La Puntita · 17 de Mayo de 2017. 23:46h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

L'heroi de Prats de Lluçanès


Gràcies a la senyora Heleni Munujos, tècnica de cultura de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, vaig fer un descobriment excepcional dissabte passat. A la sala d’actes del consistori, coneguda com la Sala Cal Bach, tenen una foto de Quim Borralleras en un racó.

Joaquim Borralleras (1880-1946) era el president de la Penya de l’Ateneu Barcelonès durant els anys 20 i va ser l’home que va introduir Josep Pla en el periodisme. Imaginin què ens haguéssim perdut si Pla no hagués donat el pas.

De fet, al consistori exhibeixen diverses fotografies perquè, pel que sembla, Prats de Lluçanès havia estat una mena de refugi de la burgesia catalana abans que es posés de moda Cadaqués o l’Empordà. Els Duran i Reynals de l'hospital o Josep Maria de Sagarra també hi van passar algun estiu. Em penso que sense paelles. Era gent poc inclinada a l'espectacle.

Entre d’altres visites il·lustres a aquesta localitat que malda per ser capital de comarca va haver-hi, d'altra banda, la del rei Alfons XIII amb Antonio Maura, llavors president del Consell de Ministres, el 2 de novembre del 1908. I, un cop canviat de règim, el president Macià el 21 de maig del 1933 (1).

Prats de Lluçanès, a mig camí entre el Berguedà i Osona, té uns aires que afavoreixen la creativitat. El músic Joaquim Pecanins i Fàbregas (1883-1948) va néixer aquí. Als afores de la població hi té un carrer dedicat. Ell va ser el que va recuperar la nadala “Fum, fum, fum”. També hi ha el pintor Miquel Soldevila (1886-1956), que va ser director de l’Escola Massana, i ha passat a la història sobretot pels seus esmalts. Hi té un museu que hauríem de mirar d'omplir-lo d'alguna manera.

placacarrer.jpg

 

Però tampoc sé si l’esmentat Quim Borralleras té relació amb el savi local, Isidre Borralleras i Salvans (1915-1988), que va publicar uns mena de Gran Enciclopèdia Catalana en miniatura sobre el municipi: “Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès” (2). Ambdós volums, per cert, es poden comprar a l'ajuntament.

Després de la troballa em vaig sentir una mica Indiana Jones -sense barret- i vaig començar a fer indagacions pel poble. A la Llibreria Arca una dependenta molt jove no em va saber donar cap pista. En canvi, a la carnisseria de Cal Janet, a la Plaça Nova, hi havien tingut algun lligam. Em van presentar un senyor d’edat avançada un avantpassat del qual hi havia tingut relació.

Tanmateix, la descripció que fa Pla de Borralleras no s’adiu amb la fotografia en qüestió: “Borralleras era un home alt; sense ser gras tenia un punt de fofo, pàl·lid de faccions, que semblava viure constantment en un estat d’acusada morositat, d’indiferència completa” (1).

“Ara: és l’home que jo he conegut més generós quan es tractava de fer favors als amics i a totes les persones que li ho demanaven. Era indefectible. Es movia, matinejava, actuava (…): Semblava un escèptic i potser era un entusiasta”, afegeix.

Pla recorda sovint aquells interminables passejos amb ell de matinada. Hi ha dues persones que deixa pels núvols: una és Francesc Pujols. L’altra, Joaquim Borralleras. Potser en tercera posició trobaríem Alexandre Plana. Però d’això segur que en saben més autoritats com Valentí Puig o Xavier Febrés que no pas jo.

El problema és que Borralleras, que enlluernava tothom, no va deixar gairebé obra escrita. En canvi, Pujols sí. Malgrat que n'hagués pogut deixar més de la que finalment va deixar.  A la Torre de les Hores de Martorell, la casa on va viure tota la vida, encara tenen molts manuscrits de lletra menuda gairebé impossibles de desxifrar.

Però, com deia, sort en va tenir Pla de Quim Borralleras quan va acabar la carrera de Dret. El propi escriptor ho explica a "El Quadern gris": “Entrat a ‘Las Noticias’ per recomanació del doctor Borralleras a prop del senyor Miró i Folguera. El periodisme. Estranya aventura. Després de la darrera conversa amb el meu pare era l’única solució que hi cabia.” (3)

Sens dubte, Borralleras tenia ull clínic per a aquestes coses. Poc després de fitxar-lo, l'esmentat Miró i Folguera li va dir a Josep Pla:

- Vostè té un cert nas per a les notícies
- Què diu ara? Faci el favor, no exageri! (replica Pla)
- Sí senyor: he observat que vostè sap establir la diferència que hi ha entre que un gos mossegui una persona que una persona mossegui un gos (4)

En fi, l'agraïment de l'un per l'altre va més enllà del mestratge intel·lectual o el fet d’haver-li trobat un lloc de treball. A “Sobre París i França”, per exemple, admet que va ser ell i Vicenç Solé de Sojo les primeres persones que van llegir Proust a Catalunya i que “m’hi portaren” (5).

Pagaria per veure aquella penya de l'Ateneu -competia amb d’altres com la de l’Hotel Colón- on hi havia també altres personalitats com Enric Jardí o el ja citat Francesc Pujols. Com diu el propi Pla a "Decadència de les tertúlies", un article de 1965: “ara tota aquesta espuma social s’ha acabat inexorablement” (6). La guerra ho va estroncar tot.

 

(1) Anna Gorchs: “Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d’història”, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006

(2) Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993

(3) "Articles amb cua", pàg 539

(4) Pàg 668 de l’edició blava

(5) Notes disperses", pàg 25

(6) Op. cit. pàg 230

 

PD/ Yo he venido a hablar de mi libro:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

8 Comentarios

#6 A., Barcelona, 18/05/2017 - 23:46

Xavier, sempre parles de Pla i suposo que el tens de referent. N'és un de bo. I com Pla et sents (o això sembla) un incomprés. Pla era tremendament catalanista però el sentit comú l impulsava a ser espanyol. Tu Xavier pots ser indepe però el sentit comú t impulsa a ser anti procés i pro legalitat espanyola i europea.

#5 Lo Joanot, Tarrega, 18/05/2017 - 23:18

Pla que diria del Pruses?

#4 pepe.----, andorra, 18/05/2017 - 15:00

Gracias a Dios q alguien escribe algo q no esta relacionado con el monotema q se usa para distraer al personal mientras le roban la cartera. Es mas, gracias sr. Rius, pq hoy he aprendido algo q desconocia, no sabia quien habia impulsado la carrera del mejor escritor en catalan del siglo XX. Ademas de escribir en catalan durante el franquismo.

#3 Mefisto, BARCELONA, 18/05/2017 - 14:09


EN PLA NO HAURIA ESTAT MAI INDEPENDENTISTA I DETESTAVA ERC ...

¿O NO, RIUETS?

#3.1 Pepetcabrejat, Bcn, 18/05/2017 - 15:15

'El catalán es un ser que, en fin, se ha pasado la vida siendo un español 100% y le han dicho que tendría que ser otra cosa' (Josep Pla). D'aquí que sigui el gran ignorat, ell i en Dalí.

#2 xavier, bcn, 18/05/2017 - 12:38

Aquell ateneu i aquells homenots per desgracia ja no existeixen. Ara el que tenim es una estructura d'estat més i una colla de vividors de una mediocritat intel·lectual escandalosa i molt contents d'haver-se conegut, que es creuen que l'Ateneu es dells.