Publicidad
La Puntita · 25 de Mayo de 2020. 08:26h.

JAUME TUTUSAUS

Abogado. Units per Avançar

Algú sap on anem?

Després del desgavell en què va acabar la sessió del Congrés dels Diputats amb motiu de l’aprovació de la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, el mínim que un es pot preguntar és qui mana i qui coordina aquest govern de coalició PSOE-UP. Perquè està clar que l’embolic organitzat arran de la derogació integral de la reforma laboral no només és d’aquells que desacrediten tot un govern, sinó que mostren també el nivell de la classe política que tenim.

És fort que Adriana Lastra, portaveu del grup parlamentari socialista, conjuntament amb els representants d’Unidas Podemos i Bildu, signin un document comprometent-se a derogar la reforma laboral, amb el compromís que el document no es faci públic fins que no acabi la votació de l’aprovació de la cinquena pròrroga, per no posar en perill el vot afirmatiu de Ciutadans i del PNB. Això pot semblar una martingala política innecessària, poc pròpia d’una democràcia madura i consolidada.

Aquest fet, sembla que beneït per un imprudent Pedro Sánchez, ha irritat profundament la patronal i ha ocasionat un cert desconcert i malestar en les organitzacions sindicals, fins al punt que ha portat la CEOE i Cepime i també Foment del Treball a rebutjar rotundament aquest acord signat entre el PSOE, UP i Bildu, donant per suspès el diàleg amb el govern de Pedro Sánchez, per considerar-ho una irresponsabilitat majúscula i un menyspreu al diàleg social. Després, per acabar-ho d’adobar, hem assistit al sainet d'intentar justificar que el que en realitat s’havia pactat era la derogació parcial i no pas integral de la reforma laboral. I tot amb la contrarèplica de Pablo Iglesias, al·legant que això no era cert, que el text signat feia referència a la derogació integral de la reforma laboral.

Ara bé, s’hagi signat el que s’hagi signat, tampoc no té raó Pablo Iglesias quan invoca el principi “pacta sunt servanda” (els pactes o acords entre les parts s’han de complir), o en termes més senzills “carta echada no puede ser retirada”, perquè el signat al meu entendre no té força d’obligar, ja que parlem d’actes polítics i no d’actes jurídics. El fet que Lastra actués al marge del seu grup parlamentari, atès que sembla que gairebé ningú no en sabia res -i a sobre d’amagatotis per no perjudicar la votació- invalida, al meu parer, el document i s’excedeix de les seves atribucions. Amb això, dóna raons als que ho aprofiten per demanar-ne la dimissió.

D’altra banda, em pregunto quin paper juga Pablo Iglesias en aquest govern de coalició. Més aviat sembla que, aprofitant-se de la talaia que li proporciona ser vicepresident segon del govern de Pedro Sánchez, intenta aglutinar totes les forces d’esquerra contràries al règim del 78, la qual cosa és d’una enorme deslleialtat. Cada vegada estic més convençut que la convivència entre un partit d’ideologia socialdemòcrata com el PSOE i un partit d’esquerra radical com Podemos no pot mantenir-se massa temps, perquè les diferències ideològiques i els diversos objectius que persegueixen uns i altres ho fan materialment impossible.

A més, amb unes galtes impressionants, Podemos no té el més mínim inconvenient de pactar amb Bildu, únic grup parlamentari que al Parlament basc es va negar a votar una declaració institucional de condemna als atacs soferts amb pintura en el portal del domicili de la portaveu socialista Idoia Mendia, així com a les seus d’altres partits, o que dóna suport a la petició d’indult dels polítics presos a Catalunya, tot plegat per quedar bé, especialment amb ERC, deixant en una situació realment incòmoda al PSOE. 

Veurem com acaba aquest episodi, però no anem bé. Després alguns es queixen de les cassolades que es van repetint i estenent a més ciutats espanyoles, fins i tot al barri de Gràcia de Barcelona, davant comportaments com el d’aquesta setmana al Congrés. I les qualifiquen de manifestacions “feixistes” o d’extrema dreta. En tot cas, la gent té problemes molt més seriosos que no pas saber qui és més progressista en aquest govern.

Jaume Tutusaus. Advocat. Units per Avançar

Publicidad
Publicidad

3 Comentarios

Publicidad
#3 Menjamela Grandi, Anapurna, 31/05/2020 - 09:49

Sí Jaume, sabemos a donde vamos: derechos al hoyo.
Saludos.

#2 Juan Jose García, Cunit, 25/05/2020 - 10:35

Tiene razón.Pero el principal problema de los gobiernos de Madrit y Barcelona,es permanecer.
Ya todo se ha reducido a quién puede nombrar más cargos,y quien tiene los ingresos propios,más altos.

#1 Juan Jose García, Cunit, 25/05/2020 - 10:34

Tiene razón.Pero el principal problema de los gobiernos de Madrit y Barcelona,es permanecer.
Ya todo se ha reducido a quién puede nombrar más cargos,y quien tiene los ingresos propios,más altos.