Publicidad
La Puntita · 12 de Marzo de 2018. 10:11h.

XAVIER DEULONDER

I si no es formés govern?

Com que els ministres del govern espanyol que, d’ençà de l’entrada en vigor de l’article 155, són, a més, de facto, consellers de la Generalitat, desatenen els seus deures i funcions, llavors a Catalunya es pateix una situació de paràlisi administrativa, que, com és lògic, perjudica el conjunt de la ciutadania catalana, espanyolistes inclosos, i, per això, malgrat el seu compromís independentista, els partits guanyadors de les eleccions del passat 21 de desembre —el PDECAT, ERC i la CUP— consideren prioritària la tasca de constituir un nou govern de la Generalitat. En primer lloc, a les urnes també hi van concórrer partits que no tenien cap altre objectiu que el de formar un govern autonòmic i oblidar-se per sempre més del procés independentista —el PP, Ciutadans, el PSC i els Comuns— però si no poden realitzar el seu projecte polític és, simplement, perquè no van guanyar les eleccions; d’altra banda, no podem estar segurs que l’esquifit marge d’actuació que Madrid concediria a un govern de la Generalitat dirigit per independentistes servís, de debò, per garantir un normal funcionament de l’administració pública a Catalunya. Si al capdavant de les conselleries de la Generalitat continua havent-hi uns responsables —els ministres del govern espanyol— els quals, com és lògic, no tenen cap dret a adoptar una actitud negligent, llavors per què no se’ls ha de poder citar a comparèixer davant del Parlament de Catalunya perquè hi retin comptes de la seva mala gestió que posa en perill l’aplicació de programes d’ajuts socials, la preparació de la campanya contra incendis o la preinscripció escolar com també la resposta a situacions d’emergència com ara la darrera onada de fred? I si, excusant-se en l’aplicació del 155, fan l’orni, aleshores ja tenim un motiu més de protesta, com també seran els ministres-consellers els que hauran d’acabar confessant que o bé són uns ineptes o bé que actuen d’una manera deliberada en contra dels interessos i necessitats dels ciutadans.

Imaginem-nos ara que, l’endemà mateix del 21 de desembre, els partits independentistes s’haguessin posat d’acord i, al cap de pocs dies, s’hagués format un govern de la Generalitat i, doncs, ara fos mesos, les instàncies espanyoles haguessin declarat que ja es podia alçar l’aplicació de l’article 155. Per començar, el president ho seria no pas qui, lliurement, hagués decidit el Parlament de Catalunya sinó algú a qui a Madrid li haguessin permès acudir a la sessió d’investidura; d’altra banda, els consellers es trobarien havent de demanar permís a la Moncloa per fer qualsevol mena de gestió, i, a més, a Brussel·les podria haver-hi un Consell de la República presidit per Carles Puigdemont però, tal com ja ens ho podem imaginar, a les institucions autonòmiques catalanes els resultaria impossible col·laborar-hi, més que res perquè estarien constantment sota el punt de mira dels magistrats dels tribunals Suprem i Constitucional, mentre que els processos judicials contra els presos polítics i exiliats seguirien fent el seu curs; en una situació com aquesta, estaríem de debò no tan malament, com ara? Em permeto dubtar-ho. D’altra banda, bé hem de suposar que la voluntat dels votants del PDECAT, ERC i la CUP no és la d’iniciar una nova legislatura autonòmica sinó fer efectiva, tan aviat com sigui possible, la República Catalana proclamada el passat 27 d’octubre. Quin sentit deu tenir elegir un president de la Generalitat que necessiti, obligatòriament, el vist-i-plau de Madrid?

Així doncs, el principal problema no és pas que els diferents partits republicans es llencin els plats pel cap i vagin entre ells a la mata degolla amb tots els cops baixos imaginables, sinó que això ho facin per repartir-se no pas els ministeris de la República sinó les conselleries de la Generalitat. El procés va començar, recordem-ho, perquè es va arribar a la conclusió que el sistema autonòmic era insuficient i, a més, resulta que aquest marc no sols no s’ha eixamplat sinó que, al contrari, s’ha encongit. Si a les darreres eleccions haguessin guanyat els unionistes i, a hores d’ara, encara no s’hagués format un govern de la Generalitat perquè el PP, Ciutadans, el PSC i els Comuns estiguessin esbatussant-se de valent per l’adjudicació de cadires i poltrones, molts dels seus votants se sentirien incòmodes però, de totes maneres, que aquests partits tinguin com a màxima ambició els càrrecs d’un govern autonòmic és lògic perquè això és el que diuen en els seus programes polítics.

Publicidad

9 Comentarios

Publicidad
#9 James, Tabarnia, 15/03/2018 - 20:00

Ni dos dits de front.

#8 gerbil, Croydon, 14/03/2018 - 21:18

Hablar y pavonearse, ese es el objetivo de estos provincianos narcisistas.

La autonomía es poca cosa para ellos....necesitan algo más, desfiles en alpargatas, cabalgatas de tractores y carreras de sacos

#7 pepe.----, andorra, 13/03/2018 - 12:35

por una España de todos, la escuela en español.

#6 Antoñito, Badalona, Tabarnia, 12/03/2018 - 23:07

Las elecciones las gana la lista más votada, osea Ciudadanos.
Si lo miramos por votos por bloques, pues los no indepes.
Por bloques y por escaños, va venga si, hay más escaños indepes. Y si han ganado por qué no han formado gobierno aún.? Que irresponsables no?

#5 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 12/03/2018 - 17:20

La verdad es que cada día esta usted peor. Según usted la culpa de que los separatistas no formen gobierno es de Madrit.
Quizá lo suyo no sea ya solo cuestión de psiquiatra sino también de geriátrico. No da usted para más.