La Puntita · 10 de Enero de 2017. 07:29h.

MIQUEL FORNS

Alcalde de Sitges

L’Estat penalitza la política de proximitat

Des de l’inici de l’actual crisi econòmica i social, els municipis han estat de les administracions més perjudicades, patint enormes restriccions i l’aprovació de lleis estatals que han limitat la seva acció.

L’esforç dels ajuntaments ha estat molt gran i, en gairebé deu anys, els deures econòmics estan fets. Més que fets, a diferència dels deures que hauria de fer l’administració de l’Estat. Si bé alguna de les lleis han permès que el món local sortís de l’atzucac en què estava immers –sobretot en aquells ajuntaments que acumulaven grans dèficits en el pagament a empreses proveïdores-, la resta ha estat un atac directe a l’autonomia local i a la seva capacitat decisòria.

En el seu conjunt, els ajuntaments han aconseguit l’estabilitat financera a partir de reduir el seu deute, d’obtenir dèficit zero, de tenir estalvi net, de reduir el període mig de pagament als proveïdors (molts d’aquests proveïdors són empreses petites i mitjanes dels mateixos municipis i del territori), d’aprimar l’administració i de regularitzar a la baixa els càrrecs de confiança i els sous dels càrrecs electes. Aquesta ha estat una gran aportació perquè als ajuntaments, tenint només un 10% de tota la despesa pública, se’ls ha obligat a tenir dèficit zero o superàvit. Segons el propi Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, l’any 2015 les corporacions locals van tenir un superàvit del 0,44%, mentre que a l’Estat (amb el 22% del total de la despesa) se li va permetre un 2,9%, més de la meitat del dèficit permès per Europa per al conjunt de les administracions.

Però també s’ha fet, sovint a contracor, un esforç notable en la consecució de reducció de la despesa en plantilles, en l’externalització de serveis públics, en augment d’impostos i taxes i en prendre la dura decisió de deixar de prestar alguns serveis perquè estan catalogats com a competències impròpies, malgrat que cap altra administració els presta o prestarà en el municipi.

Completada aquesta feinada ingent, i no tenint-ne prou, l’Estat imposa un sostre de la despesa en cada pressupost municipal. Un límit que no permet fer cap altra despesa, encara que les finances de cada ajuntament ho permetin i hi hagi una necessitat social dels veïns i veïnes que ho justifiqui. Aquest sostre de la despesa limita i penalitza la política de proximitat. Penalitza la política per a les persones. Penalitza els ajuntaments, els grans complidors amb la crisi de les administracions, i fomenta la privatització dels serveis públics. En aquest sentit, el repartiment del dèficit públic és injust ja que afavoreix la capacitat de despesa de l’Estat i persegueix la dels municipis, quan, en el seu conjunt, la despesa municipal és només del 3% i la d’Estat és superior al 80%.

Dèiem que els deures econòmics i financers estan fets. Ara bé, queden per fer molts deures socials. I en això la política estatal no hi ajuda gens. Vindrà l’Estat cada dia a donar resposta directa a les necessitats d’alimentació, habitatge, pobresa energètica, assistència social, llars d’infants, centres de dia ... i al manteniment dels serveis bàsics de neteja, recollida de residus, equipaments, via pública, mobiliari urbà, parcs i jardins ...? No, no vindrà.

S’ha passat d’un control financer dels municipis, per part de l’Estat, a un control que vol ser més ideològic. I aquí és quan la política de vocació social en surt ressentida. Sort en tenim que la proximitat amb els teus veïns i veïnes multiplica el doble vincle de sensibilitat i de compromís amb les persones que tenen tots els ajuntaments.

5 Comentarios

Publicidad
#5 pere antoni, Barcelona, 13/01/2017 - 12:53

Esclar Miquel!

Aquí teniu una altre victima inocent de l´Estat. En Miquelet ha fet réunions a la fragata de 1.000 veles per la independencia, organiza referèndums amb participació de 200 persones per treure el nom de la plaça Espanya i el carrer Espanya, quan regeneren les platges fa posar els

#4 Papitu, el de Sanes, 11/01/2017 - 12:48

Sr Forns, quan sento un alcalde reclamant més autonomia per actuar, ja tremolo. Vistos els desastres urbanístics i financers de les darreres dècades als nostres pobles...

#3 Bcn, Bcn, 10/01/2017 - 22:53

Quines penques,un altere que culpa l'estat de tot, que pocavergonyes.

#2 Juan Garcia, Olivella, 10/01/2017 - 11:26

La política local, la de proximitat, és la més corrupta que hi ha, doncs és als pobles i ciutats on és més fàcil fer negocis i negociats amb els amiguets. Voler emmascarar la lluita contra la corrupció local com a "control ideològic" és un exemple més de tergiversació i manipulació per pa

#1 FARISEUS, Barcelona, 10/01/2017 - 09:33

Que maco es vendre FUM
Que faria Sitges amb turisme de PROXIMITAT?
solament amb turisme del Garraf

Que maco es vendre FUM
Ens agradi o no, no som a la edat mitjana som al segle XXI
i gracies a la glovalitzacio Sitges es conegut a reu del mon
o es que no ens va be els calerets que porten?