Publicidad
La Puntita · 9 de Octubre de 2018. 07:33h.

JOSÉ GONZÁLEZ

Avaluar per a no devaluar

En aquest inici de curs s´ha produït un canvi important en les regles del joc de l’avaluació escolar, tant en educació primària com en la secundària obligatòria. Aquest afer es presuposava pol.lèmic però, potser per la conjuntura política monotemàtica, ha colat sense problemes de moment. Encara pitjor, s’ha presentat sense un ampli debat previ ni consensos entre la comunitat educativa i/o els pares. Mala cosa aquesta ja que les novetats en política educativa s’haurien d’emmarcar en com combatre l’alt nivell de fracàs escolar, sobre tot en secundària on es freguen xifres del 17%. I som generosos ja que s’entén aquest fracàs només com abandonament prematur del sistema escolar, que és només un dels problemes. Mirant al mapa, estadísticament Catalunya ocupa una posició intermèdia entre el 8,9% del País Basc i el 26,5% de les Balears (dades del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes del 2018), amb unes xifres gens satisfactòries en quasi totes les comunitats.

Prepareu-vos, pares i mares, per traduir les notes de desembre que ara ja no veureu qualificacions numèriques sinó rares combinacions de dues lletres. Les combinacions conegudes com a NA (no assoleix), AS (assoliment suficient), AN (assoliment notable) i AE (assoliment excel.lent) responen ara, respectivament, als coneguts abans com a suspens (0-4,9), aprovat (5-6,9), notable (7-8,9) i excel.lent (9-10). Ja em diran vostès si, per exemple, el ventall de dispersió numèrica en el NA té massa coherència o, si més no, resulta just i/o precís com a eina de qualificació. Jo, com a pare, vull saber si el meu fill ha suspès amb un 0 o amb un 4,9 perquè, és evident, que no estem parlant del mateix suspens. I d’igual manera en l’AS on poc té a veure a un 5 “raspat” que un 6,9. I així podem seguir amb la resta de codis triats per a l’avaluació. La cara de pòquer i el seu dit assenyalant al cel -per explicar d’on venia la novetat- per part de la professora de la meva filla és la millor resposta que he obtingut fins ara.

Es fa difícil entendre com alguns teòrics des de la nova o des de la vella -o des de la mig pensionista- pedagogia defensin que els nombres per a qualificar no eren “motivadors” per als alumnes en alguns casos. No veig tampoc com hom pot dubtar de què els números del 0 al 10 garanteixen una més ajustada avaluació de l’assoliment de competències, enteses aquestes com el mínim contingut de diversos àmbits del coneixement que s’exigeix als alumnes. S’ha fet un canvi que hem de pensar que és per millorar -ja no només en l’abandonament prematur del sistema educatiu-  sinó que  també cal treballar, és urgent de fet, aspectes que ara presenten greus dèficits, tant en secundària com en primària. Aquí estem parlant de la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i  l’organització del temps (destresa molt útil), entre d’altres temes. Aquests àmbits esmentats són transversals i si no s’assoleix un mínim, les conseqüències negatives es veuen a totes les matèries.

Per resumir, si volem un model educatiu d’èxit, cal recuperar una certa cultura de l’esforç i de la responsabilitat davant del treball per part dels alumnes. Les aules han de ser divertides i motivadores, totalment d’acord, però també són un espai de treball i d’avaluació dels alumnes: com en la vida, existeix el rànquing derivat del resultat, no tot es pot agrupar ”grosso modo”. Des de l’òptica del docent, l’aula és també el lloc on es motiva als alumnes tant per orientar-los a l’aprenentatge com també per aconseguir que aquest desig sigui permanent en les seves vides. En aquest sentit, benvinguda sigui la nova presencia de l’àmbit de coneixement anomenat “aprendre a aprendre”. Ara toca esperar a veure quan tornen els números del 0 al 9 a l’activitat avaluadora perquè alguns, o els mateixos d’ara, tornaran a dir que són més útils. I així va la cosa en aquests afers educatius, com en el parxís: “De reforma en reforma y tiro porque me toca”.

Publicidad

5 Comentarios

Publicidad
#5 Adolfo Serna, Masquefa, 12/10/2018 - 23:19

Totalmente de acuerdo con este muy buen artículo. Con sus defectos, con la educación que recibimos los que nacimos en los 60 habia un cierto orden en las aulas y en cierta manera aún nos inculcaron la cultura del esfuerzo y de la superación. Si queremos igualar que sea al alza y no a la baja.

#4 De-MAS-Cràzya, Barcelona, capital de Lemmings Land, 10/10/2018 - 14:04

Que els nombres per a qualificar no són motivadors per als alumnes en alguns casos? Ostres, em pregunto jo si els pedagogs que han fet l'estudi en què suposo que es basa aquesta mesura, li van preguntar als mateixos alumnes si els nombres a la pantalla del seu videojoc preferit els resultaven prou motivadors per passar a la següent pantalla.

#3 German, Barcelona, 09/10/2018 - 11:19

2/2 com s'ensenya. Es una vergonya. Ara els jesuïtes estan amb 3 profes per classe de 60 nens, han tirat parets i una avaluació continua que treu la nota amb un algoritme. Acabarà a tots els coles de Catalunya. Els mateixos que van dir que les ratios profe/alumne havien de ser baixes fa 30 anys. Fa 30 anys es ahir a nivell històric.

#2 German, Barcelona, 09/10/2018 - 11:17

Us heu fixat que els que controlen les facultats de pegagogia son els que tiren novedats al mercat constantment, tot ha de ser nou, sempre....en realitat venen cursos de formació del professorat a preu d'or i treuen material nou a totes hores. Enlloc de ser sobre la matèria que es faria per professionals tipus matemàtics, físics, etc...es sobre 1/2

#1 Sarah, Tabàrnia, 09/10/2018 - 08:50

Estem en mans d'il·luminats que de sobte demonitzen quelcom. El nivell cultural baixa any rera any. Abans, els nens justets passaven una mala estona a l'escola. Ara van feliços. Abans, els nens amb altes capacitats hi anaven contents. Ara no volen anar. Sé de què parlo, tinc un de cada! Bo pels nens més justets. Però... i el talent?