com a Marta Pascal, li porta quasi trenta anys. Molt parlar de renovació, però ell continua de president. I és el màxim responsable de tot. Felicitats.

 

 

 

14 Comentarios

#10 Sigles no tan dolentes, Bcn, 13/01/2017 - 19:51

Aquests que critiquen el nom del PDECAT que sona com Pet de gat, hauríen de considerar que fins i tot el nom descarrega una mica el sentit del partit que realment put molt més que un pet de gat. En aquest cas és un alleujament.

#9 ai ai ai, ---, 11/01/2017 - 16:52

El Pet de Cat fa llufa...

#8 INTEGRACIO EN ERC O LA CUP, Barcelona, 08/01/2017 - 09:48

Aquesta sera la propera crisis
despres d'haver fet la feina
de DESTRUIR
CiU, UDC, CDC, DiL, i el PDECAT
just amb l'espai de CENTRE
i deixar l'estimam pais APUNT del conflicte

S'ha de reconeixer que TE MERIT
l'Astut volia passar a l'historia
i sense dubte passarà

#7 oriol , barcelona, 07/01/2017 - 11:40

Mas no es més que un megaloman incompetent, un dels pitjors - sino el pitjor- polític de la historia de Catalunya. La historia será molt dura amb ell.
N.B. Per suposat que li diran el nom del porc, Sr Rius.

#6 Prudenci, Sabadell, 07/01/2017 - 10:26

S'han fet el harakiri però sense gens d'honor.
Abandonament del seu electorat, corrupció salvatge, desllealtat, insolidaritat, extremisme populista, malbaratament dels recursos públics, gent incapaç, ...