La Puntita · 17 de Julio de 2017. 09:16h.

XAVIER DEULONDER

Quin final volem?

Lògicament, un procés no pot ser pas una cosa que duri indefinidament; així doncs, com que un procés sempre ha de tenir un final, ara que, precisament, s’han complert set anys de la massiva manifestació del 10 de juliol del 2010, convocada en protesta contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, hem de començar a pensar quin final volem per al procés polític català iniciat aleshores.

Si ens proposem començar demostrant que, si més no al món civilitzat, la voluntat popular té molta més força que no pas el poder repressiu de l’Estat, i, a més, que tenim ganes d’esmenar bastants dels errors de la famosa transició democràtica espanyola d’ara fa quaranta anys, com també, sobretot, que hem arribat a la conclusió que el problema de l’encaix de Catalunya a Espanya no té solució perquè, tal com ho demostra la història dels dos darrers segles, Catalunya a Espanya no hi encaixa pas, llavors el final del procés que ens convé és una contundent victòria de la independència en el referèndum del proper 1 d’octubre. Amb la nova República Catalana, podrem organitzar el govern de Catalunya al nostre gust i sense necessitat de demanar l’aprovació de Madrid, on estan convençuts que sempre som els catalans els que s’han d’adaptar als seus esquemes; al capdavall, el Decret de Nova Planta de Felip V no va ser pas res més que la imposició a Catalunya d’un règim polític dissenyat a mida dels interessos i capricis del poder de Madrid.

En el cas que el referèndum es celebrés amb normalitat i sense incidents però hi guanyés el no a la independència, evidentment, el projecte de bastir un estat propi s’hauria d’aparcar, però, precisament com que la postura dels defensors de l’actual marc jurídic espanyol no és pas la de fer campanya pel no sinó la d’intentar impedir la cita amb les urnes o, almenys, desacreditar-la, llavors, la data de l’1 d’octubre del 2017 marcaria igualment una fita en la història de Catalunya i d’Espanya perquè la majoria de la població catalana hauria participat en una acció que, segons la Constitució de 1978, no podia dur-se a terme de cap manera.

Si el referèndum fos un fracàs de participació, llavors no quedaria més remei que donar-se per vençuts i tornar a l’època del peix al cove i de mirar quines engrunes es poden arreplegar a Madrid, on les negociacions sempre s’han de fer a la baixa; en aquest escenari, segurament l’opció més creïble seria la pretesa solució dialogada al contenciós català que proposa Miquel Iceta amb l’aval de Pedro Sánchez, un dirigent socialista que està bastant lluny d’arribar a ser president del govern espanyol; ací, doncs, podria venir a tomb recordar que la seva promesa d’apoyaré el projecte de nou estatut que elaborés el Parlament de Catalunya, José Luis Rodríguez Zapatero va fer-la el 2003, quan les seves possibilitats d’arribar a la Moncloa eren nul·les ja que, fins al dia dels atemptats de l’11 de març del 2004, semblava cantat que les següents eleccions generals espanyoles les guanyaria el PP, i el nou president seria Mariano Rajoy; Zapatero esdevingué president del govern només gràcies a la manera tan estúpida com el govern del PP, encapçalat aleshores per José María Aznar, va gestionar la situació creada pels atemptats de l’11-M, els quals, per més que el ministre Ángel Acebes s’entossudís a dir el contrari, no van ser pas obra d’ETA.

Com tots sabem, n’hi ha uns quants que els agradaria un altre final per al procés català: un cop de força per part de l’estat espanyol que impedís la celebració del referèndum; tanmateix, si ens ho mirem des del seu punt de vista, aquesta seria una opció que tindria un greu inconvenient: no deslegitimaria pas l’opció independentista tal com ho faria una derrota a les urnes i, és clar, vista la capacitat de mobilització que l’independentisme ha demostrat en els darrers anys, potser impedir-ne l’expressió per la via democràtica podria tenir unes conseqüències imprevisibles i, sobretot, no gaire desitjables, però, és clar, els defensors d’aquesta via són els hereus d’aquells que, el 1898, no s’hi van pensar pas dues vegades a ficar-se en una guerra contra els EUA per conservar el domini de Cuba, Puerto Rico i Filipines.

10 Comentarios

#7 PepetCabrejat, Bcn, 18/07/2017 - 11:47

Jo el que vull és un final on no hi quedin fanàtics com vosté. Ja signaria ara mateix.

#6 badaloni, badalona, 17/07/2017 - 14:18

Señor xavier.....con todos mis respetos....ni z.o.r.r.a idea de historia. Lea un poquito mas....bueno...mejor, bastante mas....españa declaro la guerra a estados unidos????? Normal el nivel indepes.....zanahoria que ven, zanahoria que siguen.. .

#6.1 Fran, Barna, 19/07/2017 - 11:30

No es ignorancia, mienten sobre la historia como bellacos a sabiendas. Ni siquiera si les haces ver que sus libros son los únicos del mundo en contar una historia diferente a la del resto de países civilizados se dan por enterados. Erre q erre

#5 pepe.----, andorra, 17/07/2017 - 14:16

en cuanto al monotema, es q me da lo mismo q lo mismo me da, tengo cosas mas importantes q hacer q preocuparme del teatro montado entre oligarquias de ciudades distintas y q solo sirve para distraer mientras los politicos se llevan el dinero a manos llenas, q en eso, son muy buenos, ademas de en infiltrarse en todos los lugares posibles.

#4 pepe.----, andorra, 17/07/2017 - 14:14

no, no fue ETA, aunque colaboro en las tareas de distraccion...Pero tampoco fueron los pretendidos moritos de leganes, el 11M fue positivo pq me hizo saber cuantas vidas cuesta un presidente de Gobierno, 193, digo eso pq el golpe de estado de cuando asesinaron a Kennedy sigue exactamente el mismo guion q el de la comision warren dicto. Mismo guion

#4.1 pepe.----, andorra, 18/07/2017 - 13:06

el golpe de Estado del 11M en España siguio exactamente el mismo patron q el golpe de Estado de USA cuando asesinaron a kenneydi, obstruccion a la investigacion, pruebas falsas, acusados falsos, jueces comprados, comisiones falsas....Todo es falso menos la equivalencia, 193 muertos es igual a un presidente muerto. Los hechos son testarudos.

#3 Grauero, Gurugu, 17/07/2017 - 12:29

(..el 1898, no s’hi van pensar pas dues vegades a ficar-se en una guerra contra els EUA per conservar el domini de Cuba, Puerto Rico i Filipines.). Un apunte algo importante, España no declaro la guerra a los EEUU, fueron ellos quienes lo hicieron, despues de undir su propio navio el "Maine" a proposito, como se demostro al cabo de los años.

#3.1 Fran, Barna, 19/07/2017 - 11:33

Déjalo este es de los que creen en la corona de CATALUÑAiaragó y que era Miquel Servet el ca va escriure al kixot en catala

#3.2 Decebut, bcn, 19/07/2017 - 16:13

En efecto, pero además se le olvida que era la burguesía catalana quien más interés tenía en conservar Cuba... y que una de las principales razones para que los cubanos quisieran ser independientes eran las leyes impulsadas por ella.

En cualquier caso, enhorabuena, ya hacía varios artículos que no veíamos aparecer a Cuba, Puerto Rico y Filipi