La Puntita · 7 de Noviembre de 2022. 09:32h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Incomoditat independentista amb el Bar-Mar

L’acord a tres bandes, Espanya, Portugal i França, per a la construcció d’un gasoducte submarí de Barcelona a Marsella,  batejat  BarMar, previst com un corredor d’energia verda que transportarà al mercat europeu la produïda a la Península, és d’una importància extraordinària.

Importància política per a Europa, que amb l’acord s’integra una mica més, importància energètica en la crisi desencadenada per la guerra de Putin que obliga Europa a un canvi radical en l’aprovisionament d’energia, importància econòmica en general i, en particular, per a Barcelona, sense oblidar els vessants laboral, financer, tecnològic, etc.

¿Què en pensen del gasoducte BarMar el president i el Govern de la Generalitat, els polítics i els ideòlegs de l’independentisme?

Qualsevol minúcia, fotesa, estirabot del petit món independentista, qualsevol flatulència  de Puigdemont en el deixant de les que tenia Torra produeix pronunciaments a dojo, tuïts i retuïts, polèmica entre ERC i Junts,  portada als mitjans propis i afins, etc. En canvi, hi ha un silenci de fons cridaner sobre el BarMar.

Ni han fet cas de la trucada de Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica, a Pere Aragonès per explicar-li de primera mà -ella ha estat mainadera del gasoducte- la importància del projecte i afegir que, tot i que les competències són de l’Executiu central, considera necessària la interlocució amb el Govern de la Generalitat.

El gasoducte situa Barcelona novament al mapa, permet rendibilitzar estratègicament la  planta de regasificació, situada al Moll de l’Energia del port, amb una capacitat de processament de 1.800.000 m3, que disposa de 6 tancs per emmagatzemar  760.000m3 de gas natural liquat i al moll poden atracar vaixells fins a 80.000 m3 de cabuda.  En conjunt, és la planta més important d’Europa.

El “silenci” dels que habitualment xerren pels descosits  de tot, i no diuen res aprofitable,   s’ha d’interpretar a través de la seva (auto)paralitzant ideologia independentista.

D’entrada, se senten obligats a mostrar una indiferència total envers un projecte “espanyol” que desenvolupat a Catalunya servirà per enfortir el que titllen “d’opció autonomista”, que el govern de l’Autonomia diu la ximpleria   “és pantalla passada”

Hi ha una altra reserva més profunda, més ideològica, si voleu.

El corredor energètic BarMar farà (encara) més difícil una hipotètica independència de Catalunya, representarà un lligam més de Catalunya a Espanya i una presència més de l’Estat a Catalunya.

Quan el gasoducte sigui operatiu pels volts del  2029 transportarà en un primer temps gas des de la Península a Europa, després serà reversible per transportar hidrogen verd. S’haurà convertit en un cordó umbilical altament estratègic per a Europa, qualsevol alteració de l’estabilitat política i, no cal dir, de la integritat territorial de l’Estat espanyol,  afectaria  directament a Europa. No hi hauria “comprensió” europea envers les vel·leïtats independentistes, tampoc no n’hi ha ara, però ells sempre somien amb un “momentum” màgic que cauria del cel o ves a saber d’on.

A la DUI del 27 d’octubre s’insta el Govern de la Generalitat a negociar el repartiment d’actius i passius entre el Regne d’Espanya i la República de Catalunya, amb fonament als criteris internacionalment estandarditzats.

¿Us imagineu la negociació, a més dels molts altres actius de l’Estat a Catalunya, de la infraestructura del gasoducte BarMar al port de Barcelona i a les aigües territorials espanyoles sota una complaent mirada d’Europa?

Quan vas passant pel sedàs de la realitat les qüestions materials que plantejaria una hipotètica independència de Catalunya t’adones de l’absurditat de la pretensió. Malgrat la importància i la significació del gasoducte, ells, immutables, van a la seva: la repressió, el dret a decidir, l’amnistia, la vigència de la DUI, el victimisme..., no van enlloc.

Segur que trencarien el silenci si el projecte avortés, llavors carregarien amb ganes contra Espanya: el ridícul que fa, la incompetència espanyola,  l’Estat espanyol l’últim de la cua, etc.

 

Publicidad
Publicidad

3 Comentarios

Publicidad
#1 Onofre de Dip, Vigo, 09/11/2022 - 11:47

Fa vostè bé a subratllar la importància estratègica del projecte per a la UE, i les repercussions que això tindrà en futurs intents separatistes. Si alguna cosa m'ha sorprès sempre de les elits processistes és el seu desconeixement manifest de la geopolítica i de com són les autèntiques relacions de poder entre estats.

#1.1 Jordi Garcia-Petit , Barcelona, 09/11/2022 - 14:41

Si Onofre, les elits processites tenen una visió provinciana, que potser s'explica per la composició sociològica i les tendències culturals. Deien "el món ens mira" (què pretenciosos!), i ells no saben mirar el món.

#1.2 pepe, Andorra, 10/11/2022 - 15:37

pues igual q hacéis vosotros con otras cosas. Esto de ver pajillas en ojo ajeno y obviar el petrolero q tienes delante, es muy, pero q muy woke y muy estatista. Nihil novit sub sole..... ¿Y q importancia puede tener esta historia cuando son los gobiernos los q manipulan el precio de la energía y por culpa de su gestión hay un 20% de inflación?