Publicidad
La Puntita · 16 de Enero de 2016. 22:35h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Duran, "botifler"

Si féssim un rànking dels paios més destestats a twitter jo crec que Duran sortiria primer. Després potser Pere Navarro i Miquel Roca. Amb una mica de sort també hi sortiria jo mateix. Si cobrés de tots els llocs les que diuen que cobro Bárcenas seria un aprenent al meu costat. Però a molta distància tan il·lustres patums.

Com que sóc una mica kamikaze un dia li vaig preguntar al fins ara líder d’Unió, a boca de canó, com és que era tan odiat. Em va dir que en època de bipolarització els del mig són els que més pateixen. No em va semblar una mala teoria.

I a les acaballes del tripartit, quan encara era vicepresident, vaig fer la mateixa pregunta a Josep-Lluís Carod-Rovira pels passadissos del Parlament. Per mi era una incògnita que Carod, que havia fet uns discursos tan esmolats contra Pujol, ho fes tan malament quan va arribar al Govern.

En aquest cas va exposar tres causes: era el català més odiat d’Espanya, tenia els mitjans de comunicació en contra i el seu partit sempre li havia posat traves. No sé exactament si per aquest ordre. Però temps després va donar una entrevista de comiat a El Punt i va repetir els mateixos arguments.

Als polítics mse’ls ha de jutjar per la seva trajectòria. No per si cauen bé o malament. És cert que Duran té poca obra executiva llevat de sis mesos de tinent d'alcalde a Lleida a l’inici de la seva carrera política i el seu pas pel Departament de Governació entre 1999 i 2011. Però sempre ha tingut el cap ben estructurat. Només cal repassar alguns dels seus discursos al Congrés. Hagués estat un bon ministre. No en tinc cap dubte.

Entre d’altres coses va encarregar el famós Informe Roca sobre el model d'organització territorial. Quinze anys i uns quants consellers després no només no hem fusionat cap ajuntament -una de les mesures proposades-, sinó que ni tan sols hem estat capaços de suprimir el consell comarcal del Barcelonès. Tampoc fer una nova Llei Electoral. Aquesta està pendent des del 1980.

A mi Duran em recorda una mica Francesc Cambó. Cambó, a la seva època, també va ser un dels paios més odiats del país. La proclamació de la República es va fer gairebé al crit de “Visca Macià, mori Cambó”. Però, amb els anys, un ajuntament socialista va acabar inaugurant una estàtua (1997) a la Via Laietana no gaire lluny del seu antic domicili particular.

Pel que fa a obra de govern, Cambó va per darrera de Prat de la Riba i Jordi Pujol. Presumptes delictes a banda en aquest darrer cas. Si la Diagonal té l'amplada actual és, en part, perquè quan era regidor va posar fil a l’agulla. Ho explica bé el líder de la Lliga a les seves memòries (1).

Però a Catalunya ens va més la flamarada que la feina quotidiana. Entre d'altres raons perquè, per intentar entrar a la història, és més fàcil la primera via que la segona. Però, en general, ens acabem estimbant. El nou president, Carles Puigdemont, encara està a temps de decidir quin camí vol triar.

Duran ha tingut, a més, un efecte terapèutic en la política catalana. Durant molts anys ha estat l’ase dels cops, sobretot a Convergència. Encara recordo que a les eleccions del 2012 va sortir Oriol Pujol, llavors secretari general del partit, després de la primera reunió del comitè executiu nacional i va culpar de la pèrdua de 12 escons.

Les altres dues causes eren la campanya de la por del por i les portades d’El Mundo. Malauradament, algunes portades d’El Mundo -fins i tot respecte a la seva pròpia família- es van confirmar després. De la famosa foto de Mas fent de messies no va dir res.

Potser Duran no és tan trempat com Puigdemont. I, per descomptat, tampoc té la mata de cabell del nou president de la Generalitat. Sovint ha estat tibat i esquerp. Fins i tot amb la premsa. I em sembla que algun periodista encara li està passant comptes. Però la distància, en política, hauria de ser un mèrit, no un inconvenient. L’important és que facin la feina ben feta.

A mi Carretero sempre em va semblar un gran polític per aquesta raó, entre d’altres. Encara que l’amor no va ser mai correspost. La darrera vegada que vaig parlar amb ell, a la primera assemblea de l’ANC, em va preguntar: “per què ens odies tant?”. En Quico Sallés, que estava al costat, n’és testimoni.

D’acord, el ja exlíder d’Unió portava trenta anys en política. I, no cal dir-ho, sóc un ferm partidari de la renovació. Però Artur Mas també portava, si fa no fa, el mateix temps i TV3 no ho va destacar en el comiat. Inés Arrimadas ja li va dir al primer debat d’investidura que, pel que fa experiència laboral en el sector privat, en tenia més ella que no pas ell.

Aquella foto a la contraportada d’El País també li va fer molt de mal. Al Telenotícies migida se l'han deixada i l'han afegida al vespre. Però estava feta amb una certa mala bava -un gran angular- i em sembla que el diari s’havia compromès a no publicar-la. Al capdavall, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, també va sortir vestida de fada al mateix lloc i la majoria no va fer tants escarafalls.

Però, clar, De Gispert s’ha tornat sobiranista -una dels nostres- i Duran s’ha mantingut fidel a les seves idees, cosa francament difícil en aquesta època. O vas a favor de la corrent o et trinxen. Ho dic també per experiència personal. En fi, ningú no podra dia ara que s’aferra al càrrec. Fins i tot ha tancat el compte de twitter i el bloc personal.

El problema és que la marxa de Duran i Lleida mostra també que el procés ha perdut un llençol a cada bugada. Aquest matí, quan hem penjat la notícia, una senyora li ha dit “botifler” a twitter. De fet, ha dit "botiflers”, en plural. O sigui que suposo que m’hi devia incloure.

No era una seyora qualsevol. Al seu perfil indica que és “pianista, amant del art” (sic) i fins i tot “professora del Conservatori J.Guridi a Gasteiz”. Deu ser una manera com qualevol altra d’eixamplar la base social del sobiranisme. Cosa de la que n’és conscient fins i tot Anna Gabriel, que ho va remarcar en el ple del Parlament de diumenge passat.

Al pobre Ramon Espadaler, previsiblement el successor de Duran a Unió, també li van dir “botifler” quan sortia de Palau després de la presa de possessió de Carles Puigdemont. I això que l’exvicepresidenta Ortega, que és membre del seu propi partit, està imputada pel 9N. Anem bé.

No sé si Unió té futur sense Duran, però si no en té algú haurà de refundar el centre a Catalunya com vaig dir en un article d'ara fa un mes. Perdonin l’autobombo. Els que ens llevem d’hora cada matí, som autònoms, paguem impostos i no travesssem mai un semàfor en vermell llevat anar de vianants ens estem quedant orfes a marxes forçades. Ja n’hi ha prou de fer el préssec.

 

(1) Francesc Cambó: "Memòries (1876-1936), Ediorial Alpha,  Col·lecció la Butxaca, pàg 299, Barcelona 2008

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

 

Publicidad

10 Comentarios

Publicidad
#7 Ep, Rius, Cat, 17/01/2016 - 18:50

Tu i el Duran cobreu dels mateixos que volen posar pals a les rodes al procés d'independència de Catalunya. Quan us paguen els de Foment?

#7.1 pepe, andorra, 17/01/2016 - 20:44

Y los q defendian q no se podia hacer aquello con los judios, eran amigos de los judios y cobraban de los judios, por si no lo sabes, Ubi dubium, ubi libertas, aunque los separatas, eso de la libertad de pensamiento, no lo teneis muy claro, ya piensa la famiglia por vosotros q para eso pagan.

#6 pepe, andorra, 17/01/2016 - 14:45

Un crack, ha estado viviendo del cuento toda su vida sin tener ninguna responsabilidad y a todo lujo en un hotel en Madrid a mesa puesta y gastos pagados. Y encima sin robar ni expoliar al estilo famiglia ni llevarse sobres de partido a lo barcenas, todo legal. Y una jubilacion increible.Es un crak

#5 Pablo, Madrid, 17/01/2016 - 14:11

A mi no me dan pena los de UNIO. Durante años han sido complices y partícipes del poder nacionalista y su manipulación continuada.

Solo cuando se vieron e incomodaron por los derroteros que había tomado el poder nacionalista fue cuando empezaron a hacer algo. Que se fastidien!!

#5.1 pepe, andorra, 17/01/2016 - 14:47

si, si, pero q años, a mesa puesta, gastos pagados, por todo lo alto, y encima a Duran nadie le ha demostrado aun q supiera todo lo de la corrupcion de la formacion de el paro. Q siempre puede decir, q yo estaba en Madrid y delegaba esto en fulano o mengano. Los de unio no dan pena, no, c'est vrai

#4 HO TROBAREM A FALTAR I MOLT, Barcelona, 17/01/2016 - 09:37

No soc del seu partit
pero s'ha de reconeixe el seu taranna de
COHERENCIA, SENY, CENTRE I DIALEG

Elements imprescindibles per governar
qualsevol pais amb futur

I que tanta manca hi ha a la Nova Catalunya.
On triunfan els venedors de FUM
sense trepitjar de peus a terra i sense rumb

#4.1 LLUC, MARXEM JA, 19/01/2016 - 09:11

I oferint diàleg durant 40 anys, donant suport a governs de PSOE i de PP hem guanyat alguna cosa ? Doncs s´ha de canviar.

#3 Carlos Gomez, Bcn, 17/01/2016 - 03:33

Sospechosos Habituales, Uno de Los Nuestros o Malditos Bastardos.
Aquesta puta merda fuciona aixi, Rius. Fa molst anys que funcionaixi i ara els mes bojos del manicomi han pres el control. O no tan bojos.
De moment.