La vida dóna moltes voltes. Sobretot en política. Només cal veure la trajectòria de Ferran Mascarell, que ha esta conseller de Cultura amb Pasqual Maragall i ho és ara -per segon cop- amb Artur Mas.
Per això, quan he vist que encara arrosseguem l'invent del Fòrum de les Cultures m'he quedat de pedra. Què devia pensar ell, com a conseller de Cultura, quan la darrera reunió del Govern ha aprovat extingir el consorci organitzador de tan magne esdeveniment? Deu haver dit alguna cosa? Ha fet autocrítica? Ha entonat algun mea culpa? Tinc ganes de parlar amb algun conseller perquè m'ho expliqui.
Al capdavall, ell va ser l'encarregat de ressuscitar-lo en un dels pitjors moments de la seva història: just després de la fugida cames ajudeu-me del llavors conseller delegat, Josep Caminal. Caminal, en veure el pati, va fer com Ratzinger però sense helicòpter. Vostès ja m'entenen. Va ser un encàrrec personal de Joan Clos perquè si no allò s'enfonsava.
Però ja ho diu la dita: el que comença malament acaba malament. Al capdavall, el Fòrum havia de ser una Exposició Universal i quan Pasqual Maragall va anunciar-ho a bombo i plateret -com Jordi Hereu amb els Jocs d'Hivern si fa no fa- l'Oficina Internacional d'Exposicions, amb seu a París, es va afanyar a dir que ells no en sabien res de res. Llavors el van reconvertir a corre-cuita en un Fòrum.
La broma, com recordava ahir el popular Alberto Fernández, ens ha costat 215 milions d'euros invertits per l'Ajuntament de Barcelona més 48,5 de la Generalitat sense comptar els de l'Administració de l'Estat que, en el fons, també paguem nosaltres. Tot plegat era l'excusa per fer una gran operació urbanística que no va acabar de reeixir.
Ara tenim un famós edifici de 180 metres de llarg que no sabem com omplir. Al final li han encolomat el Museu Nacional de Ciències Naturals, però no sabria dir amb exactitud el nombre de visitants que atrau. En aquest país primer fem els edificis i després els busquem una utilitat. I, pel que fa aquella immensa esplanada del davant, serveix per acollir la Feria de Abril, entre d'altres esdeveniments.
Mascarell és la prova fefaent que, almenys en matèria cultural, la frontera entre dretes i esquerres ha gairebé desaparegut perquè l'home que va ser conseller de Cultura del PSC ho és també ara de CiU.
I, en la seva etapa socialista, va dissenyar alguns dels projectes progressistes més emblemàtics com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) -fet a mida de Josep Ramoneda- per contrarestar la política convergent en matèria de cultura que intentaven impulsar determinats consellers empentes i rodolons. Alguns dels quals per cert -com Max Canher o Joan Rigol-, van acabar malament per les travetes d'uns o altres.
Si em busques em trobaràs:
https://twitter.com/xriusenoticies
