La Puntita · 31 de Enero de 2016. 15:31h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Roma no paga traïdors

Encara recordo la darrera entrevista que va donar Artur Mas a La Vanguardia en la que afirmava que hi ha una altra Unió “que pesa pràcticament el mateix que s’ha apuntat a Junts pel Sí” (1). La veritat és que la cantarella que la meitat d’UDC s’havia passat a la coalició de CDC i ERC li vaig sentir dir, amb una certa mala bava, més d’un cop durant la penúltima campanya electoral.

Però el balanç final ha estat desencoratjador: l’escissió d’UDC ha aconseguit de moment, si no m’erro amb els comptes, dos diputats al Parlament: Antoni Castellà i Carles Prats. I aquest últim encara perquè el republicà Lluís Salvadó va renunciar al seu escó en ser nomenat nou Secretari d’Hisenda.

Pel que fa al sottogoverno s’han quedat si fa no fa com abans: Universitats (ara Arcadi Navarro), Habitatge (on continua Carles Sala) i la direcció d’Afers Religiosos (Enric Vendrell), un clàssic en el cas d’Unió. Probablement l’única direcció general que tenien assegurada de per vida. Per raons òbvies.

Tinc notícies contradictòries sobre Titon Laïlla perquè el passat mes de desembre, encara amb el Govern en funcions, va ser nomenada secretària de Participació Social al Departament de Salut. I ara sembla que serà la tercera diputada de Demòcrates de Catalunya a la cambra en substitució del Oriol Amorós.

En aquest cas vol dir llavors la van recol·locar i que ara el republicà Toni Comín -nomenat abans per ERC que pel president Puigdemont- se l’ha tret de sobre. Mal fet perquè almenys és infermera. I Toni Comín sap de gestió hospitalària el que jo de física nuclear.

Per la seva banda, el líder del nou partit, Antoni Castellà, s’ha quedat al final sense la conselleria d’Ensenyament, que ha anat a parar a Meritxell Ruiz. La nova consellera, com ell, prové d’Unió, però va tenir la bona idea de fer-se de directament de Convergència anys enrera.

No endebades era una dona de la més estricta confiança de la seva predecessora, Irene Rigau, com a  directora general de Comunitat Educativa. Segurament en l’elecció l’ha perjudicat també la implacable quota femenina perquè al nou Govern hi ha nou homes i només cinc dones.

Castellà ha estat recompensat amb la presidència de la comisisó d’Economia del Parlament que, vistes les expectatives, tampoc és gaire encara que cobrarà més que un diputat ras i curt. Em recorda també altres fitxatges sonats com els d’Oriol Amat o Germà Bel.

Al pobre Oriol Amat l’han fet president de de la comissió de la Sindicatura de Comptes. I a Germà Bel de la de Medi Ambient després d’haver estat cap de llista per Tarragona. Les dues, no cal dir-ho, apassionants des d'un punt de vista parlamentari.

Però sembla que les reticències que tenia Convergència amb Unió s’han traslladat ara a Demòcrates de Catalunya perquè, a Girona, encara ha estat pitjor: han fet córrer tota la llista perquè no li toqués a Isabel Muradàs, que era la segona. Muradàs, que va ser primera tinent d’alcalde amb Puigdemont, ha tastat almenys el que és ser alcaldessa … en funcions.

Mentre que Eduard Berloso s’ha quedat de cinquè tinent d’alcalde (Serveis a les Persones) i Eva Palau de regidora de Salut. L’Ajuntament de Girona amb Albert Ballesta és un ajuntament curiós perquè a l’equip de govern hi ha més caps que tropa: fins a sis tinents d’alcaldes i només tres regidors. Deu ser cosa del dret a decidir.

Tant per tant trobo que haguessin pogut negociar millor l’acord per a les generals. Sense ells -i sense Reagrupament, que també va acceptar fer de crossa- no s’haguessin pogut empescar la coalició Democràcia i Llibertat. Encara que tampoc és per tirar coets: passar de 16 diputats a vuit.

Però el resultat ha estat igualment decebedor. Per alegria de Francesc Homs, Miquel Puig, que era el cinquè per Barcelona, ni tan sols va sortir. L’exdirector general de la CCRTV és un cas curiós d’evolució política des del sector més tebi de CDC a la demòcracia-cristiana passant per Esquerra com a regidor per Falset.

En canvi, a Helena Ribera, que anava segona per Girona, sí que li va tocar la loteria. Recordo de la nova parlamentària al Congrés algun tuit una mica bèstia quan era diputada al Parlament que al seu dia li vaig perdonar.
 
En fi, sort que ells -a diferència dels altres partits- no estan en política pels càrrecs ni per les quotes de poder. La traïció, des de l’època dels romans, està mal vista en política perquè es considera que qui te la fot una vegada te la pot fotre una segona vegada.

Sí, ja sé que ells són sobiranistes i els d’Unió no, però la pregunta que proposaven en la consulta interna del partit era: “Voleu que UDC es comprometi per una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea?”. Una pregunta així l’hagués pogut contestar fins i tot Juan Carlos Girauta perquè tothom sap que, si la ruptura no és pactada amb Espanya, la Unió Europea ens farà fora. La UE la fan els estats.

El que haguessin hagut de fer és plantejar batalla dintre, però probablement sabien que la tenien pèrduda. Com Josep Maria Vila d’Abadal que va tirar la tovallola després de fregar el 25% al congrés de Sitges. Qui se’n recorda ara de l’exalcalde de Vic?. En canvi el seu successor a l'AMI ha arribat a president de la Generalitat. Un altre lideratge efímer en el camp del sobiranisme.

Això no els ha desanimat. Al contrari, han decidit tirar endavant el seu propi projecte polític. Ara ja només falta que es presentin amb les seves pròpies sigles per saber exactament quina força electoral tenen. Al congrés fundacional hi van participar 600 persones de les, en teoria, 1.800 que s'han donat d'alta com a militants. Voluntaris, en diuen.

A mi, el que em molesta és el nom, Demòcrates de Catalunya, perquè sembla que les no en siguem membres no siguem Demòcrates. Potser n’haguessin pogut triar un altre perquè Demòcrates de Suècia, en aquest país nòrdic, és el partit de l’extrema dreta.

Entre d'altres raons perquè Convergència s’ha afanyat a refredar les expectatives de fusió. Mas, en efecte, va dir a la presentació de Demòcraia i Lliberat que la coalició podia ser la “llavor” d’un nou partit -me’n recordo perfecdament: jo hi era- mentre que Josep Rull ja proposava l’altre dia en el seu comiat com a coordinador de CDC “fer un partit nou per a un país nou” que no és el mateix que fer un nou partit.

Em sap greu per tota una expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, que després d’una trajectòria tan il·lustre ha quedat reduïda a portaveu nacional de Demòcrates de Catalunya. Sense dubte una recompensa molt escassa per a una persona tan activa a twitter.

Potser Joan Rigol, que també va estripar el carnet, tenia igualment aspiracions però va quedar relegat al lloc 84 a la llista del 27-S. Per darrera només tenia Josep Guardiola, que ja havia deixat clar el seu desig de no pintar res. Tot plegat malgrat la seva tasca al capdavant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, una mena de Parlament bis durant l’anterior legislatura. Per mi que volia a ser el tercer home entre Mas i Junqueras, però en aquest país per ser president de la Generalitat cal ser diputat.

En fi, després d’erosionar Duran, carregar-se Unió i de retruc CiU -amb el resultat ja conegut: Mas ja no és ni president de la Generalitat- no sé si haurà ha pagat la pena tot l’esforç. Tinc la sensació que, havent-los fet servir, Convergència tractarà Demòcrates de Catalunya amb el mateix desdeny que tractava Unió.

És veritat que els seus antics companys s'han quedat sense representació tant al Parlament com al Congrés de Diputats -només sobreviu de moment Francesc Gambús a l'Europarlament-, però almenys van atrevir a presentar-se sols i a cara descoberta.

En política, com en el periodisme, no hi ha amics. Sempre recordaré que la primera entrevista que va donar Zapatero a la premsa catalana després de guanyar les eleccions del 2004 no va ser a El Periódico, sinó a La Vanguardia. Per què? Perquè El Periódico ja era pro Zapatero. Pepe Antich, que llavors n’era director i ara sona per a TV3, segur que se’n recorda.

 

Qui sóc?

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

 

(1) Màrius Carol: "Artur Mas: 'Si no hi ha majoria sobiranista, aquest procés s'haurà acabat'", 6 de setembre del 2015

9 Comentarios

#9 LLUIS COLL COLL, BCN, 03/02/2016 - 16:30

CataluñaLa multinacional Nilfisk admite que traslada su sede a Madrid por la situación política en Cataluña."Su director general admite en una carta a sus empleados que la decisión trata de «minimizar los efectos» que cualquier «eventualidad política pueda tener sobre nuestros empleados y negocio"

#9.1 LLUIS COLL COLL, BCN, 03/02/2016 - 16:30

N.B. "ROMA NO PAGA A TRAÏDORS".

#8 pepe, andorra, 02/02/2016 - 20:49

es q no son traidores, son amigotes, mas o menos como pepetroll y el q me censura los comentarios, nada nuevo bajo el sol, un amable saludo a pepetroll, q si no escribe, no cobra. Y otro al censor, q ese si q cobra haga lo q haga.

#8.2 pepe, andorra, 03/02/2016 - 13:19

pepetroll, tranquilizate chavalote, q hoy es dia de cobro para todos, aqui y en tel-aviv.

#7 Pepón, Bcn (España), 01/02/2016 - 17:55

Cierto, parece más bien que Roma paga a Letones

#5 pepe, andorra, 01/02/2016 - 13:08

¿Roma no paga traidores?. ¿Esta en peligro su sueldo sr. Rius?.

#4 Miquel, Sant Cugat, 31/01/2016 - 22:28

Evidentment, als d'Unió els ha anat mooolt millor? #llautó