La Puntita · 10 de Julio de 2017. 14:03h.

JOAN B. GAVALDÀ

Politòleg

Les clavegueres d’El Periódico de Catalunya

A la premsa espanyola comença a ser habitual publicar fotos de persones sobiranistes apuntant-les com a "perilloses" pel Règim del 78 o a l'estil "Wanted" del Far West.

Tothom recordarà la publicació a dues planes de La Razón, on apareixien fotos del DNI d'un llistat de jutges catalans que havien signat un manifest argumentant que dins del marc de la Constitució espanyola cabia la possibilitat de convocar un referèndum per consultar als catalans sobre si estaven a favor o en contra de la independència de Catalunya. Aquesta publicació va acabar als jutjats amb un arxiu com a resultat i a l'Agencia de Protección de Datos sense que sapiguem la resolució.

Aquest cap de setmana, El Periódico de Catalunya ha tornat a publicar fotos de sobiranistes, en aquest cas de consellers i alts càrrecs de la Generalitat, informant del seu patrimoni. En principi no hi hauria res a dir perquè les dades publicades són públiques arran de les Lleis de transparència, on s'obliga a publicar la declaració del patrimoni dels càrrecs electes i del personal eventual. La Llei té la finalitat de mostrar a la ciutadania que els càrrecs públics no s'han enriquit en exercici de les seves funcions.

Però El Periódico no ho ha publicat en aquest sentit, sinó que ha buscat els patrimonis més alts i els més baixos per apuntar què podrien arribar a perdre si continuen pel camí de la desobediència, i fins i tot suggerint les multes que podrien rebre.

Com la publicació de les fotos a La Razón va sortir gratuïta, segurament perquè estava feta a l'empara del govern espanyol o d'algun patriota que es mou com a casa seva per les clavegueres de l'Estat, El Periódico sembla haver actuat de la mateixa manera, al dictat de ves a saber qui.

Segurament molts pensareu que exagero i que des de Catalunya veiem molts fantasmes, però passar del que han publicat aquests diaris a marcar portes on viuen persones que estan a favor de la independència, o simplement del referèndum, existeix una línia molt prima. Tots coneixem “La nit dels vidres trencats”.

Sempre s'ha dit que la premsa és el quart poder de l'Estat, però quan es parla en aquests termes s'entén que la premsa ha de fer de fiscalitzador d’allò públic, independent dels altres tres poders clàssics. Però ja hem vist darrerament com al Regne d'Espanya la divisió de poders només està per escrit, perquè en la pràctica del dia a dia, existeix una barreja considerable. Si no hi ha independència entre els tres poders clàssics (executiu, legislatiu i judicial) cóm podem pensar que pot haver independència en el quart poder que és la premsa?

Aquí tots som grandets i no hem nascut ahir. Sabem que en un procés com el que s'ha embarcat el sobiranisme a Catalunya, és normal que l'Estat intenti defensar-se, però aquesta reacció sempre serà un mirall dels valors que aquest Estat té. No se li pot demanar accions democràtiques davant desafiaments de tal envergadura a estats de poca tradició democràtica, on el període de democràcia més llarg de la seva història va des del 1978 fins avui. Per cert, condicionat “als sorolls de sabres” i d'una dictadura afermada sociològicament.

També pot haver algú que tingui la temptació de defensar l'actuació d'El Periodico de Catalunya, argumentant que cada mitjà disposa d'una línia editorial i, per tant, perquè queixar-se? Les línies editorials són normals, lògiques i saludables. Perquè tot periodista té ideologia. Però, això, no vol dir que la professió de periodisme no hagi de ser objectiva i no caure en massatges al “poder”. Cal que el periodista miri amb ulls crítics fins i tot el que hom pensa.

Per acabar, no seré jo el que us descobriré la campanya dels mitjans no "processistes", per intoxicar i fer creure que a Catalunya no hi ha llibertat per expressar totes les idees polítiques. Però és ben curiós que qui més aixeca aquest estàndard siguin els primers en actuar d'una manera barroera i poc professional, al límit de la difamació i actuant com aquells alemanys que marcaven les portes dels jueus amb una estrella de David.

Tot plegat em recorda aquella dita d'un bon amic: és com aquell lladre que mentre t'està robant i fotent la cartera, comença a cridar: “Al lladre!! Al lladre!!”, per distreure als que estan al teu voltant.

8 Comentarios

Publicidad
#6 Carlos Gomez, un saludo del sebolla, 11/07/2017 - 18:10

Aquest tal Gavalda deu ser un d´aquells valerosos maulets que el el mes arriscat que ha fet a la seva vida va ser anar a tirar.li ous de la Garrotxa a una estatua sense cap al Born quan li van manar

Endavant le atxes

#6.1 pepe.----, andorra, 13/07/2017 - 15:24

hachas en catalán no es destral? al menos no he escuchado en mi vida a ningún pages decir atxa, siempre dicen destral, pero oyes, a fin de cuentas las lenguas pertenecen a quien las habla, no a las academias....

#6.2 Oriol, BCN, 16/07/2017 - 22:31

Pepe, sisplauuuu, "atxa" és una paraula ben catalana, i l'expressió "endavant les atxes", també! No podries consultar-ho en un diccionari abans de dir bestieses? (Per cert, no és probable que un pagès digui "atxa", més que res perquè "atxa" no vol dir el mateix que "destral".

#5 pepe.----, andorra, 11/07/2017 - 12:01

mientras haya tontos, los listos, viviran....Y ser separata es un modo de ganarse las habichuelas, lo mismo q para muchos en 1940 era ponerse la camisa azul de falange.

#4 De-MAS-Cràzya, Barcelona, capital de Lemmings Land, 11/07/2017 - 08:50

Ui sí, deuen estar molt temerosos que els hi marquin la porta amb una X tots aquests indepes que JA omplen els seus balcons d'estelades! No serà ben bé a l'inrevés? Que sou els nazionalistes els que, amb la Gigaenquesta sense anar més lluny, volieu saber porta per porta de quin peu calçava cada catalanet i catalaneta?

#3 De-MAS-Cràzya, Barcelona, capital de Lemmings Land, 11/07/2017 - 07:58

Marcar portes de partidaris de la independència, diu? Quina necessitat hi ha, si ja tenen els balcons marcats amb l'estelada de fa temps? Més aviat és al contrari, els que volen marcar portes de partidaris del que ells anomenen unionisme, o més despectivament espanyolisme, són els indepes, per posar només un exemple, amb la Gigaenquesta.

#2 Ricardo, Barcelona, 10/07/2017 - 17:54

A esto se le llama ver la paja en ojo ajeno y no la viga en el propio...