Publicidad
La Puntita · 21 de Agosto de 2020. 22:52h.

JORDI TALARN BRICH

Independència com a objectiu?

El filòsof alemany Arthur Schopenhauer va dir “No hi ha cap vent favorable per a qui no sap a quin port es dirigeix”.

Aquesta frase de Schopenhauer és un bon punt de partida per endinsar-se en la confusió entre els objectius i els mitjans que impregna el discurs de molts polítics i partits polítics catalans dels darrers anys. Fins i tot, m’atreviria a dir que en alguns casos la confusió és buscada a posta per la por a donar cos real al propi objectiu, centrant-se únicament en el mitjà com a idea simple i planera i obviant el propi objectiu, que és el que pot generar debats realment intensos.

Els que són independentistes ho han de ser únicament perquè volen ser independents o haurien de ser independents per tenir un país millor?. Els darrers anys, ens hem acostumat a centrar el discurs de la política catalana al voltant de la independència com si fos un objectiu en si mateix, quan no hauria de ser res més que un mitjà per arribar a l'objectiu veritable que és tenir un país millor.

Fent referència a la frase de Schopenhauer, la independència seria el mitjà, com la barca, que ens hauria de permetre arribar a un port conegut, definit i volgut. Es fa difícil, per no dir impossible, trobar un discurs que ens defineixi quin és el port al que ens volen fer arribar. La majoria dels referents polítics independentistes que hem tingut els darrers anys no entren a definir el país al que volen crear perquè saben que és el punt que realment pot generar debat. Tan és així, que darrerament està corrent un missatge, en favor de la suposada transversalitat, en que es diu que l'important és ser independents i que després ja decidirem quin país volem.

Aquesta darrera frase, banal per si mateixa, queda desautoritzada si fem l’esforç de pensar en la multitud de països que, malgrat ser independents, no ens agradaria viure-hi o que Catalunya s'hi assemblés. Per tant, definir quin país volem com a conseqüència de la independència és fonamental. Tant és així, que centrar-nos en la independència com a objectiu i no pas en el propi país que volem construir, ens podria arribar a portar a una situació pitjor que la que tenim ara. Exemples me'n sobren.

És innegable que la independència s’ha fet el seu lloc a la política i societat catalana els darrers anys, però també és innegable que ha de fer un pas més si vol seguir avançant i convertir-se en una opció realment majoritària. Fins ara ha convençut als que veuen la independència com un objectiu en sí mateix, però difícilment avançarà més si no és capaç de dibuixar el port al que es vol arribar, definint un model de país, de societat i un model econòmic, que acabi de convèncer a una gran part de la resta de la població per pur pragmatisme i per creure en un futur millor.

El futur de l’espai independentista no passa pels partits que venen la independència com un objectiu en sí mateix i sense cap més contingut, sinó que el futur serà d’aquelles formacions polítiques que, a més d’apostar per la independència, siguin capaces de definir quin país volen. La diferencia entre uns i altres, és que els primers construeixen únicament els seu discurs sobre la base de l'enfrontament, mentre que les segones construiran els seu discurs en positiu sobre un futur millor i tangible.

Publicidad
Publicidad

7 Comentarios

Publicidad
#4 Juan Jose García, Cunit, 05/09/2020 - 19:27

Cada uno tendrá su percepción,la mía es que la gente que dirigiría esa Catalunya independiente,serían iguales o muy
parecidos a los que la dirigen ahora.Y con éstos ni a recoger billetes.En cuanto a qué Catalunya cabría esperar de la
obra de éstos políticos,me cuesta imaginarla.Una especie de Somalia del norte.

#3 l'avi Florenci, La terra, l'home i la deixa, 02/09/2020 - 21:43

Jordi, no et sembla que ja hem tingut una pallissa suficient després de 9 anys de procés? Que beneficis s'han obtingut de tot aquest bingo -excepte tapar 40 anys de robatoris nacionalistes? De que carai ens parles tu ara?

#2 Joanet, Bcn, 26/08/2020 - 20:06

Bé, el seu article és raonable i convida a la reflexió. Penso que tot es podria mirar també des d'una altra banda i preguntar-nos quin és l'objectiu de la dependència. Ningú me l'ha explicat mai. Cal seguir enviant 16.000 milions anuals a Espanya sense retorn ? Deixarà mai Espanya de ser hostil a l'identitat catalana ?

#2.2 Albert, BCN, 27/08/2020 - 12:57

Lo de los 16.000 milions sin retorno es falso
Lo de la hostilidad a la identitat catalana tambien es falso, mas bien es al contrario de hecho.
Es todo una fantasia indepe para ser indepes por las bravas

#2.3 Joanet, Bcn, 27/08/2020 - 22:10

Albert #2.2


El dia que tothom a Catalunya fos com tu, Catalunya deixaria d'existir.

#2.4 Pepe, Alacant, 30/08/2020 - 09:07

El objetivo de la independencia es asegurar el poder a una élite, que cree ser la única legítima para gobernar Cataluña, y sin ninguna autoridad superior que cuestione sus actos. Si eso sería bueno o malo, cabe imaginarlo en función de su obra de gobierno durante los últimos 40 años, en mi opinión, bastante mediocre.

#1 Mht73, Sant Feliu de Llobregat, 24/08/2020 - 12:18

El que haurien de fer es deixar de dir mentides i de arruïnar Catalunya. Estaríem molt millor. Potser no seran mai independents, potser sí ho fan sense ésser majoria es troben en un gran conflicte i la ruïna total. Tot per seguir sent el amos y viure dels creients d'utopies que es transformen en frustracions o, pitjor en distòpies.