La Puntita · 13 de Marzo de 2017. 17:22h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

L'home capaç d'enfonsar TV3

Vicent Sanchis, en un acto de Unió hace años

Un dia vaig arribar a la redacció i els hi vaig aconsellar a dos periodistes de la casa, el Txema i el JM, que si volien fer carrera periodística en aquest país es fessin d’un partit. Tant se val de quin partit com tal que tingués quota parlamentària. Sortosament no em van fer cas i ara continuen vinculats a l’e-notícies.

És el que ha passat amb Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961). Sanchis ha fet tota la seva carrera periodística a l’aixopluc de Convergència des dels llunyans temps de L’Observador (1990-1993), el diari muntat per Lluís Prenafeta per fer la guitza a La Vanguardia. Després com a director de l’Avui (1996-2007). De vegades em pregunto com s’hagués guanyat la vida si s’hagués quedat a València.

Fins ara era la quota convergent a les tertúlies de Rac1 dels dijous -on se les tenia sovint amb Gemma Galdón, quota progre- o de Catalunya Ràdio. Jo el segueixo poc i cada cop em costa més de llegir-lo, però els encoratjo a escoltar alguna intervenció recent per veure de quin peu calça. S'ha de tenir uns collons com un toro per defensar CDC  de la corrupció amb la que està caient amb el cas Palau.

En agraïment als serveis professionals prestats l'han col·locat sempre a tot arreu, sobretot als mitjans de la Corpo ara que hi manen ells: jo l’he vist tant fent parella amb Francesc-Marc Álvaro als Matins com explicant com es fa una paella valenciana al Divendres.

Per això la meva admiració professional per Vicent Sanchis és infinita: mentre altres hem hagut de picar pedra o buscar-nos la vida ell sempre ha tingut un matelàs a prop. Quan se li va acabar l’Avui el van col·locar a la Xarxa i, quan se li va acabar la bicoca de la Xarxa, de director adjunt a El Món, abans El Singular.

En alguns llocs l’han col·locat amb tant d’endoll, com a Barça TV, que s'han oblidat de posar-ho al currículum oficial que ha distribuït aquest dilluns la CCMA. Sense oblidar la Ramon Llull. Tots els de la colla pessigolla -l'esmentat Francesc-Marc Álvaro, Toni Aira, Marçal Sintes- van ser també convenientment col·locats a la Ramon Llull. Des d’allà donen lliçons de periodisme sense haver fet mai carrer. Sospito que per Albert Sáez, quan encara anava de convergent per la vida. Ara s’ha passat a l’enemic i es director adjunt d’El Periódico.

Tant se val. Ens ho passarem pipa. Sanchis hi entén de televisió el que jo del conreu de geranis o de la física nuclea posem per cas. A les primeres declaracions que ha fet a TV3 -fent veure que estava treballant al seu despatx- ha assegurat que volia fer uns “programes meravellosos”. Si hi havia algú capaç d'acabar d’enfonsar TV3 és ell.

En fi, definitivament s'acosten eleccions i cal posar tota la carn a la graella. Perquè el nomenament obeeix a dues necessitats: d'una banda, mantenir la tensió pel procés. De l'altra, intentar salvar els mobles del PDECAT a la propera convocatòria electoral. Hi ha poc bacallà per vendre.

A Esquerra i la CUP -que romanen en silenci- els hi han fotut un gol. Tornarem a ballar-la: Jaume Peral no era de prou confiança. Jordi Cuminal ja li va fúmer un toc divendres passat a la comissió de control de la CCMA. A Peral no l'han deixat ni acomiadar-lo. L'han fet servir com un kleenex. Roma no paga traïdors.

Dues conclusions finals, tanmateix: primer, amb nomenaments així no poden tornar a donar lliçons de democràcia mai més. El propi Artur Mas ho tornava a dir després de la sentència del 9N quan contraposava la “democràcia de qualitat del Regne Unit i la democràcia de fireta de l’Estat espanyol”. Precisament, una de les bases de la democràcia és mitjans públics neutrals i de qualitat.  Que no és el cas. Allà tenen la BBC i nosaltres tenim TV3.

Segona, la politització de la Corporació ha arribat a extrems insospitats. Superen fins i tot el de les primeres majories absolutes de Jordi Pujol, quan anaven fent informes sobre la ideoneïtat ideològica dels periodistes de TV3. CiU ja va posar només arribar un exdirigent d’Unió, Fèlix Riera, de director de Catalunya Ràdio -que és com si el PSC hagués posat Toni Bolaño durant el tripartit- però la cosa ha arribat a punt d'ebullició des d'aleshores.

Per exemple, Oriol Junqueras va afirmar el març del 2015, en un llibre entrevista amb Justo Molinero, que “caldria desgovernamentalitzar TV3”. Quan arriba al Govern el primer que fa es posar de director de Catalunya Ràdio la persona que li ha fet el llibre, Saül Gordillo.

Ara el nomenament de Vicent Sanchis rebla el clau. Però cal tenir en compte una cosa: el procés ha trencat el consens nacional. També sobre TV3. El proper partit que governi a la Generalitat -sigui Junqueras, Colau, Arrimadas o el PKK si el Partit dels Treballadors del Kurdistan es presentés per Catalunya- podrà fer amb els mitjans de la CCMA el que vulgui.

Fins ara hi havia la sensació unànime que hi havia coses intocables: la immersió, la Corpo, l'himne, la Diada. Això s'ha acabat. Han superat tots els límits.

 

PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre:  https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe

44 Comentarios

#23 DE CAP MANERA, Barcelona, 16/03/2017 - 12:59

Es l'oxigen del proces

I sense Servei de Manipulacio Massiva
no hi ha proces

Perlo tant, calerets que no faltin

#22 Joel, Bcn, 16/03/2017 - 11:54

Qui podría ser el que posés TV3 al seu lloc ? En Maruhenda ? En Martín Blanco ? En López Alegre ? .....

#21 Mario, Barcelona, 15/03/2017 - 21:04

Mas y Francesc Homs podrían haber escogido a Pilar Rahola para TV3 y las risas hubieran sido aún mayores...

#20 Manel, Barcelona, 15/03/2017 - 18:55

Mireu CiU sempre ho ha tingut clar, calia posar un home o dona de confiança i així va muntar la Televisió el tristament famós Quintà. Sempre hi han posat una persona que vetlli pels seus interessos. En Maragall va voler fer la BBC i li va comprar ERC eleborant la Llei de l'Audiovisual. Pero s'ha v

#19 Enric, Barcelona, 15/03/2017 - 13:10

No cal afegir-hi rés més . En Sanchis s'ha distingit com a persona vinculada a un partit i a uns interessos. Mai ha dirigit cap mitjà audiovisual, la seva experiència per tant és nula. Simplement l'han posat per controlar al màxim TV3 .