Publicidad
La Puntita · 8 de Enero de 2018. 17:18h.

XAVIER RIUS

Director de e-notícies

Obi-Wan al Parlament

 

De debò es plantegen la investidura de Puigdemont via telemàtica? Això semblarà Obi-Wan Kenobi o el mestre Yoda comunicant-se amb Luke Skywalker a la Guerra de les Galàxies via holograma (la foto és de Lopez Tena, que se les empesca totes).

Sí, ja sé que el reglament del Parlament no diu que el president ha d’estar físicament a la cambra. Però perquè quan es va fer l’any 1980 no hi havia internet. L’article 146 estableix en concret que el candidat presenta "el programa de govern i sol·licita la confiança del Ple”. 

Si volen fer un Parlament virtual potser que avisin amb temps. Tanquem la barraca i ens estalviem un munt de calés. Ara, això sí, caldria ampliar l’ampla de banda i instal·lar un munt de pantalles. Els diputats podrien intervenir en xancletes des de la seva residència a Cadaqués o a la Cerdanya.

Ens estalviaríem també els peatges i les dietes. Els periodistes tampoc podríem empaitar ningú pels passadissos. I hauríem d'enviar les preguntes per mail. Ja no caldrien rodes de premsa. Total, per a alguns és un veritable tràngol comparèixer davant els mitjans.

Honestament, a mi em sembla tot plegat un vodevil, un esperpent, un culebrot digne de TV3. L’elecció d'un president a distància és només la darrera fricada del procés. El processisme fa temps que ha perdut els papers.

No saben on van. Van donant pals de cec. Tapant forats. No hi ha tàctica ni estratègia. Tampoc sentit del ridícul. El pitjor de tot és que tothom calla. Ja no hi ha esperit crític? Què se n'ha fet de l'opinió pública, de la premsa, de la societat civil? (L'autèntica, no la teledirigida).

Sí, ja sé que si Puigdemont torna va directe a la presó. Haver-s'ho rumiat abans. Per què no va convocar eleccions aquell fatídic 26 d’octubre? Molt senzill perquè ja hi havia els Jordis a la garjola. Ens haguéssim estalviat el 155 i veure consellers fugits o encarcerats.

A més, ja ho sabien com acabaria tot plegat. El dia de la proclamació de la República va ser un suïcidi col·lectiu. Els únics que estaven contents eren els de la CUP. Tots amb el puny enlaire. La resta semblava que estiguessin en un funeral. No hi havia èpica ni alegria.

El propi Puigdemont va fer un discurs des de les escales dient que “ara caldrà defensar la República”. El primer acte heroic va ser anar-se’n a dinar l'endemà a Girona i el segon fugir a Brussel·les cames ajudeu-me. A Palau no van ni arriar la bandera espanyola.

No anava dient també durant la campanya que “si els catalans volen i sóc investit president, tornaré al Palau de la Generalitat”. I que “arriscar-se a ser detingut per les idees que et poden portar a la presidència és un risc que potser val la pena córrer”. Doncs endavant, president.

Puigdemont es pensava que un bon resultat electoral -que sens dubte ha assolit- el salvaria de la presó. Malgrat que els jutges van per una banda i la política per una altra. L'expresident s'ha ficat en un embolic del qual no sap com sortir-se'n. El càrrec no és que li vagi gran, és que li ve gegant.

A mi em fa vergonya fins i tot que demani un “pacte polític” a canvi de tornar. Demostra que no sap com funciona l’Estat de Dret. I això que és de primer de carrera. Senzillament li està demanant a Rajoy un cop de mà. El president del Govern espanyol ni vol ni pot. Menys pot que vol perquè el procés ha estat una prova d'estrès.

Però tots aquests són els que anaven donant lliçons de democràcia? Els que volen fer ara trampes amb el reglament del Parlament? Escollir un president que viu a les quimbambes? Que tècnicament és un pròfug de la justícia espanyola? Com governarà? Des de la Grand-Place?

Ells han trinxat el país, doncs que ho arreglin ells. Al capdavall així ho han volgut els electors i tenen majoria parlamentària per fer-ho. Però que posin fil a l'agulla, ja. O a Europa agafarem una fama terrible de friquis, d'il·luminats, de sonats. Quan vegin un català no en voldran saber res. Hi havia una època en la que teníem fama de seriosos, pencaires i responsables. Tot això ara s'ha esvaït.

16 Comentarios

Publicidad
#13 L'ilustració, Univers, 09/01/2018 - 18:42

Us he fixat que el robot camina igual que el Junqueras?.

#12 Joan Seny, ibiza, 09/01/2018 - 18:35

Jo vaig marxar de Catalunya l'any 1992. Quan em preguntaven d'on era contestava que "català" i realment notava una benvinguda alegre i sincera. A dia d'avui ja he hagut de contestar a la mateixa pregunta que soc "català i espanyol", per això encertes amb les darreres frases Sr. Rius.

#11 Tabarnia is not Catalonia, Osetia del Sur, 09/01/2018 - 17:17

jjjjj....muy grande sr. Rius, el parlament de Coruscant con el senador Palpatine x skype....pero xfavor, los amantes de Star Wars no podemos tolerar que compare a Puchi con el gran maestro jedi Obi Wan Ben Kenobi

#10 Wil, Valencia, 09/01/2018 - 13:50

Sr. Rius, como siempre, muy sensato en sus argumentos. Lo mejor, el último párrafo, y sobre todo: "... Quan vegin un català no en voldran saber res...." Mira si no quieren saber nada, que ni si quiera la selección catalana de fútbol no ha conseguido que ningún rival (país) quiera jugar un partido amistoso contra ellos...

#9 pepe.----, andorra, 09/01/2018 - 13:49

menudos chapas.....Q se presenten o q no se presenten, pero por favor, q no den mas la chapa, q llevamos así cinco años ya y no hay manera, eso si, del abultado deficit y la gran deuda q tiene España gracias a las autonomías, nadie dice nada, ni de los precios de los servicios como el agua, la luz o el gas, q solo un sueldo de politico mantiene.