La principal conclusió del debat d’investidura és que el catalanisme, a Madrid, ja no pinta res. Hem passat de la governabilitat de l’Estat i del Pacte del Majestic a ser un zero a l’esquerra. De fet, quan el senyor Francesc Homs va començar el seu discurs dimecres passat, Rajoy ni tans sols estava al seu escó. Per a què?.
L’exconseller ho va remarcar només iniciar la seva intervenció: “Gracias, señor presidente. Iba a decir presidente del Gobierno en funciones y Gobierno en funciones, pero una vez más están ausentes, ahora de una forma literal; supongo que se incorporarán en los próximos minutos”.
I Pedro Sánchez ja va advertir el passat dia 17 de febrer, en al·lusió tant a Esquerra com a Democràcia i Llibertat, que “no busco el suport d’aquestes formacions per a la meva investidura”. Gairebé els va ficar al mateix sac que el PP.
El propi Joan Tardà ho va reconèixer després en sortir de la reunió: “ni ens ha demanat res ni nosaltres hem ofert res”. El pesidenciable del PSOE preferia entendre’s abans amb el PNB que amb Convergència.
No m’estranya, en tot cas. Quan era conseller Homs anava dient que Espanya és un país de baixa qualitat democràtica amb macarres que feien de ministres. No com aquí, que el dinovè de la llista acaba d’alcalde per Girona. D’això se’n deu dir dret a decidir.
Mentre que Esquerra ja va anunciar que era l’última vegada que es presentaven a les elecciones generals. A veure què diuen la propera vegada. Fins i tot van posar de candidat pel Senat un jutge que deia que s’havia de tancar la cambra altra. Espero amb candeletes tan magne esdeveniment.
El debat d’investidura ha estat, doncs, les "exèquies" no de la tercera via que deia el president Puigdemont, sinó de la influència del catalanisme a Madrid. El paper que tradicionalment jugava CiU el farà a partir d’ara Ciutadans per la dreta o Podemos per l’esquerra. Tant se val.
Ha estat una altra de les conseqüències del procés: Albert Rivera ha esdevingut el català de moda. A les eleccions generals es va quedar per sota de les expectatives, però passar de zero a 40 és un bon resultat tenint en compte que el 2006 només tenien tres diputats al Parlament. Ara se’l rifen. Com que l’home tampoc té un pèl de tonto va fer servir el català: ja no és monopoli de Joan Tardà.
Però hem passat de la conllevancia d’Ortega a ser un simple pedra a la sabata, un gra al cul. Al final Europa imposarà una gran coalició que deixarà fora Podemos, però també definitivament el catalanisme. Com patirem. La mateixa posició de Convergència es esquizofrènica: Homs diu que res aturarà el procés , però al mateix temps lamenta que no pugui votar Pedro Sánchez.
