La Puntita · 19 de Enero de 2021. 14:00h.

JAUME TUTUSAUS

Abogado. Units per Avançar

La conxorxa dels falsaris

A aquestes alçades, ningú amb dos dits de front es creurà l’enganyifa que l’ajornament de les eleccions al Parlament, previstes per al proper 14-F, es portaran al terme el mes de maig, per tal de preservar el dret a la salut dels catalans. Malauradament, penso sincerament que aquesta ensarronada és una falsedat més del procés, única i exclusivament amb la finalitat de frenar l’efecte Salvador Illa, tota vegada que després de fer-se pública la seva participació com a cap de llista de la candidatura del PSC-Units, havia entrat en la contesa electoral com un cavall desbocat, esdevenint un veritable revulsiu en una campanya que tothom es pensava que, a més d’ensopida, només seria cosa de dos, de JxCat i ERC.

 

Cal recordar que el 29 de gener de 2020, l’expresident Torra va fer una declaració institucional, admetent públicament que la present legislatura ja no tenia més recorregut pel deteriorament de la confiança mútua entre els socis de govern, comunicant al mateix temps que, una vegada aprovats els pressupostos al Parlament, anunciaria la data de les eleccions. Tot sembla indicar que aquesta declaració responia fonamentalment a una enrabiada monumental de l’expresident, atès que en un ple anterior del Parlament -segons va dir textualment- “es va permetre que una decisió d’un òrgan incompetent em deixés sense el meu escó de diputat”, responsabilitzant directament d’aquesta decisió al president de la cambra, Roger Torrent.

 

A més, el 3 de juny de 2020, l’expresident va continuar insistint en la manca de recorregut de la legislatura, però en aquesta ocasió va renunciar a posar data a les eleccions, perquè abans volia “encarrilar” la sortida de la crisi econòmica causada pel coronavirus. No era més que un mentida pietosa, perquè, en realitat, el que hi havia en el rerefons no era la lluita contra la pandèmia, sinó la necessitat de Carles Puigdemont de disposar del temps suficient per compassar-lo amb la seva estratègia electoral. 

 

Efectivament, JxCat qüestionava, amb arguments gairebé puerils, que la convocatòria de les eleccions el mes d’agost era una bogeria, perquè abans hi havia altres prioritats (inici del curs escolar el setembre, la lluita contra la crisi, les properes declaracions de Torra davant del Suprem abans de dictar-se sentència, etc.). En idèntic sentit, JxCat també tenia coll avall que les eleccions es no podien convocar l’octubre, perquè el dia 3 acabava el procés congressual del nou partit impulsat per Puigdemont, i aquest necessitava temps per reforçar-se i donar-se a conèixer.

 

Finalment, inhabilitat el President Torra pel Tribunal Suprem i endegat el procediment previst estatutàriament per a la designació de nou president, en no presentar-se cap candidat, Roger Torrent va procedir a la dissolució del Parlament. A continuació, Pere Aragonès va signar el decret de convocatòria de noves eleccions, fixades per al 14 de febrer. Això és el que hi ha, i el demés son contes a la vora del foc.

 

Doncs bé, tot i admetent que els independentistes són uns mestres a l’hora de muntar el “relat”, també ho són a l’hora de les falsedats i de disfressar la realitat. De fet, els mitjans de comunicació han assenyalat expressament aquests dies que, quan el Govern va donar per bó el pla per organitzar les eleccions pel 14-F, hi havia més positius per coronavirus que les xifres que es van donar el passat 15 de gener, quan es va decidir el seu ajornament.     

 

Segons el Diccionari Invers de la Llengua Catalana, un falsari és tota “persona que acostuma a fer o a dir falsedats”. Doncs bé, en la meva opinió, l’argument de la lluita contra la pandèmia donat pel Govern per justificar l’ajornament de les eleccions no és més que una falsedat, perquè el que de veritat es pretén és frenar com sigui l’efecte Salvaldor Illa, incomplint-se de manera grollera les obligacions fixades i assumides per la màxima autoritat del país en aquests moments.

 

Per bé que ja no ens ve de nou que alguns polítics incompleixin les seves promeses, no estem davant d’una promesa, sinó d’un Decret fixant una determinada data per a les eleccions, signat a més pel President de la Generalitat, encara que ho sigui en funcions, que ja havia començat a desplegar els seus efectes jurídics. 

 

Però què més dona si això afecta greument la credibilitat de les nostres institucions d’autogovern. Si el sobiranisme ja va ser capaç en el seu moment de violentar barroerament la legalitat constitucional, algú creu que ara els hi vindrà d’una més? Per ajornar (o suspendre temporalment) l’exercici d’un dels drets fonamentals que està en la base de la legitimitat democràtica, que vincula tots els poders públics amb la voluntat del poble sobirà, expressada a través del dret de sufragi, calen arguments de molt de pes per justificar una decisió de tanta transcendència política.

 

Què més dona que per part del Govern s’haguessin aprovat protocols perquè, d‘una banda, la pandèmia no afectés els membres de les meses electorals, mitjançant tests d’antígens o per la via de vacunacions prèvies, o l’exempció de l’obligatorietat de formar-ne part a persones amb malalties importants? O altres mesures perquè la pandèmia no afectés a la resta del cos electoral, com per exemple la celebració de les eleccions en dos dies, la recerca de locals electorals amplis i ben ventilats, capaços de garantir sobradament la distància social, o el reforçament del vot per correu davant el previsible augment d’aquest, entre d’altres?     

 

En definitiva, davant l'estat crític del país, amb una pandèmia que ens ha deixat una economia gairebé en fallida i una cohesió social a punt de rebentar, que requereixen immediatament d’un nou govern adreçat fonamentalment a la sortida de la crisi, en el seu lloc anirem surfejant sobre la tercera onada de la pandèmia uns mesos més, amb un govern barallat incapaç de fer res de positiu.

 

Això no obstant, que el sobiranisme i la resta de partits que els han donat suport en l'ajornament de les eleccions davant el previsible mal resultat que els anuncien les enquestes estiguin vigilants i a l’aguait, perquè des del PSC i des de Units per Avançar seguim amb el mateix ànim de sortir a guanyar, simplement perquè estem convençuts que el que cal per sobre de tot és un govern fort i cohesionat, per lluitar rigorosament contra la crisi, lluita que el govern sobiranista ha abandonat des de fa més d’un any, esquarterat per les divisions internes i la nul·la capacitat de gestió de la major part dels seus consellers. Anem aviats! 

 

Jaume Tutusaus. Advocat. Units per Avançar.

 

Publicidad
Publicidad

0 Comentarios

Publicidad