Publicidad
La Puntita · 16 de Enero de 2020. 11:54h.

JAUME TUTUSAUS

Abogado. Units per Avançar

Cal esperar la sentència ferma del Suprem

El recent debat sobre la sessió d’investidura de Pedro Sánchez ens ha deixat imatges d’intervencions duríssimes. És un veritable retrat del que podria esdevenir en el futur la dreta “constitucionalista”. Esperonada per VOX, ha fet un gir cap a posicions absolutament més radicals i reaccionàries, que van anar des de la crítica més despietada a les cessions de Pedro Sánchez als “colpistes” que volen “trencar Espanya”, fins arribar, per part d’alguns, a l’extrem de tractar la portaveu de EH Bildu de “terrorista” i “assassina”. 

 

En tot cas, l’oposició de dretes, en bloc, va aprofitar la resolució més que discutible de la Junta Electoral Central (JEC), -que acordava aplicar al president Torra la causa d’inelegibilitat sobrevinguda prevista a l’article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG)- per intentar posar Pedro Sánchez contra les cordes, comminant-lo a forçar el cessament immediat de Quim Torra com a president de la Generalitat, amb l’advertiment que de no fer-ho, presentarien denuncia a Fiscalia per possible prevaricació. 

 

Ara, davant la voluntat del president del Govern de reunir-se amb Quim Torra -atès que encara el considera a tots els efectes president de la Generalitat-, l’oposició ha sortit novament en tromba, acusant Pedro Sánchez d’ignorar deliberadament les resolucions de la JEC i del Suprem.

 

Així les coses, potser seria convenient recordar la qüestió judicial que en aquest cas es planteja. Doncs bé, d’una banda, tenim que l’article 6.2, b) de la LOREG estableix que són inelegibles els condemnats per sentència -encara que no sigui ferma- pels delictes, entre d’altres, de rebel·lió, terrorisme o contra l’Administració Pública, sense perjudici de l’afegitó que es preveu a l’article 6.2.4, segons el qual les causes d'inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat. Per tant, de retruc, el president Torra hauria incorregut en una causa d’incompatibilitat sobrevinguda, que l’inhabilitaria per seguir presidint la Generalitat. Cal tenir present que Quim Torra va ser condemnat penalment per una sentència dictada pel TSJ de Catalunya per incomplir l’ordre de retirada d’un cartell referent als presos, ordenada per la Junta Electoral Provincial en estar en període electoral, i que dita sentència ha estat recorreguda davant el Tribunal Suprem.

 

Pel contrari, el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, exigeix en el seu article 67.7 que la condemna penal que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics, sigui “ferma”. Per tant, la qüestió que es debat es circumscriu a dirimir si cal que la sentència només sigui condemnatòria per inhabilitar el president Torra, com sosté la LOREG, o bé si cal que dita sentència sigui ferma, com exigeix l’Estatut, perquè si és aquesta última la norma que ha de prevaldre, mentre el Tribunal Suprem no dicti sentència i aquesta no adquireixi fermesa, al president Torra no se’l pot inhabilitar. 

 

No entraré en disquisicions de caràcter constitucional, ni en el paper d’àrbitre que en teoria correspon al TC en ordre a la resolució de la controvèrsia, però en tot cas, si que paga la pena assenyalar que, davant de la complexitat de la qüestió jurídica que se suscita, un elemental principi de prudència hauria d’haver portat la JEC a esperar la sentència del Suprem.

 

És cert que la forta tensió política que vivim darrerament ens porta molt sovint a perdre de vista que la nova organització territorial que dissenya la Constitució del 78, suposa ni més ni menys un repartiment del poder entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, a les quals la CE dota d’autonomia i de la més àmplia capacitat legislativa, dins del marc competencial que fixen la pròpia Constitució i els respectius Estatuts d’Autonomia. Doncs bé, és precisament l’especial paper que la Constitució reserva als Estatuts, en tant que coadjuvants de la Norma Fonamental en la funció constitucional de delimitació de competències, que aquests disposen d’un plusvalor que, segons la doctrina constitucional més autoritzada, fa que estiguin un punt per sobre de les lleis, bé orgàniques, bé ordinàries.

 

En tot cas, però, el que ara està en joc no és només una simple qüestió competencial, una antinòmia entre una norma estatal i una norma estatutària, sinó un fet molt més transcendental i important de cara al futur: si ens creiem de veritat que estem en un estat autonòmic, en un Estat on efectivament hi ha un repartiment del poder entre l’Estat i les CA o, pel contrari, estem en un estat simplement descentralitzat, en el qual s’ha produït ,a més, una veritable involució autonòmica, sotmès en últim terme a la tutel.la que a l’hora de la veritat disposin les lleis estatals. 

 

Des d’aquesta perspectiva, crec que en aquest cas, per bé que tinguem a casa nostra un president més que amortitzat i un executiu profundament dividit, incapaç de tirar endavant una mínima acció de govern -fet que requereix ja la convocatòria urgent de noves eleccions-, si creiem en l’autogovern i en la necessitat de defensa de les nostres institucions, així com de les nostres competències estatutàries, el que ens correspon és donar suport al Parlament i al seu president, i per tant, defensar que, mentre no hi hagi sentència ferma per part del Tribunal Suprem, el president de la Generalitat segueixi al capdavant de la institució, es digui Quim Torra o tingui un altre nom.

 

Jaume Tutusaus, advocat. Units per Avançar

Publicidad
Publicidad

4 Comentarios

Publicidad
#3 Pepe, Alacant, 17/01/2020 - 21:32

Si alguien sin cargo político es condenado por una autoridad judicial, su sentencia no queda en suspenso hasta que termine su apelación, le obligan a acatarla de inmediato, y después apela.

#3.1 pepe, andorra, 21/01/2020 - 12:39

si, pero lo curioso es q yo pensaba q la JEC era el unico tribunal q dirima todo lo q tiene q ver con las elecciones y q sus sentencias no eran recurribles, con esto me ha pasado como lo del IVA, q el 1 de enero de 1986 decian q seria el unico impuesto y q se ponia el IVA para quitar los demas....Y menuda mentira cochina....Pues esto, lo mismo.

#2 pepe, andorra, 16/01/2020 - 12:07

autogobierno es el sinónimo de robar a manos llenas y no te quejes q no me estoy orinando encima tuyo, es q esta lloviendo...........Eso si, a los q se quejan, les sueltan las palabras mordaza habituales, q si facha, q si ñordo y demás retahila de adjetivos con los q tapar la corrupción galopante q sufre España gracias al autogobierno ese........

#1 pepe, andorra, 16/01/2020 - 12:05

autogobierno? Eso al final se ha demostrado q no es mas q una filfa para justificar pesebres y chiringuitos varios, a mi eso del autogobierno solo me ha supuesto mas impuestos y menos servicios, pq al final he de pagar por todo a cambio de un montón de pasta en impuestos, mas de la mitad de vuestro sueldo se va en impuestos, haced números y veréis.