La Puntita · 29 de Diciembre de 2011. 18:30h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Contra la laïcitat

Que consti que sóc agnòstic: no vaig passar de la primera comunió, em vaig casar pel civil a la plaça de la Mercè -va ser una cerimònia llampec d'un parell de minuts- i els meus fills no estan ni batejats.

I a casa tampoc no som de missa, però fem l'arbre de Nadal, el pessebre, fem cagar el tió i esperem els Reis de l'Orient amb candeletes, perquè si perdem les tradicions perdem la identitat. Per això, estic fins al capdamunt de la laïcitat i, de retruc, de la multiculturalitat perquè em temo que una és consequència de l'altra.

Per exemple, els meus fills van a la pública -amb un 50% d'immigració, per cert- i el desembre ja no celebren el Nadal sinó l'arribada de l'hivern. Aquest any, en comptes de cantar nadales, han cantat cançons del món: country, tango, samba, etc. Tampoc ve el patge i, per descomptat, no fan pessebres.

Durant el darrer tripartit, al Consell Escolar de Catalunya (CEC) ja se li va passar pel cap canviar el nom de vacances de Nadal per festes d'hivern i la Setmana Santa per festes de primavera, però el conseller Maragall -que és un home que toca de peus a terra- ho va aturar.

L'escriptor Sebastià Alzamora, que llavors estava a l'Avui, va publicar aleshores un article en què afirmava que "tenim tot un sector d'opinió que mostra una tendència compulsiva a confondre el laïcisme amb la magnèsia". "La proposta -afegia- de canviar la denominació de les vacances de Nadal i de Setmana Santa lliga d'allò més bé amb d'altres iniciatives rocambolesques que hem tingut ocasió de gaudir en els darrers anys: des dels arbres de Nadal sostenibles que s'accionen a pedals fins als pessebres cívics que volen excloure la figura del caganer perquè no doni mal exemple (segurament també caldria treure el bou i la mula, per respecte als drets dels animals), passant per la moda dels batejos laics i les comunions laiques, als quals no seria gaire estrany que s'afegissin aviat les extremuncions igualment laiques” (1).

Perquè, siguis de missa o no -jo procuro no posar els peus en una església-, seria absurd negar a hores d'ara la petjada que l’Església catòlica ha deixat en el país. Només cal repassar la toponímia on, entre 946 municipis, n'hi ha més d'un centenar dedicats al santoral: Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí per citar-ne només alguns de l'àrea metropolitana. De fet, durant la Guerra Civil, el bàndol republicà -en plena fal·lera antireligiosa- ja va reconvertir Sant Cugat del Vallès en Pins del Vallès.

Encara recordo que el 2006 li van canviar el nom d’una escola de la Sagrera que, tota la vida, s’havia dit Joan XXIII -Juan XXIII durant el franquisme- pel de Rosa dels Vents després d’una votació del ple del districte i a proposta del Consell Escolar amb l’excusa que el 70% d’alumnes eren d'Amèrica Llatina, el 20% de l’Estat espanyol i el 2% de la resta d’Europa, d’Àfrica el 3% i d’Àsia el 6%. L’únic que s’hi va oposar va ser Alberto Fernández, del PPC.

Però, de tots els papes de l'Església catòlica, és segurament el que més es mereixia el nom d'una escola perquè hi ha perles com Juli II (1503-1513) que anava al capdavant de les tropes -li haurem de perdonar: va ser el que va contractar Miquel Àngel i Rafael- o el seu successor Lleó X (1513-1521), que venia indulgències a dojo per finançar la construcció de Sant Pere o Pau III (1534-1549), que va tenir quatre fills abans de fer-se capellà. M'estalvio els de les croades pequè n'hi va haver vuit -nou, segons d'altres- i tocaria gairebé a un papa per croada des d'Urbà II (1088-1099).

Marta Gabarró, una veïna de Corbera de 23 anys que fa de mare de Déu al pessebre vivent d'aquesta localitat, confessava el passat dia de Nadal a Núria Navarro, en l'entrevista de contraportada d'El Periódico, que "hi ha qui es pensa que sóc religiosa, puritana, molt de missa", però que no ho és, simplement participa en un "projecte col·lectiu" de tot el poble. Potser que ens ho fem mirar si continuem fent el ridícul amb la laïcitat mal entesa.

 

 

 


(1) "Les coses pel seu nom", 27 d’octubre del 2009

Publicidad
Publicidad

14 Comentarios

Publicidad
#10 Ramon, Barcelona, 30/12/2011 - 23:37

Al meu modest parer el cristianisme no és altra cosa que un megamix de mites que anteriors cultures s'havien tret de sengles aixelles amb voluntat d'ordenació en el social i terapèutica en l'individual. Però els putos progres dels recontrapebrots acabarant per fer-me anar a missa.

#9 Joan, Barcelona, 30/12/2011 - 19:52

Laic vol dir que "prescindeix de la religió" (IEC). Les festes del Nadal i Setmana Santa tenen elements religiosos i per tant si les celebres és que no ets laic PER DEFINICIÓ. Què és tan difícil d'entendre?

#8 andreu, bcn, 30/12/2011 - 16:46

No vulgui amagar la realitat. Sense pràctica cristiana no hi ha lligam abb el nostre passat.

No podem dir que sintonitzem als els nostres avantpassats, i sortir amb baboseries com prohibir els braus.

Menjar butifarres no fou més estimat pels catalans que l'anar a missa.

#7 -emilio, a, 30/12/2011 - 14:04

Con el Barça pasa lo mismo, hasta no hace muchos años cuando el equipo ganaba un titulo visitaba la Iglesia de la Mercé para ofrecersela a la patrona y luego visitaba el palacio de la Generalitat.

#7.1 futur, barcelona, 30/12/2011 - 14:54

Si, -emilio, els vents del futur van al teu favor... o potser no, ja que si bè és cert que els catalans desapareixeran de Catalunya, és molt probable que passi el mateix amb els espanyols de la teva benvolguda Espanya. Una llàstima (en ambdos casos).

#6 -emilio, a, 30/12/2011 - 13:54

¿pero para que quieres que tus hijos celebren en el colegio la Navidad y la Semana Santa si no saben ni remotamente que significan estas fiestas?

#6.1 Hefesto, P, 31/12/2011 - 22:05

Eso es como decir que para ver o interpretar una obra de teatro griego tienes que adorar a Zeus.