Publicidad
La Puntita · 31 de Diciembre de 2015. 09:51h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

La premsa i el procés

El presidente, en el discurso de fin de año. Foto: Rubèn Moreno

Què pot dir un president que no sap si ho continuarà sent dintre d’uns dies? Bàsicament, res. Perquè el missatge de cap d’any d’Artur Mas -mai fins ara un president de la Generalitat havia passat per un tràngol com aquest- va ser el que en termes periodístics s’anomena una tocada de violí.

D’entrada se’n va recordar dels refugiats “que han hagut de sortir dels seus països fugint de la violència, la persecució i la guerra”. Però, en canvi, va parlar de “terrorisme internacional” en comptes de terrorisme “islamista” o “gihadista”. No fos cas que s’enfadés Àngel Colom. Com si els autors dels atempats de París no haguessin estat musulmans. Fanàtics, però musulmans. Som víctimes, també en això, de la correcció política.

Va ser el primer cop que va fer l’ullet a la CUP. Mas, des que depèn d’ells, de vegades sembla un cupaire. Perquè tot seguit va parlar dels “estralls” que ha deixat la crisi amb “situacions d’atur perllongat, joves amb formació sense feines equivalents a la seva preparació, més risc de pobresa, més desigualtat i més precarietat”. Li va faltar poc per dir que, si el voten, té un pla de xoc social a punt.

Potser el millor, en aquest cas, va ser quan va dir que “estem fent, entre tots, bona feina”. Atès que tenim un president en funcions des de fa 90 dies i un país parat des de fa sis mesos té una certa conya.

Una convocatòria electoral costuma a paralitzar un govern mig any: els tres últims abans de les eleccions els alts càrrecs ja només pensen en la campanya o en buscar-se feina. I després cal tres mesos més abans no es posa en marxa tota la màquinaria político-administrativa: cal nomenar des dels consellers fins a l’últim director general. A més, aquí vam tenir les vacances de l'agost pel mig.

Després va recordar que “hem passat tres cops per les urnes”. Com si ell no en tingués cap responsabilitat. Mas pot passar també a la història com el president de la Generalitat que ha convocat tres eleccions anticipades. Sens dubte un rècord digne del Guinness.

Tot seguit juraria que va equiparar “el dret a decidir” a “dialogar, a  negociar i a pactar”. Com ja va fer la nit del 20-D quan va dir que s’havien obert portes. “El sobiranisme pot tenir un paper en la política de l’Estat”, va afirmar aleshores. Però no ho entenc: en teoria no havíem passat pantalla?. Cada vegada que Mas hi veu una escletxa a la seu d’Esquerra tremolen.

Finalment, va haver-hi una indirecta a la CUP que hem resumit així: “Mas diu que vol ser president”. Perquè va recordar que “els ciutadans han decidit amb el seu vot quins són els representants que han d’assumir la responsabilitat de dirigir les institucions públiques” i aquesta és  “una responsabilitat que no pots ni has de defugir”. En resum: voteu-me.

Encara va tenir temps -aquell complex de superioritat que vaig criticar fa temps- per passar comptes: “Aquells que en les darreres setmanes han fet mofa i escarni de la situació política catalana hauran d’aplicar en les seves pròpies cases la teràpia per resoldre aritmètiques de suma molt complicada”. Té raó, però ell porta tres mesos en funcions i Rajoy deu dies.

Crec, d’altra banda, que el va trair el subconscient quan va afirmar allò que “el jonc més flexible és aquell que resisteix millor”. Hem passat de les metàfores nàutiques -el timó, l’onatge, el velam i tota la pesca- a metàfores d’aigües estancades. Ja ho diuen que sovint en política resistir és vèncer. En pla la Pasionaria. Màxima que s’ha aplicat Artur Mas al peu de la lletra. Ningú no podra dir que no és un resilient.

Però el missatge de cap d’any va ser tan buit que avui cap dels diaris de paper editats a Barcelona hi dedica un editorial. Fins i tot Pilar Rahola prefereix parlar de Woody Allen. No hi ha excusa que va ser tard -així també teníem Mas al TN- perquè a Palau l’envien embargat a mitja tarda com sol ser habitual en aquests casos.

El problema de fons saben quin és? Que la premsa ens ho hem empassat tot. Ja ho he dit en altres ocasions: la credibilitat dels mitjans i dels periodistes sortirà tocada del procés. Només una mostra a tall d’exemple: dimarts hi havia un diari que publicava en portada: “Impàs” a Catalunya. “Bloqueig” a Espanya després del resultat de les darreres eleccions generals. Però aquí portem tres mesos i allà deu dies.

La vigília de Nadal n’hi havia un altre que entrevistava Oriol Junqueras -dues planes- després de deixar l’alcaldia de Sant Vicenç mig any després de ser escollit. I la primera pregunta era: “Per què deixa l’alcaldia?”. No: “vol dir que es pot deixar l’alcaldia després de només sis mesos?”.

Ja ningú se’n recorda -els de Convergència tampoc- com vam criticar Joan Clos per cedir el pas a Jordi Hereu. El que passa és que a Clos l’havien nomenat ministre d'Indústria i Junqueras és dedicarà al país.

Com l’entrevista de Mas i Urkullu al Camp Nou després del partit de les seleccions de Catalunya i Euskadi. Saben que al comunicat que van pactar els dos governs no surt ni un cop la paraula procés?. En canvi, “Estat” hi apareix sis cops.
 
L’endemà un alte diari titulava que Mas i Urkullu “exploren l’escenari” com si fos una expedició a l’Àrtic. No hem aconseguit -malgrat els esforços del Diplocat i Amadeu Altafaj- ni el suport dels bascos ni dels escocesos. És que ni d’Andorra. I això que hi anem a comprar formatges.

Però Mas sembla de vegades que visqui en un altre planeta i la premsa mirem a una altra banda. Hem renunciat al paper de crítica del poder que li pertoca. I ho hem fet expressament, voluntàriament, deliberadament llevat algunes poques excepcions entre les quals, ja em perdonaran, m’hi incloc. Bon any, president.

 

Web personal

Twitter

Facebook

Més articles

Elogis

Insults

Publicidad

28 Comentarios

Publicidad
#20 BEJOTA, bcn, 02/01/2016 - 20:08

E. GENRALS 20-D

Els vots no sobiranistes (2,370 milions), han estat més del doble dels sobiranistes (una mica més de 1,140 milions).

#18 Prudenci, Sabadell, 02/01/2016 - 11:32

Molt d'acord amb les seves paraules.
La premsa a Catalunya és penosa. Mereixem quelcom molt i molt millor. Ara el que hiha són "mitjans de comunicació" al servei del poder.

#16 Mesetario, Meseta, 01/01/2016 - 12:41

Tiene gracias que el sr. Rius diga que a la independencia catalana no la apoya "ni Andorra", con lo nefasto que sería para.Andorra.
Andorra vive principalmente del turismo.
Una parte muy importante de los turistas somos españoles catalanes que, a día de hoy, sólo tenemos que atravesar una frontera.

#15 Xavier, Barcelona, 01/01/2016 - 12:17

Es esgotador el rotllo del procés.
Si no son majoria que respectin als que pensen diferent i que els que no pensem com ells parlem en veu alta i per escrit
Felicitats Xavier

#14 BON ANY SR RIUS, Barcelona, 01/01/2016 - 11:35

Que seria aquest proces
sense mitjans de comunicacio sobvencionats?

I si amb tota aquesta menjada de coco
no tenen una majoria clara al pais

Anirem a Itaca SI O SI


Gracias Sr Rius, per marcal la diferencia
de seny i pluralitat