La Puntita · 5 de Septiembre de 2022. 12:23h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Amb sequera i sense independència

Amb les pluges d’agost no n’hi haurà prou.  Es veia  venir, una sequera “forta” a la meitat nord de Catalunya, una sequera “excepcional” en zones del litoral i el prelitoral central, les onades de calor, els pantans per sota de la mitjana dels darrers deu anys, el retorn dels turistes (grans consumidors d’aigua),etc.,  segur que els tècnics  de la Generalitat ho veien venir i molts ho pressentíem. 

Qui  no ho va veure  venir, malgrat les evidències i les informacions de què podia disposar,  és el Govern de la Generalitat entretingut amb les penes entre els socis de la coalició i les dèries per  l’ “ amnistia i l’autodeterminació”.
Al setembre, arribarà  l’hora de la veritat: primeres restriccions i talls d’aigua de caràcter general, encara lleugers, no fos cosa que la gent s’inquietés i s’emprenyés. Demanar sacrificis fa perdre vots, però és l’obligació del governant quan les circumstàncies ho requereixen, és el que està fent el Govern d’Espanya amb l’estalvi energètic.

Les explicacions de la situació i les mesures necessàries són morigerades, fins i tot tranquil·litzadores: “ no patiu, no us faltarà l’aigua”.

Justament al contrari del que calia fer: parlar a adults,  preocupar la gent, implicar de seguida el ciutadà, d’ell depèn que les mesures  i les solucions tècniques, que depenen de les autoritats, resultin efectives per  aconseguir un consum racional de l’aigua, que ara és d’un  balafiament escandalós, i preparar-lo  -si calgués- per a consums racionats, conjunturals  o de llarga durada, per exemple,  d’entre  200 i 250 litres per persona i dia, l’aigua d’una bona dutxa d’un quart hora, de les que n’hi ha moltes.    

El consum d’aigua directe de la gent és un percentatge petit en comparació amb el gran consum de l’agricultura i la indústria. Aquesta dada no exonera el ciutadà de l’estalvi  de l’aigua, a més, si n’és conscient, de la necessitat de l’estalvi, la seva  bona disposició   tindrà una influència positiva en els altres consums.

L’aigua com l’energia és un bé escàs, no promoure’n un consum racional és un abandó de responsabilitats per part del governant.
En això, com en altres qüestions, es troba a faltar la pedagogia, no solament  de les autoritats, també la dels formadors d’opinió. Hem viscut amb la impressió  que els recursos naturals eren inesgotables, entre ells, l’aigüa, i vinga fer piscines, al llarg de la costa i, fins i tot, on no hi havia prou aigüa per mantenir-les

Res més lluny de la realitat. En canvi, ni una paraula sobre la imprescindible contenció en l’us  dels recursos. No seria cap intervencionisme ni cap rebaixa de la seva funció  que el president de la Generalitat digués, per exemple, que amb una dutxa d’un parell de minuts n’hi ha  prou i que la mar  és la nostra més gran piscina.

A primers d’agost, els embassaments que proveeixen  d’aigua l’àrea metropolitana de Barcelona es trobaven a un 42% de la seva capacitat. El punt crític se situa en el 39%, s’hi arribarà  després del consum de l’agost i de la evaporació elevada pel sol abrusador d’aquest estiu.  I aleshores, què?

¿Quins són els plans del Govern -i també  els plans o les alternatives de l’oposició- per fer front a la sequera persistent, com més va més estesa a gairebé tot el territori?

En temps d’Artur Mas, hom parlava del transvasament del riu Roine, per bé que mai no es va comptar amb l’assentiment dels francesos, i ara que ells també pateixen la sequera, ni somiar-ho.  Si, amb la del Prat no n’hi ha prou i s’han de construir més plantes de dessalinització  -d’elevat cost energètic i molts residus-  i més instal·lacions de reutilització de les aigües, si no hi ha altre remei,  com més  aviat  es construeixin millor.

La sequera és una realitat indefugible com ho són les llistes d’espera hospitalària i els més de 2,2 milions  de catalans pobres i socialment marginats, o en vies de ser-ne,  mentre que la independència és una quimera, però el Govern  esmerça més energies i recursos en la quimera que en la realitat.  No fa de govern de “tots”, el seu sectarisme ens corseca.

Publicidad
Publicidad

3 Comentarios

Publicidad
#3 pepe, andorra, 12/09/2022 - 10:59

Q raro, el menda no habla del timo del cambio ese, claro q hablar de eso cuando vacias los pantanos, q estaban llenos en junio, para conseguir electricidad barata mientras la cobras al triple, mejor no hacerlo. No hay sequia caballero, hay una corrupta gestion y un traspaso de la gestion a empresas de amigos en el poder, capitalismo de amigotes.

#2 Jordi García-Petit, Barcelona., 06/09/2022 - 17:54

Quin acudit mes bo! El felicito.

#1 Timbaler , Bcn, 06/09/2022 - 11:05

No s’apuri.Els 8 assesors de la Borrás hi estan treballant !!