Mentre anava en tren cap a Palau per assistir a la roda de premsa de Govern sentia per la ràdio Alberta Ballesta tot anunciant un pacte amb el PSC a Girona i m'ha agafat un atac de riure. “El grup socialista ha decidit fer un sobreesforç i assumir una responsabilitat molt alta", ha afirmat l'alcalde més efímer de Girona.
Amb els socialistes? Però aquests no estaven contra el procés? fins i tot contra el referèndum? No són una colla de botiflers, de venuts, d’unionistes? Que no eren tan dolents?. Riure al transport públic tot sol és molt perillós perquè et poden prendre per boig i tancar-te en qualsevol lloc. La meva àvia ja deia que n'hi ha més a fora que a dintre.
El pacte s’ha anunciat, a més, just tres dies després del consell nacional del PSC de dissabte passat en el que Miquel Iceta va fer pinya amb el secretari general del PSOE després de l’acord amb Ciutadans. “Pedro Sánchez ha estat a l’alçada i tots n’hem d’estar orgullosos”, va afirmar.
Però també va manifestar que “no és prudent que un govern d’Espanya depengui de partits compromesos en un procés independentista exprés” i va lamentar el “cul de sac al que uns i altres ens han abocat”.
Iceta encara va dir una cosa més important quan va destacar que el procés es troba en un atzucac “però es guarden molt de dir-ho en públic perquè això implicaria reconèixer fins a quin punt s’han aixecat falses expectatives”. En això coincideixo.
La pròpia consellera de la Presidència, Neus Munté, expressava l’endemà la “preocupació” del Govern per l'aproximació dels socialistes a Ciutadans. “Ens preocupa veure que el PSC en aquests moments diu un no tan rotund al dret a decidir” assegurava diumenge en un acte a Arenys de Mar. En la seva opinió, el desconnectava "molt de la realitat de Catalunya”.
En fi, encara ressonen també en les meves oïdes les crítiques de convergents il·lustres quan Àngel Ros o Josep Fèlix Ballesteros també van intentar garantir una majoria estable als seus respectius ajuntaments. Ara han fet exactament el mateix.
A Lleida, el portaveu de CDC, Toni Postius, va assegurar que el socialistes s'havien “venut “ la llengua i els va acusar de traspassar “totes les línies vermelles imaginables”. Fins i tot va haver-hi una concentració de protesta organitzada per la societat civil a toc de xiulet: l’ANC, Òmnium i la Plataforma per la Llengua.
A Tarragona, el portaveu del grup municipal, Albert Abelló, va assegurar que l'acord entre PSC i PPC era “un pacte clarament escorat a la dreta espanyolista”. I ara què és?. Un pacte amb el dimoni?
Després Albert Ballesta encara ha buidat el pap amb Esquerra als que ha acusat de preferir “la comoditat de l’oposició”. No els ha citat pel seu nom, però s’ha entès tot: demagògics, populistes, deslleials, que només pretenen “erosionar l’equip de Govern i a mi com alcalde”.
Un home que, després d’haver estat posat a dit, afirma que "se m'ha dispensat un tracte innoble i deshonest i he vist com se'n ressentia el bon nom de Girona" em temo que confirma que el càrrec li anava gran.
El problema és que el va posar el propi president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de saltar-se els divuit regidors que el precedien. Deu ser una variant del dret a decidir i d’un escrupulós respecte a les normes democràtiques.
Algú hauria de fer autocrítica o, com a mínim, donar la cara. Avui Oriol Junqueras tampoc ha sortit en roda de premsa de Consell Executiu malgrat demanar 7.500 milions al FLA, 5.500 més dels previstos.
De pas algú podria explicar-me també la mala relació entre Carles Puigdemont i el portaveu de CDC a Girona, Carles Ribas, relegat a setè tinent d'alcalde i sense opcions d'arribar a ser el primer.
O fins i tot les amenaces que va rebre el llavors candidat in pectore, Carles Mascort, que el van fer retirar la seva candidatura el 2006. Miquel Roca deia que, en política, els enemics estan al teu propi partit. Joc de trons.
Per a ser president de la Generalitat no n'hi ha prou amb ser un bon tio -sens dubte Carles Puigdemont ho és- i donar entrevistes a BTV envoltat de criatures. Cal quelcom més.
