Publicidad
La Puntita · 3 de Agosto de 2020. 08:34h.

DANIEL BOIRA

Demòcrates

Segueixo de tant en tant el que diu i escriu Bernat Dedéu. Per no sé quina associació d’idees, quan penso en ell em venen al cap els anys de la revolució bolxevic on, mentres alguns intel·lectuals escrivien els seus articles promovent la revolució des d’un tranquil i acomodat estudi de la capital; els menys afavorits s’hi jugaven la vida incendiant els carrers.

Doncs, en general m’ho passo bé llegint el que escriu, i sovint -no sempre- hi estic plenament d’acord.

Doncs el Sr. Dedéu fa uns dies escrivia sobre Puigdemont i Junqueras. És molt necessari parlar en termes democràtics -ell ho fa sovint- de tot el que ha passat a Catalunya els darrers anys. En termes democràtics, el que han fet aquests polítics ha estat un autèntic frau.

I els principals responsables d’aquest frau ara ens vénen i venen la mateixa història. De fet el refranyer ens ajuda sense necessitat de gaire introspecció: “Dime de qué presumes i te diré de qué careces. Aquests senyors fa més de 10 anys que només tenen a la boca la paraula democràciaNo cal afegir res més.

Aquesta vessant del que passa i ha passat penso està prou clara i jo ja no espero que reconeguin res. La seva supervivència els ho impedeix … sobretot la del “vivales”.

 

Però aquesta moneda té una altra cara que està més verda i no s’ha analitzat prou, o gairebé gens. He vist molts responsables d’aquest procés emocionats, de vegades fins el ridícul; tant els anys 2013-2015 com al mateix 2017; parlant, per exemple, de la societat civil; del moviment de baix cap a dalt; bla, bla, bla; sense considerar el fotimer de milions dedicats i desviats a l’agit pro, a la Conselleria de Comunicació i Propaganda (la nostra). Que ho diguin per enganyar, és una cosa; però que ho diguin convençuts … és patètic.

 

Conec, perquè sóc d’aquí, la tendència que tenim de comprar amb gust qualsevol teoria que digui que la culpa és de Madrid, de la tendència al victimisme i a mirar-nos el melic com un cas especial i diferencial dins l’Univers.

Però tot això no m’acaba d’explicar la inexistència d’esperit crític en aquest ecosistema; d’aquesta massa acrítica.

 

Es compra qualsevol missatge, versemblant o inversemblant, i es compra gratis. És un comportament social que mereix un estudi detingut i detallat. I aquest estudi no hauria de passar per alt el fet que els pares i avis de la majoria d’aquesta gent, màxims responsables inclosos, omplien entusiasmats la Diagonal de Barcelona, o la plaça del Mercadal de Vic quan el Generalísimo ens venia a fer una visita. Alguns d’ells era ben comprensible que hi acudissin, doncs tenien llocs de responsabilitat dins el règim; de ben segur gent com Lluís Llach, Marta Rovira, Pere Aragonés -paro per no fer llarga la llista- podrien explicar-nos anècdotes familiars d’aquestes esperades visites.

Publicidad
Publicidad

2 Comentarios

Publicidad
#1 Pepe, Alacant, 03/08/2020 - 09:53

El espíritu de rebaño es consustancial al ser humano, hay que estar a la moda, por imbécil que sea, y pobre del que la cuestione. Si los creadores de esa moda, disponen de poder político y recursos ilimitados, el resultado es previsible, una dictadura "blanca", al modo en la que se refirió Tarradellas.

#1.1 Tabarnés puro, Barcino, 06/08/2020 - 22:37

Un gran refrán que escuché a mis mayores a respecto de aquellos que se unen al rebaño o a la manada sin ni pensar si es correcto o no:
"En tierra de lobos, hay que aullar como todos".
Les va al dedo a la secta groga y al clima de terror y exclusión social de muchas poblaciones de la Cataluña profunda.