Publicidad
La Puntita · 18 de Febrero de 2019. 08:00h.

DANIEL BOIRA

La Res Publica

Ha començat ja el judici. La setmana passada ja van declarar dos dels acusats. Tots dos amb diferents aproximacions. L’exconseller d’Interior era clar, només per l’advocat que té, que faria una defensa jurídica amb la clara i lógica pretensió d’aconseguir una sentència el més favorable possible.

El cas de Junqueras va ser del tot diferent. Per què? Ell sabrà. Em permeto la llicència d’imaginar-me el motiu. Està convençut que serà condemnat i no li surt a compte contestar la Fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat. No hi té res a guanyar. Dedica tot el seu esforç al discurs i la defensa política. Més imaginació. Potser ell es pensa que és el Eamon de Valera del s.XXI, ves a saber. Serà capaç de veure algun paral·lelisme entre els dos contextos històrics? Doncs potser sí que serà capaç.

Quin va ser el seu discurs? Un cant a la democràcia plena, a les llibertats, als drets fonamentals, … I què fa l’opinió pública afí? La premsa escrita, la digital, la radio, la televisió. És la premsa del règim.

Ni la més mínima crítica interna. Un cant a la llibertat. Quantes referències, durant el discurs, a les llibertats amenaçades de la meitat dels catalans durant la tardor del 2017?

Un cant als drets fonamentals. Quantes referències als drets ignorats de la meitat de catalans?

Un cant a la democràcia. Quantes referències a aquelles nits, mig d’amagats, on anaven juntament amb Junqueres, altres membres del Govern, alguns parlamentaris i altres que no eren ni parlamentaris!; ningú no els havia escollit!!! Allà estaven, decidint el futur de tots nosaltres, de Catalunya. Cap crítica a aquesta pràctica de Democràcia d’alt nivell, amb majúscula. No hi ha critiques. Aquestes ofensives omissions del discurs de Junqueras no mereixen cap crítica.

I les lleis, no estan per protegir els més febles? Lleis? Quines lleis? Les lleis es feien i desfeien. “Tenim pressa!”. Tothom no està sotmès per igual a les lleis? Les que siguin. Doncs sembla que no del tot. Ja va dir-ho clarament a l’inici del seu discurs: “Yo sólo me debo a mis votantes” Podia haver afegit “… porque yo lo valgo”. I tenim aquesta colla de ‘professionals’ babejant; que són capaços de fer una crònica magistral sobre el populista de torn: amb ironia, esmolant la ploma, amb silencis ben eloqüents, tota mena de recursos estilístics …

Yo sólo me debo a mis votatntes.” Això és populisme pata negra; però l’opinió pública afí, no diu res. És un insult a la intel·ligència. Periodistes? Soldats, en el millor dels casos. Alguns d’ells amb el títol addicional de hooligan. I d’altres amb una mediocritat cada cop més habitual.

Dies enrere coneixíem la inspiració que Junqueras havia trobat en els grans pensadors grecs per no fugir de la justicia: Sòcrates, Sèneca, …. Ells podien haver fugit i no ho van fer. Grans pensadors de la República per antonomàsia; pares intel·lectuals de la democracia. Em ve de gust acabar amb una cita d’un altre clàssic grec: “Y, de esta manera, surge naturalmente, de la democracia, la tiranía, y la forma más agravada de tiranía y exclavitud surge de la forma más extrema de libertad.” Platón, La República 1, VIII.

Publicidad
Publicidad

0 Comentarios

Publicidad