Com volen que això duri 18 mesos si, al quart ple del Parlament, els de Junts pel Sí ja han votat dividits?. No ha estat sobre un tema cabdal de política econòmica o de model de societat sinó sobre el monument franquista de la batalla de l’Ebre que hi ha a Tortosa.
Al final, la moció es va aprovar per un vot de diferència: 43 vots a favor (dels quals vuit eren de JxSí i la resta de PSC, CSQP), 42 en contra (31 de JxSí, i el PPC) i 46 abstencions (22 de JxSí i C’s). No s’havia vist una divisió semblant des dels toros.
De fet el dia abans, Esquerra ja va donar un toc al conseller de Cultura, Santi Vila. La diputada Teresa Vallverdú va aprofitar la sessió de control al Govern per afirmar que la decisió de retornar cinquanta-tres obres d’art religiós al Govern d’Aragó ha generat “dubtes, incerteses i pors”.
Jo hi estic a favor perquè les sentències judicials s’han de complir i, des de la Comissió de la Dignitat, tenim mala peça al teler: no pots reclamar els Papers de Salamanca i quedar-te en canvi les obres d’art de Sixena si ara les reclamen.
Però a Esquerra són conscients que tot plegat crea un precedent perquè n’hi ha quaranta-quatre més al Museu Diocesà de Lleida. La diputada en qüestió li va recordar al conseller que “tota negociació es basa en contrapartides” i que “de moment” no n'hi ha hagut cap
Vila se’n va sortir com va poder perquè es va limitar a dir que havia heretat un “conflicte absolutament enverinat”. Com que aquí la premsa s’ho empassa tot, ningú ha posat el crit al cel. El retron, en efecte, ha passat absolutament desapercbut. Ha estat d’una placidesa total.
Sospito que el conseller se la tenia jurada perquè l’endemà, en una entrevista a l’Ara, va dir allò que CDC no ha de ser una “mala còpia d’ERC”. La frase, en aquest cas, no només mostra el bon rotllo que deu començar a haver-hi al Consell Executiu, sinó per on van els trets en la refundació de Convergència.
En fi, en el resum de la setmana ens estalviarem l’error de Marta Rovira que obligarà a la Generalitat a pagar 1.600 euros als ajuntaments per cada plaça d’escola bressol. Ja no ve d’aquí.
Que consti que un error el pot cometre qualsevol -jo no he entès mai el llenguatge de signes que fan servir a l’hemicicle- però la cotització de la secretaria general d’Esquerra en el meu cànon particular va baixar el dia que, en una roda de premsa amb Josep Rull a l’Hospital de Sant Pau, anava mirant la xuleta.
Cal destacar, finalment, que el Govern ha perdut també dues votacions en 48 hores gràcies a la CUP, que en teoria són el seus socis palamentaris. Dimecres sobre les Aigües Ter Llobregat -això sí que es un conflicte enverinat- i dijous sobre la recuperació de la sisena hora. Però llavors com volen aprovar els Pressupostos?.
Dimecres, als passadissos del Parlament, una diputada de l’oposició em va dir que “a Junts pel Sí tenen lío” perquè, negociar qualsevol punt de l’ordre del dia, esdevé un embolic. Després vaig parlar amb un altre parlamentari i va augurar “eleccions al setembre”. I això que era de la majoria.
A banda que el que ha de fer un Govern és governar i, de moment, l’única decisió que ha pres ha estat deixar un compromís de pagament per a l'Executiu que hi hagi el 2018 -siguin ells o un altre- de 434 milions d’euros corresponents a la paga extra dels funcionaris del 2012.
Llàstima que, per intentar complir amb l'esmentat compromís, li han demanat ja una bestreta al ministre Montoro i aquest ha dit que no. Així també faig jo de conseller d'Economia. Em temo que el show només ha fet que començar.
