La Puntita · 26 de Noviembre de 2016. 09:21h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Millo, el virrey

La designació d’Enric Millo com a nou Delegat del Govern espanyol a Catalunya ha estat rebuda amb satisfacció, fins i tot amb esperança pel Govern català. TV3, La Vanguardia o Jordi Basté també s’han afanyat a destacar el seu taranna dialogant.

Aprofitant l’avinentesa, el vicepresident Junqueras li ha enviat una carta a Soraya Sáenz de Santamaría -per descomptat en castellà: el horno no está para bollos- expressant la seva més “sincera felicitació” pel seu nomenament. Sembla que ara Rajoy ja no és cosa del passat.

Junqueras deixa clar que considera “imprescindible” un “diàlogo fluido”, “sereno y profundo”, una “interlocución permanente”, "acuerdos con urgencia" més enllà del dret a decidir. El líder d’ERC també es queixa de la manca de “la escasa inversión” de l’Estat a Catalunya, però això ja ho feia Pujol. Al PDECAT crec que no ho saben -o no s'adonen, que és pitjor- però Junqueras està preparant ja el postpuigdemontisme.

La consellera Neus Munté també va fer dimarts passat, en la seva roda de premsa setmanal, una decidida crida al diàleg. Va considerar que el nomenament d'Enric Millo és una "magnífica oportunitat",  va reclamar una "relació bilateral" i va convidar l'Executiu espanyol a passar "de les paraules als fets".

El Govern català demana ara, en efecte, un diàleg sense "línies vermelles" on es pugui “parlar de tot”. Ara?. Que no màrxàvem? Que no havíem passat pantalla? Que no hem de ser independents l’estiu vinent?. El rellotge dels 18 mesos, en teoria, es va posar en marxa després de l'elecció de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat aquell 10 de gener.

Jo ja no entenc res: Artur Mas se’n va anar a la Moncloa el 20 de setembre del 2012 a demanar el pacte fiscal i, com que no li van donar, es va fer indepe. En tornar a Barcelona va sortir a la Plaça Sant Jaume -almenys va evitar el balcó- i cinc dies després va convocar eleccions anticipades.

masimg0072.jpg

Mas, a la Plaça Sant Jaume. Darrera seu Vicent Sanchis i Francesc Homs

La veritat és que ja venia embalat de l’Onze de Setembre, però algun dels seus assessors li hagués hagut de dir aquell dia que allò no era un sondeig electoral. A la plaça només hi havien el seus: la JNC, Convergència i els fidels de Reagrupament. A més de la societat civil convocada a toc de xiulet des de Palau.

El resultat és prou conegut: va perdre dotze diputats de cop i en comptes de fer com Felipe González després de les eleccions generals del 1993 (“He entendido el mensaje”) va optar per una fugida endavant. Des de llavors tot ha anat de mal borràs. En realitat, ell ja no és ni president. L’última notícia seva que he tingut és que inaugura carrerons sense sortida de cent metres i critica les terrasses de Barcelona.

En fi, ja s’ho trobaran, però la meva teoria personal és que Enric Millo serà allò que diuen, també en castellà, puño de hierro con guante de seda. Com que en el tracte personal és un catxondu -ja em perdonarà el nou Delegat- trenca la imatge que fins ara tenia María de los Llanos de Luna com a representant de l'Estat opressor.

Són com al nit i el dia: ella és inspectora de la Seguretat Social -com l’exdiputat de Ciutadans José Domingo, per cert- i Enric Millo sembla que hagi nascut al Parlament. A la cambra catalana s'hi movia com a peix a l’aigua des de la seva època Unió. Sap la importància en política de les distàncies curtes, el tracte afable, el somriure sempre a punt. Les ganivetades són per l'esquena. Millo pot competir fins i tot amb Carles Puigdemont en gironitat.

Per això s’ha afanyat a dir que serà “flexible” però també que les lleis s’han de complir. Crec que, a Palau, es pensen que l’han nomenat cap de colla. I no: l’han nomenat Delegat del Govern espanyol a Catalunya. Qui ho havia de dir, però ara per ara té més poder l'exportaveu adjunt de CiU al Parlament que Artur Mas, que va pel món amb una targeta que diu “129è president de la Generalitat”. Com si encara ho fos.

Els catalans que han decidit servir l’Estat ho han fet, des del punt de vista de l’Estat, sempre admirablement bé. Només cal recordar que un dels cervells a l'ombra del Decret de Nova Planta va ser el jurista català Francesc Ametller (1653-1726). Encara que la historiografia catalana, sobretot la més romàntica, hi passi de puntetes.

Negociar? Negociar què? Han cremat totes les cartes. Ara només busquen desesperadament una sortida.

15 Comentarios

#8 Joel, Bcn, 28/11/2016 - 12:12

Artur Mas és efectivament el129è President de la Generalitat i pot anar pel món presumint d'això, encara que ara no sigui l'actual President. Per altra banda, el tractament de President és per vida.

#7 LO TENIM BASTAN PELUT, GRACIES ALS ASTUTS, Barcelona, 26/11/2016 - 13:52

Com moll be dius
primer, cremem els pons
i despres els demanem
demanem dialeg

Menys mal, que som els millos
si no, pensaria, que hem embogit

#6 Johnny, Badalona, 26/11/2016 - 13:03

No ens enganyem, el Millo només és un titella a les mans del senyor Rajoy . Virrei diu? Quina gràcia.

#6.1 PepetCabrejat, Bcn, 27/11/2016 - 09:15

Així doncs en Ferran Mascarell, delegat de la Gene ceballuda a Madrid, ho és d'en Puigdemont. Quina gràcia.

#5 sense desobediència no hi independència, cat, 26/11/2016 - 11:37

A Eslovenia tot això de la independència ho van enllestir en uns pocs mesos, aquí en canvi portem anys donant voltes amb el mateix. Que convoquin JA un referèndum unilateral, unes eleccions constituents i facin una DUI, o que pleguin tots d'una vegada

#4 que ja ho sabem, bcn, 26/11/2016 - 11:25

El Millo és dels teus.