Publicidad
La Puntita · 17 de Diciembre de 2019. 10:34h.

JAUME TUTUSAUS

Abogado. Units per Avançar

És possible capgirar l'actual deriva de les polítiques catalana i espanyola?

Pels vols de Nadal es pot decidir el rumb de la política espanyola i catalana dels propers anys. Després de dos anys sense un govern estable a l’Estat i d’una època convulsa a Catalunya, aquesta situació d’interinitat podria acabar ben aviat. De fet, es palesa la total predisposició d’ERC a signar un acord amb el PSOE, que passaria, d’entrada, per l’abstenció en la sessió d’investidura, possibilitant així un govern d’esquerres PSOE-UP, a canvi, com a mínim, del reconeixement per part del PSOE de l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i de la constitució d’una mesa de diàleg entre els respectius governs espanyol i català, en la qual es pugui parlar de tot, des de l’amnistia dels presos a un hipotètic referèndum sobre autodeterminació.

 

Això no obstant, en qüestió de pocs dies s’han de produir decisions importants que, segons el resultat, podrien capgirar l’acord fent-lo impossible. Probablement la més important és que el pròxim dia 19 s’ha de fer pública la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en relació a la qüestió de si Oriol Junqueras hauria d’haver estat designat eurodiputat des de la proclamació dels darrers resultats de les eleccions europees de maig passat. Aquesta qüestió compta, d’entrada, amb l’opinió favorable de l’Advocat General de la UE. En cas de confirmar-se, algunes fonts d’ERC ja han avançat que podria donar lloc a un augment de les seves exigències de cara al pacte amb el PSOE.

 

Tanmateix, tot i que aquesta decisió tindria una eficàcia molt limitada, pràcticament nul.la, en la mesura que Junqueras ha estat inhabilitat pel Tribunal Suprem pels fets de l’1 d’octubre del 2017, es podria produir l’efecte paradoxal que Carles Puigdemont i Toni Comín en sortissin extraordinàriament beneficiats, atès que podrien invocar aquest precedent per demanar també la condició d’eurodiputats. En el seu cas no han estat inhabilitats perquè encara no han estat jutjats i, per tant, podrien gaudir plenament de la condició d’europarlamentaris i moure’s amb total llibertat per Europa, tret d’Espanya, per la por, quasi paranoia, de Puigdemont a ser detingut només trepitjar territori espanyol. 

 

És evident que, tal com van les negociacions amb el PSOE, Junqueras està guanyant en aquests moments la partida a Puigdemont, fins el punt que JxCat no només pateix un fortíssim atac de banyes, sinó que, també, té un veritable pànic a quedar aïllada i restar al marge dels acords PSOE-ERC. A més, conscient del que està en joc, ERC es comporta amb una extrema correcció pel que fa a les seves relacions amb JxCat, donant especial rellevància a la mesa de diàleg i afirmant expressament que la part catalana hauria d’estar encapçalada pel President Torra. Si no n’hi havia prou, ERC ha facilitat senadors a JxCat perquè puguin constituir grup propi al Senat, amb els emoluments que això representa per a un partit que comença a patir problemes de tresoreria. Això sí, a canvi, en el seu moment, que JxCat retirés una nova moció sobre l’autodeterminació que volien presentar al Parlament per enèsima vegada, per no posar més obstacles al ja de per sí complicat pacte PSOE-ERC.

 

Aquesta operació de “encaje de bolillos” (de punta de coixí), se’n podria anar en orris si finalment Puigdemont aconsegueix l’acta d’eurodiputat, que, segons l’Advocat General de la UE, no estaria subjecte a cap formalitat posterior i, per tant, no li caldria passar prèviament per Espanya. Aquesta condició la mantindria fins el termini del seu mandat. Si es dona aquesta circumstància (al marge de la ja fortíssima pressió que en contra del pacte PSOE-UP exerceixen les forces de dreta), la situació de relativa pau actual entre JxCat i ERC es podria trencar de nou, amb la única intenció de boicotejar el possible acord PSOE-ERC, perquè el que encara no s’ha decidit a casa nostra és qui es farà amb l’hegemonia de l’espai sobiranista.

 

Cal recordar que Puigdemont, Torra i els independents més afins a l'expresident són partidaris de mantenir-se en el no a la investidura de Pedro Sánchez i de continuar amb la política d’enfrontament amb l’Estat, mantenint la inestabilitat i l’estratègia de tensió a Catalunya. I això, sense perjudici de la voluntat de reordenar definitivament l’espai postconvergent, que, atès el resultat del darrer consell nacional del PDECat, aposta per “transitar” cap a JxCat, posant-se sota el lideratge moral i polític indiscutible de Puigdemont. Això no només reforça considerablement el seu paper, sinó que podria acabar amb la possible dissolució del PDECat; i tot plegat amb la ja anunciada intenció d’endegar des de Brussel·les un nou procés constituent si el futur Parlament que resulti de les properes eleccions afluixa en el procés cap a l’autodeterminació.

 

Tot i ser conscients que un possible govern PSOE-UP amb l’abstenció d’ERC, no satisfà tothom per la por a un govern d’esquerres inèdit des de la reinstauració de la democràcia a Espanya, és ben cert que podria contribuir decididament a la moderació de les posicions polítiques, debilitant les extremes que encara es donen a casa nostra, assumint a la vegada que el diàleg i la negociació dins del marc de la legalitat és l’únic camí per superar el desencontre entre Catalunya i Espanya.   

Publicidad
Publicidad

1 Comentarios

Publicidad
#1 pepe, andorra, 19/12/2019 - 15:59

Hay dos q serian de lo mas practico, la primera es recortar las competencias en educacion, justicia, sanidad y policia junto a la liquidacion de las capacidades legislativas de todas las comunidades autonomas y si todo eso no es posible, tirar por el otro lado y hacer q cada provincia sea una comunidad, pq eso, legalmente, es posible. BCN autonomia