Publicidad
La Puntita · 11 de Marzo de 2012. 22:51h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Jo no faré vaga

Divendres passat se'm va ocórrer dir al Twitter que jo no faré vaga el proper 29 de març i vaig començar a rebre tot de tuits en contra. @laurapelay em va dir que "comença el descarat piquet empresarial", @rogerpuig que "sembla una amenaça i tot" i @lorenamartos -que espero que no sigui la cap de premsa d'UGT- es preguntava: "I els treballadors d'e-notícies que vulguin podran fer-la o hi haurà piquet empresarial?". Les esquerres, de vegades, són pitjors que les dretes: sempre volen tenir raó.

Perquè la pregunta és de calaix: si els periodistes fem vaga el 29-M qui informarà de la vaga? Per això, per garantir el meu dret a treballar -que és tan honorable com el dret a fer vaga- dissabte passat vaig aprofitar la presència del líder de la UGT a Catalunya, Josep María Álvarez, a l'Assemblea Nacional Catalana, per preguntar-l'hi.

A contracor, però que consti que em va dir que sí. "L'hi garanteixo, igual que l'hi garanteixo a la gent que vol fer vaga", em va respondre. Esclar que, en la seva opinió, "la situació contractual del nostre país i les pressions de moltes empreses impedeix que la gent pugui fer vaga", malgrat que ningú no ha gosat regular el dret a vaga per por al què diran els sindicats.

No sé si la reforma laboral de Mariano Rajoy servirà per reduir l'atur o no, però amb cinc milions d'aturats bé s'havia de fer alguna cosa. Segurament als sindicats no els quedava més remei que convocar-la després que al president del govern espanyol se li escapés allò a micròfon obert des de Brusel·les. Però Zapatero també va fer una reforma laboral i, com la majoria de la seva obra de govern, va resultar un pedaç.

Els alemanys -amb el social-demòcrata Gerhard Schröder de canceller- la van fer el 2004 i, entre d'altres mesures, inclou que l'aturat ha d'acceptar qualsevol oferta de treball "raonable" i que, qui la refusi, patirà una retallada del subsidi. Fins i tot que l'aturat "ha d'emprar primer els seus propis ingressos en la seva pròpia manutenció". Qui ho dubti que llegeixi les planes dedicades a la reforma laboral alemanya a les memòries de l'excanceller: "Decisiones. Mi vida en política" (pàgs. 376-378). Per això Alemanya està on està i nosaltres estem on estem.

De fet, la meva confiança en els sindicats es va començar a esquerdar fa temps, però va rebre un cop molt dur el dia que un portaveu sindical, crec que de Comissions, va dir que si els retiraven el tíquet menjador als 100.000 funcionaris de la Generaliat "els més perjudicats no són els empleats públics, sinó els bars i restaurants, que hi perdran diners". O quan em vaig assabentar que els funcionaris de presons -no t'ho perdis: cobren un complement contra l'absentisme laboral- van bloquejar cinc centres penitenciaris, inclosa la Model, perquè els van retallar dos dies de festa i 41 euros d'un complement de la nòmina.

I, al final, els treballadors de TMB van recuperar el seny, però encara recordo un dels seus portaveus, Saturnino Mercadé, de la CGT, va afirmar després de la convocatòria de vaga en ple World Mobile Congress que "intentarem no perjudicar la ciutadania" perquè nomes volien "demostrar que hi ha una altra Barcelona". M'estalvio la imatge que vam donar durant el congrés en qüestió amb aquelles corredisses a la plaça d'Espanya.

Tampoc no he oblidat aquella vaga dels maquinistes de Renfe de maig del 2010 -que va deixar tirats més 170.000 passatgers- perquè els havien suprimit unes places de l'aparcament de l'estació de Sants. Aquell dia fins i tot Toni Bolaño, excap de premsa de Montilla, va carregar a la tertúlia de Jordi Basté contra els “sindicats corporatius” que fan servir l'estratègia de “si no em dónes el que vull et col·lapso el servei”.

Com que durant el franquisme fer vaga era jugar-se la pell, ningú no s'ha atrevit a regular el dret de vaga en els darrers trenta anys. Però ja n'hi ha prou d'abusar. El dret de vaga -i el de manifestació, sovint van plegats- no hauria de ser incompatibles amb un altre dret sagrat: el de la lliure circulació de les persones i el de treballar.

Per això jo no faré vaga el 29-M. I espero que la majoria silenciosa d'aquesta país tampoc.

 

 

 

Si t'agraden les coses clares t'agradarà aquest llibre (11,4 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al twitter:

@xriusenoticies

Publicidad

17 Comentarios

Publicidad
#13 Àcrata, Barcelona, 16/03/2012 - 19:28

Tu ets un empresari; amb tu no va la cosa. Els convocats a la vaga són els treballadors per compte aliè. El que has de fer, això sí, és respectar la decisió que prenguin els treballadors de la teva empresa.

#11 Nibey Se, BCN Ciudad Estado, 16/03/2012 - 01:00

Yo tampoco haré huelga. La lucha por la independencia del Area Metropolitana de BCN requiere de constante trabajo. ¡¡No a la Huelga!! ¡¡BCN Independiente!!

#11.1 jordi, bcn, 16/03/2012 - 12:41

però què dius, no t'inventis tonteries d'area metropolitana independent. Esteu aquí fa 4 dies i us creieu els reis del Mambo. SEgur que ets fill de sindicaleru...

#10 Enric, Barcelona, 15/03/2012 - 22:38

Jo tampoc faré vaga general. La mayoria de la gent no s'adona dels moments de emergència que vivim. Ens jugem anar per la via Grega d'enfrontaments i la bancarrota TOTAL. Hi han altres vies millors i l'esforç i treball són una condició per sortint-ne....

#9 NURIA, Barcelona, 15/03/2012 - 21:42

Per fer vaga, primer cal treballar. Rius, el que tu fas, no és pot qualificar feina. Tenir una publicació freaki no és una feina. El dia que treballis, notaràs la diferència.

#8 Pere, Barcelona, 15/03/2012 - 21:32

i????