Publicidad
La Puntita · 5 de Enero de 2014. 16:41h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

El boig de Gelida

De vegades em vénen ganes de mudar-me a Gelida (Alt Penedès) perquè està ple de lletraferits. Potser així em sentiria menys sol. L'Àlex Susanna ja fa vint-i-cinc anys que s'hi va instal·lar. I en Jordi Llavina  també viu -o vivia- per aquestes contrades. Fins i tot tenen un poeta, Lluís Julià (Gelida, 1954) que ha publicat, que jo sàpiga, dos llibres prou espaiats en el temps com perquè siguin bons: Sota la pluja àcida (1992) i Música màquina (2009).

Però avui parlarem d'un sonat -en el sentit més admiratiu del terme- com Josep Maria Pinto. Pinto s'ha proposat una feina titànica dintre de la cultura del nostre país: traduir al català tota A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust. Confesso que, quan el 2010, em van enviar el primer volum, Combray, vaig pensar: goita, un altre que ho intenta perquè Jaume Vidal Alcover ja ho va intentar, als anys 80, a la malaguanyada Edicions del Mall. I no va passar del cantó de Swann.

Però, a hores d'ara, ja ha traduït -a més de l'esmentat Combray-, Un Amor de Swann i A l'ombra de les noies en flor. La diferència és abismal perquè no és el mateix llegir "Durant molt de temps me n'he anat a jeure d'hora" que "Durant molt de temps me'n vaig anar a dormir d'hora".

Si fa no fa com l'inici de l'Ulisses de Proa en la traducció de Joaquim Mallafrè, considerat un dels millors traductors del català a l'anglès: "Solemnement, el rodanxó Boc Mulligan ...". Algú ha sentit mai dir "rodanxó" al carrer?. Calia traduir el mot anglès "plump" per "rodanxó"?. Potser "grassonet" seria massa col·loquial però no hagués quedat millor "rabassut", per exemple?. Sense oblidar el nom: Buck per Boc?. Tan primmirats que som els catalans amb aquestes coses.

Pinto -i El Cercle de Viena perquè darrere d'un gran traductor o un gran autor i hi ha sempre una gran editor- ha decidit, doncs, omplir amb el seu esforç personal un dels buits endèmics de la literatura catalana: la manca de bones traduccions de les grans obres universals a la llengua catalana. Des del conseller Vilajoana (1999-2003), a cada nou conseller de Cultura li he demanat l'equivalent en català de la col·lecció Letras Universales o Letras Hispánicas de Cátedra, però cap no m'ha fet cas, amoïnats més per les indústries culturals o el seu propi futur polític. I Ferran Mascarell no en serà pas una excepció.

Com que tampoc no m'he atrevit amb Proust en versió original -llevat d'algunes planes esparses del Contre Saint-Beuve-, tampoc no puc assegurar que la traducció sigui cent per cent fidedigna, però el català de Pinto llisca damunt la plana sense esforç. És el primer cop que puc llegir l'autor francès sense entrebancar-me; cosa que, al meu parer, no passa ni en la versió castellana d'Alianza Editorial. Tot sovint sembla un castellà artificial.

Potser l'únic retret que se li pot fer és que hagi optat per "besos" (pàg 88) en comptes del més habitual petons encara que el primer sigui més proper al francès bisous. I que tots plegats no hagin pensat en una introducció a l'obra i a l'autor. Error que també cometen els de Proa amb Joyce encara que l'autor irlandès estava en contra dels pròlegs. O fins i tot incloure un diccionari de personatges per situar el senyor Norpois o el doctor Cottard. Però sempre poden esmenar l'error un cop traduïda l'obra completa.

En un moment en què l'edició en català sembla reduïda a assajos sobre la independència -malauradament alguns infumables- és d'agrair que Josep Maria Pinto i El Cercle de Viena hagin decidit posar Proust a l'abast dels lectors catalans. És un manera com qualsevol altra de fer país. Els que no s'hagin atrevit mai amb la Recherche, ara és el moment.

 

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Darrers articles: http://www.xavierrius.cat/articles_xavier_rius

Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius

Insults: http://www.xavierrius.cat/insults

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies

Publicidad

12 Comentarios

Publicidad
#8 Sigfreund, Vieneta, 17/01/2014 - 12:58

La traducció que esmentes no diu 'Durant molt de temps me n'he anat a jeure d'hora', ans 'em vaig colgar dejorn', i sí, no és el mateix: és MOLT millor, igual que rodanxó. Quin mal hi ha que una traducció millori, elevi i enriqueixi el nostre català? Llegir Dickens via Carner és gaudir-ne dos cops.

#7 Maria Rosa Nogué i Almirall, Vilanova i la Geltrú, 11/01/2014 - 21:29

M'ha agradat molt l'article. A la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova, però, hi ha tota la "Recerca" completa, traduïda al català per Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany. La traducció va ser molt criticada en el seu moment, però de ser-hi, hi és!

#6 Rauric, Granollers, 06/01/2014 - 21:13

Estic llegint "Un amor d'en Swann", després d'haver acabat "Combray", i és un goig. Traduir Proust ha de ser tot un repte. Felicitats.
He vist, però, que en la segona edició de "Combray" no s'ha esmenat algun petit error, inevitable en un treball com aquest.
No oblidem la versió de Valèria Gaill

#6.1 Rauric, Granollers, 07/01/2014 - 22:14

Gaillard, volia dir.

#5 Josep Maria Pinto, Gelida, 06/01/2014 - 12:51

Gràcies per l'article, Xavier. M'alegra que allò que el 2010 podia semblar una quimera continuï en marxa i engrescant els lectors.

Salutacions!

#4 Toni , Berga, 06/01/2014 - 10:05

Sí Senyor, el Josep Maria Pinto és tot un crac de la nostra cultura, massa poc reconegut (no és estrany, per la seva discreció). Bona Punteta, Rius!