Publicidad
La Puntita · 29 de Noviembre de 2015. 11:49h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Aferrar-se al càrrec

Mas, el pasado día 24

Mai he vist un home tan poc aferrat al càrrec com el president en funcions, Artur Mas. Almenys pel que fa a la teoria: El 25 de novembre, en la seva conferència al Fórum, ja va negar que tot plegat fos una operació de salvament personal. “Alguns, més murris, desconfiats o interessats afirmen que el que realment pretenc a través de tot això és salvar-me jo davant dels sotracs o fins i tot dels tsunamis polítics que es dibuixen a l’horitzó”, va afirmar aleshores.

“El cert és que quan sento comentaris així se m’escapa un petit somriure” confessava. Suposo que com el que va posar a la xiulada a l’himne espanyol al Camp Nou o a la guerra de banderes a l’Ajuntament de Barcelona per la Mercè. “Salvar-me de què?” continuava. I tot seguit exposava el currículum: “dels atacs cap a mi”, de “les dificultats de governar”, de les decisions “a contracor” -què es pensa que és governar?-, “de les querelles per desobediència?”.

En aquell ocasió ja va dir que només pretenia aportar “el meu gra de sorra”. “Puc encapçalar la llista i estic a disposició, però també la puc tancar. És a dir, puc ser el primer, o puc ser l’últim”, va manifestar. Fins i tot que “no hi ha condicions personals en el meu plantejament”. "Són temps de decisions i de suma. No són temps de condicions personals”, va insistir.

Com que la cosa no va acabar de convèncer Junqueras -que va contraatacar amb una conferència el 2 de desembre- en la que va defensar “diverses candidatures" amb una part del nom o un punt de programa en comú perquè “la millor manera de maximitzar els vots independentistes és que cap independentista se’n senti exclòs".

La fermesa li va durar al secretari general d'ERC uns mesos. Vistes les expectatives electorals de CDC i el risc que Esquerra guanyés per primer cop a Catalunya, Mas va insistir en aquella conferència el 20 de juny del 2015 que li va preparar ad hoc Joan Ramon Casals a Molins de Rei.

En aquesta ocasió va fer una crida a l’ANC i Òmnium a integrar-se a la candidatura, una manera subtil de pressionar Junqueras. Perquè no cal dir que tant l’una com l’altra eren pressionables: l’ANC ja havia canviat Carme Forcadell per Jordi Sánchez en una operació que va explicar millor Salvador Sostres que no pas ho explicaria jo ara. I Òmnium, en el temps del tripartit i d’ara, sempre és una prolongació de Palau en el camp de la societat civil. Un dia Carod va fer una conferència a la Pedrera i la factura la van enviar a Òmnium.

Però va tornar a insisitir que ell era només un més: "Jo m'ofereix per al que calgui i crec que es pot comptar amb CDC al servei del país”. "Si faig una crida en aquest moment decisiu a agrupar força, deixant els partits de banda, no puc fer-ho dient 'veniu a la llista del president', però puc oferir-me pel que calgui”. "No és el mateix la llista 'del' president que la llista 'amb' el president".

Val a dir que Mas se’n va sortir: Oriol Junqueras va acabar claudicant malgrat que just uns mesos abans encara deia -en un llibre!- que CDC estaven massa “contaminats” per anar plegats en una coalició. Val a dir que els fets posteriors -amb dos registres policials en un mes i la detenció del tresorer- han confirmat la intuïció política del líder d’ERC. Almenys pel que fa a aquests fets.

A canvi va posar Raül Romeva de cap de llista -l’amistat del trio Junqueras-Romeva-Tremosa ve de la facultat, tot i que el primer va acabar deixant conòmiques per passar-se a història-, però a Mas ja li estava bé. No només s’estalviava anar als debats de TV3 a rebre hòsties, sinó també a fer balanç d’obra de govern. No és el mateix parlar de la independència que del fiasco de BCN World.

Per això, si Artur Mas és només un “gra de sorra”, “puc encapçalar la llista, però també la puc tancar”, “no són temps de condicions personals”, “m’ofereixo pel que calgui”, per què tanta insistència en ser president si la CUP no vol? Al final creurem que tot plegat, en efecte, ha estat una operació de supervivència. Jo, malauradament, fa temps que ho crec.

L’explicació potser la trobaríem en el sondeig que aquest diumenge publica La Vanguardia. Esquerra guanyaria per primer cop unes eleccions a Catalunya amb entre 32 i 34 escons. Ciutadans seria segona força política (27-29) i superaria CDC. Mentre que els convergents, en ple procés de creació d’un nou partit, es quedarien amb entre 24-25 diputats.

Mas hauria aconseguit així perdre gairebé una quarantena de diputats en cinc anys. Un rècord difícilment igualable en les democràcies occidentals. Per això, en aquest cas, també em vénen a la memòria aquella frase de la seva conferència el Fòrum: “A mi també m’agradaria fer eleccions cada quatre anys”. Com si les eleccions, a Catalunya, les convoqués l’Esperit Sant en comptes del president de la Generalitat.

President, ha arribat el moment de triar: o vostè o el procés. Vostè també és el màxim responsable de tot el que ha passat.


Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

 

Publicidad

14 Comentarios

Publicidad
#15 Hehehe, Barcelona, 01/12/2015 - 12:05

Doni exemple, sr Rius! Aquest diari necessita una bona renovació!

#14 pepe, andorra, 30/11/2015 - 14:30

asi me gusta sr. Rius, q se sume a lo q escribió el Salvador Sostres hace 10 años (polomenus).

#12 ART, BCN, 30/11/2015 - 10:39

Lo que dijo es que puedo ser el primero, conseguir la independencia, y me retiro, o me presento siendo el último de la lista (como Guardiola), pero me puedo presentar más tarde. ERC tragó porque le teme más a Mas que a CDC. Y Junqueras quería ser presidente de la república, no ahora.

#11 Oriol2, BCN, 29/11/2015 - 21:25

Vaaa, si fes coalició, p. ex., amb el PSC i ajornés sine die la independència estaria salvat del tot, sou presidencial inclòs. Ara, és cert que amb el xou que estan muntant entre tots, el millor que podria fer és marxar amb el cap alt, ara que (fins a un cert punt) encara pot.

#9 Dani, Badalona, 29/11/2015 - 15:36

Según informe policial y de lo que se da cuenta en el diario de Inda, la tesis de operación de salvación sería suscrita.

http://okdiario.com/investigacion/jordi-pujol-y-dos-de-sus-hijos-organizaron-la-reunion-sin-mas-en-la-que-se-activo-el-plan-independentista-28025