Publicidad
La Puntita · 6 de Julio de 2013. 20:36h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

L'Ebre és una claveguera

Em fa molta gràcia: la gent només se'n recorda de l'Ebre quan el Govern espanyol amenaça amb un Pla Hidrològic. Ja vaig riure molt quan la Unesco va declarar les Terres de l'Ebre com a reserva de la Biosfera. Almenys van tenir el detall de deixar fora Ascó perquè no s'entendria un parc natural amb dues centrals nuclears a dins.

Perquè l'Ebre és una claveguera. Pel que fa a espècies invasores -a més del Pla Hidrològic, vull dir- hi ha el cargol poma, el silur, la mosca negra, el musclo zebra. No sé si em deixo el mosquit tigre, atès que ja s'ha escampat gairebé per tot Catalunya. Encara recordo que ara fa un any llegia al setmanari L'Ebre (24 d'agost del 2012) que fins i tot hi ha una medusa australiana que amenaça el delta.

I oblidava la proliferació d'espècies vegetals que, de vegades, han afectat fins i tot la refrigeració d'Ascó. El darrer dia que se'm va ocórrer navegar per l'Ebre -pel tram de Miravet-, l'aigua era tan transparent que li vaig fer un comentari sobre la seva qualitat a l'amo de la barca. Em va mirar amb cara d'haver ensopegat amb un autèntic pixapins: no era pas que l'aigua fos cristal·lina, sinó que els macròfits s'ho cruspeixen tot.

M'estalvio, per no entrar en una depressió col·lectiva, altres infraestructures com les dues centrals nuclears esmentades o la contaminació de Flix; que va transcendir el 2005 quan el mercuri va arribar a la xarxa d'aigua potable de Tarragona. Els alemanys van estar abocant productes químics a l'Ebre des de finals del segle passat. Per això s'hi van instal·lar. De fet, el procés de descontaminació, que es va iniciar amb el conseller Baltasar, és de les millors coses que va fer el tripartit.

El problema no és l'Ebre, el problema és que de Tarragona cap amunt sempre s'han considerat les Terres de l'Ebre una mica l'eixida de Catalunya. A les Terres de l'Ebre ha anat a parar tot el que no cabia a l'Empordà o la Costa Brava, molt més pijes.

Pla -a més de la dictadura de Caetano a Portugal- era un ferm defensor de l'energia nuclear. Sobretot de la instal·lació d'una central a Torroella de Montgrí perquè així es pensava que podria vendre bé de preu uns terrenys que havia heretat a Aigua-xellida -Aiguagelida en català normalitzat- al nord de Tamariu.

Fins i tot el 5 d'abril del 1965 va anotar al seu diari davant la resistència creixent que aixecava el projecte en la parròquia: "No crec que hagin fet cap cas que es podria lligar l'agricultura i la hidrologia de la platja amb la central nuclear. Interessos particulars turístics. Probablement res a fer".

Malauradament -el mèrit és de Pere Duran Farell- totes les centrals nuclears previstes a Catalunya van anar a parar a les Terres de l'Ebre. Aquest part del país ha pagat, amb escreix, la seva quota de solidaritat. S'imaginen la cantada d'havaneres de Calella al costat d'una central o un parc eòlic? Jo, tampoc.

 

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Publicidad

5 Comentarios

Publicidad
#4 Ignasi Ripoll, Sant Carles de la Ràpita, 10/07/2013 - 07:55

Que a les Terres de l'Ebre hi va el que no volen a altres llocs, està clar. Però no exagerem: L'Ebre és un riu nolt alterat però no és una clavaguera. Precisament la declaració de Biosfera, que es molt merescuda atesa la biodiversitat del conjunt, ha d'ajudar a evitar-ho. Informa't bé.

#3 joan 23, Barcelona, 07/07/2013 - 00:50

Soc d'una ciutat prop de Barcelona, però la meva segona casa son les terres de l'Ebre i el Delta i sento una gran vergonya de com tractem als nostres compatriotes i a aquella terra. Tenim un deute històric que hem de reparar.

#2 Joan Bertomeu, Tarragona, 06/07/2013 - 21:02

Sensacional article d'opinió, senyor Rius. La seva darrera frase resumeix un estat d'ànim a les nostres terres.

#1 rotko, Barcelona, 06/07/2013 - 21:00

Brillante, como de costumbre.

#1.1 Francisco, bcn, 06/07/2013 - 21:09

Pelota, como de costumbre.