Un dia van preguntar al Salvador Giner: “s’abusa del dret de vaga?”. I el sociòleg va contestar amb un “sí, claríssimament. És un xantatge al sistema econòmic del país. És un cas d’abús”. I això que no és membre del PP, ni de la troika, ni de la Trilateral.
El darrer exemple ha estat la vaga convocada a Renfe pels sindicats. S’han posat d’acord: dijous van fer vaga CCOO, CGT i SFF. I divendres la CGT i el SFF. En total, dos dies.
Però, com es poden imaginar, fer vaga en plena operació sortida del mes d’agost només serveix per putejar la resta de treballadors. La gent de Pedralbes, per entendre’ns, no se’n va de vacances en tren.
És com els taxistes que van col·lapsar les Rondes. A què espera l’ATM per imposar sancions? On era la Guàrdia Urbana? Sempre que hi ha un merder a Barcelona, Xavier Trias està desaparegut. Fins i tot el PP ha comès l’error de disparar l’alcalde perquè els taxistes és un dels seus feus electorals.
Encara recordo la vaga que van fer els maquinistes de Renfe el maig del 2010: tot per unes places d’aparcament, però va afectar 170.000 passatgers i més de 400 trens.
El periodista Toni Bolaño, que aquell dia era a la tertúlia de Jordi Basté, va carregar contra els “sindicats corporatius” perquè, en la seva opinió, “si no em dónes el que vull et col·lapso el servei”.
Fins i tot el llavors conseller Maragall -quan encara era socialista i no s’havia fet sobiranista-, davant d’ una de les periòdiques vagues que li van muntar els sindicats va afirmar, també a can Basté, “que els sindicats s'expressin a través d'un recurs sistemàtic com la confrontació i la vaga em sembla que va contra la lògica i la normalitat democràtica."
Per això un govern valent, no necessàriament de dretes, hauria de regular el dret a vaga. Els sindicats, a Espanya, tenen tant de poder que ningú no s’ha atrevit a posar fil a l'agulla.
I, de retruc, s’hauria de regular també el dret de manifestació. El passat 3 de juny vaig presenciar una manifestació de ioiaflautes. Per descomptat el seu motiu era ben legítim: protestar contra les preferents. Jo també hi estic en contra.
Però no pot ser que una trentena de persones -no n'eren més- col·lapsin el trànsit pels voltants de la Plaça de Catalunya, el centre neuràlgic de la ciutat, en plena hora punta. El dret de manifestació hauria de respectar també el dret a la circulació de la resta de ciutadans.
A mi, la imatge idíl·lica dels sindicats com a defensors de la classe treballadora se m'ha esvaït de cop amb el cas de les factures falses i els ERO de la UGT a Andalusia. I la dels iaioflautes el dia que van fer el numeret, amb invitacions de la CUP o d'ICV, en un ple del Parlament.
