Siguem francs: la reunió ha anat molt malament. Digui el que digui la claca de Convergència, les tertúlies de TV3, els membres del CATN o l'Esperit Sant. Salvador Cardús s'ha afanyat a dir per exemple, avui a La Vanguardia, que la notícia era la roda de premsa.
L’últim precedent similar devia ser la reunió de Suárez i Tarradellas del 1979. Aquella que va acabar com el rosari de l’Aurora i el president de la Generalitat provisional en va sortir dient que havia anat molt bé.
Mas volia una reunió privada i Rajoy l’hi ha fet pujar les escales de la Moncloa a la vista tothom. L’un volia parlar de la consulta i a l’altre això li ha entrat per una orella i li ha sortit per l’altra.
Mariano Rajoy li ha dit que “la consulta es ilegal y, por tanto, ni se puede celebrar, ni se va a celebrar”. Al comunicat de la Moncloa això surt al final. Abans fins i tot aprofiten per recordar que la Generalitat ha rebut 38.000 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica. Més del 34% del total.
També he vist Mas traient menys pit que el 2012. Llavors va marxar triomfal a Barcelona, va ser aclamat a la Plaça de Sant Jaume, va avançar les eleccions i… va perdre dotze diputats de cop. De fet, en aquella trobada, el president va entrar demanant el pacte fiscal i va sortir defensant gairebé la independència.
En canvi, la roda de premsa d’aquest dimecres semblava, en alguns moments, de l’època del peix al cove. Fins i tot he sentit Mas reclamant la llançadora entre la Terminal 1 del Prat i l’estació de Sants. “Que no costa ni un euro”, s’ha afanyat a aclarir.
Però, en el fons, Rajoy ha abocat Mas a un Pla B. En el cas que Convergència tingui ara un pla B. Perquè convocar ara unes eleccions plebiscitàries -abans i després de l’escàndol Pujol- seria suïcida. Per això Mas ha fugit d’estudi quan li preguntaven quina seria la propera fase del procés.
Encara recordo el conseller Homs, en una entrevista a la cadena Ser el passat 23 de gener, dient que “es votarà d'una manera o altra”. Espero amb candeletes saber quina serà l’altra manera perquè només hi ha la possibilitat d’unes eleccions al Parlament o una consulta de costellada a càrrec de l’ANC.
I un últim apunt: Mas va dir ahir, com el propi Homs dimarts passat, que sempre han dit que la consulta seria "legal i acordada". No és cert: el president es va embalar un dia en un ple del Parlament i va dir que es faria “sí o sí”. Però, des de llavors, ha anat perdent bous i esquelles. El país és el que és i, de vegades, no dóna més de si.
En defensa del president cal admetre tanmateix -en això sí que coincideixo amb Salvador Cardús- que no ha defugit cap pregunta, ni tan sols sobre Suïssa. Una altra cosa és la resposta que hagi donat. I que ha aguantat, a peu de canó, durant una hora i mitja.
Però, com va dir Churchill després de Dunquerke, les guerres no es guanyen a base de retirades. Mas s'ha ficat en un cul de sac.
