Publicidad
La Puntita · 22 de Octubre de 2019. 07:47h.

JOSEP PUIG

Gran Hermano i el procés

Fa unes setmanes, la meva parella em va posar a la televisió el famós programa de “Gran Hermano”. No és que sigui molt fan d’aquest tipus d’oferta televisiva, però haig de reconèixer que són com les patates xips: no tenen gust a res, però no te n’adones i ja has devorat tota la bossa.

L’escena era la següent: un dels concursants tenia la responsabilitat de quedar-se vigilant una pantalla de televisió en una espècie de búnquer de la casa. Quan aquesta s’engegués, el participant hauria d’anar ràpidament a obrir una porta i agafar tot el menjar, tant per ell com per la resta dels seus companys. El fet és que el noi, d’uns 20 i pocs anys, de cop i volta se’n va anar al lavabo i, durant aquest període, la televisió es va encendre i com a conseqüència de la seva absència, no va poder agafar el menjar. Evidentment, l’emprenyament global de la casa es va fer notar i va haver-hi la sospita que el noi havia anat al lavabo a fer-se les seves necessitats més íntimes. En altres paraules, a tocar-se.

Aquesta anècdota m’ha vingut en forma de metàfora -una més- per descriure els fets que han i estant passant a Catalunya. La meva estimada terra. Els concursants som tots els catalans mentre que el noi representa a aquests brètols que han segrestat aquests dies Barcelona i Catalunya.

Totes aquestes protestes, l’ocupació de l’aeroport, els containers cremats, l’enfrontament amb la policia i fins i tot el material pirotècnic, és només això, anar al lavabo a tocar-se: pretendre sentir aquesta satisfacció patriòtica, aquest sentir-se bé, aquesta creença de que ets el millor i el més demòcrata de la terra, el que estàs lluitant per una causa justa i que així tindràs un futur millor perquè Espanya te l’ha robat. Res més lluny de la realitat. Al final, i quan surtin del lavabo i es rentin bé les mans, qui es quedarà sense menjar som tots els catalans -els no independentistes també- que haurem de pagar el plat del desprestigi de la nostra terra, la mala reputació que això ens genera i evidentment, tot el material trencat.

Els arguments jurídics de, “els empresonen per posar les urnes” o bé “l’empresonen per haver permès una votació” estan a l’alçada del “només han envoltat una noia” (la Manada), “m’han empresonat per escriure en una llibreta” (Bárcenas) o bé, “Jo només complia ordres”. Marchena els ha condemnat per sedició, en part, pels testimonis del Lehendakari Urkullo i de Santi Vila, que havien manifestat que en realitat tot allò era per pressionar al Govern d’Espanya. A més a més, ha sentenciat d’una forma clara que alguns ciutadans s’havien cregut “ingènuament” tota aquesta estafa. Pretendre que, qui es va saltar tots els advertiments, totes les sentencies amb prepotència i fent-se “selfies”, qui va trepitjar els drets de la majoria dels catalans sense cap escrúpol i de malversar diners públics, encara que fos tot un frau, no li cauria cap pena més enllà d’una petita desobediència, em sembla a mi que hauria de començar per entendre de com funciona un Estat de Dret. Senyalar també, que els ja sentenciats podran sol·licitar el tercer grau i que, per tant, molts d’ells podran sortir aviat de la presó, si així ho determinen els serveis penitenciaris. Desitjo que així sigui, per les seves famílies i perquè es deixi de fer xantatge a la població, com desitjo també que compleixin fins l’últim dia la de no tornar a ocupar un càrrec públic.

L’1 d’octubre va ser un dels altres moments d’anar al lavabo. Molta gent diu – inclús no independentistes- que aquell dia es va guanyar a l’Estat. Cert és que hi van haver-hi bastants més sís que nos, però a part d’aquest fet anecdòtic, allò va servir perquè molts catalans es desfoguessin, es sentissin tant herois com els del 1714, més demòcrates, més superiors, lluitadors i en alguns casos, es sentissin útils. Finalment, quan ja es va aplicar l’article 155 perquè no quedava més remei, els catalans, com els mateixos concursants de Gran Hermano, ens vàrem quedar sense menjar: més de 5.000 empreses van traslladar la seva seu, Catalunya va tenir un creixement econòmic per sota de la mitjana (quan hauríem de ser el motor d’Espanya), pèrdua de la confiança empresarial i econòmica i el que és pitjor, una societat dividida. Tot per una correguda patriòtica!

Hi ha però, una persona que porta massa temps dintre del lavabo i que no hi ha manera que en surti: el President Torra. Pot ser que sigui un col·locat a dit per l’expresident de la Generalitat però això no justifica que el President del meu país – que cobra més de 150.000€ l’any- estigui tot el dia al bany. Entre ratafia, fireta, caminada i els seus sermons, s’ha oblidat de la pantalla i de la seva responsabilitat d’agafar el menjar, és a dir, de governar. Mentre Catalunya es cremava, el President va decidir anar a fer la marxa pels presos, la seva compareixença de les 12 de la nit va durar 40 segons, i el que és pitjor, no va tenir ni una paraula de suport per la feina dels Mossos d’Esquadra. Quanta irresponsabilitat! Quanta indecència! Quanta humiliació! Quin ridícul! L’altre dia, a la tertúlia de RAC 1, la sots-directora del Diari Segre, Anna Gómez, va dir d’una forma compassiva que el President Torra “feia el que podia”, el “pobre home”. Com ella, molta gent a Catalunya malauradament ho pensa. Aquest és el nivell, aquest és el punt en que precisament ens prenem seriosament la Presidència de la Generalitat i el país en general. Aquest és el problema, el frau, la derrota. El no indignar-se amb els dirigents que es passen el dia al bany. I això no es culpa d’Espanya, del rei ni del Marchena. És culpa nostra i només nostra.
- Toc, toc. Surti d’una punyetera vegada del lavabo, President!

Publicidad
Publicidad

3 Comentarios

Publicidad
#4 Pepe, Alacant, 11/11/2019 - 21:21

No fue un simulacro para presionar al gobierno español, fue un intento de independencia. La post Cataluña tras la independencia, estaba perfectamente planificada, crédito, sistema legal, banca, ciudadanía, e incluso represión contra los disidentes. Su error fue que calcularon mal la cobardía de Rajoy, y la respuesta del estado.

#3 Pajilleitor Plus , Piera, 23/10/2019 - 15:00

https://www.dolcacatalunya.com/2019/10/aparece-el-tarzan-de-los-cdrs/

#2 Pep, Sabadell, 22/10/2019 - 14:39

Pep, el problema el tens amb el president que cobra 146.926€ (no més de 150.000) o amb els catalans independentistes.
És curiós que mes de la meitat dels catalans estiguin abduits i siguin incapaços d'exercir racionalitat oi?
Què fa a una persona com tu acabar escrivint en un pamfleto com aquest? Tard o d'hora voldràs tornar, i perdó dema