No vull acabar l'any -escric aquest article a les últimes hores del 2011- sense un record per a les dues cooperants de Metges sense Fronteres segrestades el passat 13 d'octubre: la Montserrat Serra, de Palafrugell, i la Blanca Thiebaut, de Madrid. Em sap greu dir-ho, però d'elles dues no se'n recoda ni Déu. I això que són les festes de Nadal.
 
Al congrés del PSC; l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que feia de president, va recordar el cas de Marta del Castillo, la noia de Sevilla desapareguda des del gener del 2009, a instàncies d'un delegat, però es va oblidar d'elles. I el nou president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, també va tenir paraules per les "víctimes del terrorisme" durant el seu discurs d'investidura, però ni una paraula sobre la Marta i la Blanca.
 
Per què? Les dues cooperatant segrestades han comès dos errors imperdonables a més de deixar-se segrestar, clar. el primer és no haver estat socialistes o, com a mínim, no haver viatjat amb Barcelona Solidària, que era l'agència d'esports d'aventura del PSC. Encara recordo que quan van arribar Roque Pasqual i Albert Vilalta al Prat -sortosament sans i estalvis- allò sembla el comitè federal del PSOE.

Hi havia tothom: el llavors president de la Generlaitat, José Montilla; l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el delegat del Govern espanyol, Joan Rangel; la secretària d'Estat de Cooperació, Soraya Rodríguez; i l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón, entre d'altres personalitats. El Govern del PSOE es va mobilitzar com dubto que s'hagi mobilitzat -de fet, estava ja en funcions- per la Montserrat i la Blanca.

El segon error ha estat precisament ser segrestades poc abans d'unes eleccions generals i al mig d'un canvi de règim. Ves a saber si ara el nou govern del PP decideix que no negocia amb terroristes, encara que siguin islàmics. Al capdavall, fins ara s'ha pagat sempre: des de l'Alakrama als de Barcelona Solidària. És una sort que ETA ja no segresti empresaris bascos perquè si no la família tindria excusa per pagar: l'Audiència Nacional havia arribat a processar algun familiar per cooperació amb banda armada per haver abonat un rescat.

A la sensació d'oblit de la Montse Serra i la Blanca Thiebaut s'hi afegeix el fet que no s'han recordat d'elles ni el nou Govern del PP en la seva primera roda de premsa -i això que van sortir quatre ministres- ni el president de la Generalitat, Artur Mas, en el seu discurs de cap d'any. Si no vaig errat -procuro no perdre'm cap roda de premsa de Consell Executiu- el seu nom no ha sortit tampoc en cap compareixença de Francesc Homs.

Per això voldria tenir un record per elles en aquestes dates i també per les seves famílies que deuen estar passant ànsia des d'aquell maleït 13 d'octubre.