La Puntita · 22 de Septiembre de 2022. 08:16h.

ORIOL MOLINS

Units per Avançar

El segrest

Quan un governa durat molts anys i utilitza la bandera per a tot, quan la culpa de tots els mals són els enemics exteriors i els traïdors de l’interior, quan aconsegueixes desactivar l’oposició perquè tens la majoria lligada sentimentalment a la bandera que has fet teva, llavors pots governar (bé o malament) i guanyar eleccions (democràtiques). És el nacionalisme tòxic.

Ara poseu el nom del President i la bandera del país que vulguis: Orban-Hongria, Putin-Rusia, Erdogan-Turquia... Pocs són els països que han fet fora els sàtrapes a temps com va fer USA amb Trump. Costa molt fer fora “als teus” perquè costa molt lliurar-se del segrest emocional.

Quan visites aquest països sorprèn la quantitat de banderes arreu. Son molt pitjor que a Barcelona o a Madrid. En un altre nivell, però també a Catalunya patim aquest segrest emocional. Uns partits han segrestat la bandera i el sentiment nacional des de ja fa molts anys. La culpa de tots els mals és el dèficit fiscal i l’Estat (exterior). En comptes de gestionar, fer política realista i governar van dur el país en el procés cap a la independència. Van maniobrar per fer un canvi constitucional il·legal, però tot va ser un absolut despropòsit. Van tapar els seus errors (tàctics, estratègics i de gestió) amb la bandera i l’ajuda impagable dels errors del govern Rajoy i els seus vergonyosos cops de porra. Ni de lluny van arribar al control social i polític, perquè no tenien totes les eines d’un Estat, com tampoc ho controlava tot el govern de Madrid.

En una democràcia crítica amb el poder, les urnes haurien enviat als líders polítics independentistes i Rajoy a casa seva. Només ha passat lo segon, i això em fa ser molt crític amb la política del meu país i amb el catalanisme (de diversa intensitat).

El catalanisme va néixer per refer Catalunya i modernitzar Espanya. Un cop aconseguit en la seva gran part va entrar en crisis. Ha estat absorbit per la part més radical dels seus líders independentistes. Però el catalanisme es viu, no és només independentisme. Les enquestes als votants dels partits independentistes reflecteix aquest segrest emocional. La majoria social catalana se sent més catalana que espanyola o a parts iguals. La majoria és bilingüe, s’estima les dues llengües. La majoria és crítica amb el govern central per la manca d’inversió, el dèficit fiscal i la insensibilitat per la cultura catalana. La majoria no creu que la independència sigui viable. Inclús la majoria dels que votarien en un referèndum legal a favor no creuen que sigui un bon projecte, és un recolzament per sentiment. Aquesta majoria que se sent catalanista (de diferent intensitat) dona suport majoritari a partits polítics que consideren “els seus”, els de la seva bandera. Tot i que molts catalans crítics els van deixar de donar suport amb el seu vot, encara són els més votats.

El segrest emocional inactiva la crítica, frena el canvi de líders, de govern i de política. Però finalment arriba, cap segrest és infinit.

Oriol Molins.

Units per Avançar

Publicidad
Publicidad

3 Comentarios

Publicidad
#3 Timbaler , Bcn, 14/10/2022 - 13:58

El problema del nacionalismo es que “per se” tiende a la toxicidad o dicho de otro modo , al totalitarismo

#2 Uno que os lee, Al sur de Waterloo, 22/09/2022 - 16:04

Tras la lectura de esta pieza comprendo que la CiU de los mil nombres está intentando digi-involucionar a Units per Avançar. Por tanto les deseo, cordialmente, lo peor (electoralmente hablando) a Units per Avançar.

#1 Sergi, LesCorts, 22/09/2022 - 12:36

Doncs a veure si és veritat, i arriba abans no sigui massa tard!
Perquè el segrest emocional del que parles està comportant conseqüències realment tràgiques per la nostra terra, tornant-la provinciana, cateta, trista i ignorant. Qui t'ha vist, Catalunya estimada, i qui et veu?