Ara ja és oficial: el dret a decidir s’ha mort. Ha estat una mort discreta. Sense escarafalls, però també sense mostres de dolor. Ningú l’ha trobat a faltar. La veritat és que jo sempre vaig pensar que això del dret a decidir era un invent del sobiranisme a veure si colava la independència. Però val a dir que, durant una temporada, va funcionar. Al dret a decidir s’hi van apuntar des d'Inicativa a Unió passant pel PSC.
Després, a cada bugada, hem perdut un llençol. Com que el sobiranisme no era majoritari -cosa que d’altra banda ja sabíem: no calia fer eleccions- el procés estava ple d’eufemismes per no espantar el personal. Dret a decidir en comptes de dret a l’autodeterminació. Consulta en comptes de referèndum. Procés participatiu en comptes de consulta.
Però hem passat del famós “president, posi les urnes” de Carme Forcadell a “corregir els resultats electorals” per la via de les negociacions com va dir Artur Mas durant el seu comiat a Palau. No m’estranya, una cosa és ser presidenta de l’ANC i un altra molt diferent ser presidenta del Parlament amb un sou d'11.000 euros al mes. No hi ha color.
Val a dir que el partit que més ha defensat el dret a decidir -amb teòrics de la talla intel·lectual de Francesc Homs- ha donat també proves irrefutables del seu exercici durant els últims dies. Mas va posar a dit Puigdemont, que ni tan sols encapçalava la llista per Girona. A més era segon plat: Neus Munté va dir que no perquè té dues bessones de 12 anys. Entre d’altres motius.
El nou president, per la seva banda, vol posar Albert Ballesta d’alcalde de Girona. I això que anava 19è a la llista de les municipals. La qual cosa demostra una notable confiança en els nou regidors que va treure CDC a les eleccions i en el que ha estat, fins ara, el seu propi equip de govern. Han de dimitir tots?.
Finlament, Xavier Trias ha assenyalat Joaquim Forn com a successor. Que consti que, a mi, el senyor Forn sempre m’ha semblat un pencaire. Suposo que és per barrar el pas a algun exconseller ara que s'ha quedat sense feina. Ferran Mascarell, per exemple, ja va voler ser-ho quan estava al PSC. Però Montilla li va dir que s’havia de sotmetre a primàries i no va dubtar a passar-se a CDC com a titular de Cultura. Hi ha estat cinc anys.
Tot això ho fan els que fins fa quatre dies proclamaven "tenim pressa", "volem votar" i que Espanya és "una democràcia de baixa qualitat", gairebé una dictadura, en contraposició a la democràcia exemplar que ens ha caracteritzat als catalans des de l'Edat Mitjana. A Mèxic, d'aquestes pràctiques, en diuen dedazo. Almenys se’ns comencen a baixar els fums als catalans.
