Publicidad
La Puntita · 15 de Junio de 2020. 08:35h.

JAUME TUTUSAUS

Abogado. Units per Avançar

Perllongar l'agonia del govern

La desil·lusió i, fins i tot, el desencís derivat de la visió d’un Govern permanentment barallat -que porta ja mesos en fase d’absoluta descomposició, incapaç fins i tot de posar-se d’acord en consensuar un calendari electoral- és una prova més de la inoperància d’un Govern esgotat, en la mesura que fa palesa la seva pròpia impotència per afrontar el enormes reptes econòmics derivats de la COVID-19. Però més decebedor és encara veure que sigui finalment el Tribunal Suprem el que acabi posant data final a la presidència de Joaquim Torra. 

Efectivament, l’Alt Tribunal ha fixat per al 17 de setembre d’enguany, la data de la vista per estudiar el recurs presentat pel president Torra contra una anterior sentencia del TSJC, que el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació i multa de 30.000 euros, per la seva negativa a retirar en període electoral uns llaços grocs penjats a la façana de Palau. De confirmar-se, la inhabilitació li suposaria la impossibilitat d’exercir qualsevol càrrec públic, local, autonòmic o estatal.

Així mateix, mentre Torra va a la seva i es resisteix a parlar de dates per a la convocatòria d’eleccions, els problemes dels socis de Govern es van a acumulant, afectant uns i altres. D’una banda, a més de l’esmentada vista del recurs interposat per Joaquim Torra, es dóna ja per fet que a primers de juliol el Congrés aprovarà el suplicatori de la diputada Laura Borràs, per unes suposades adjudicacions irregulars de contractes a un amic seu per import de més de 250.000 euros, mentre que la CUP li afegeix més pressió, demanant a Laura Borràs que abandoni l’escó, fet que ho considerarien com un pas “exemplar” que ajudaria a allunyar qualsevol sospita de corrupció. 

D’altra banda, a part dels més de 4000 mil morts a les residències catalanes, molts d’ells traspassats en condicions d’absoluta indignitat, el Govern ha d’anar d’apagafocs per apaivagar les demandes dels professionals de la sanitat, centrades en essència en el pagament de les pagues extres que es deuen de 2013 i 2014, així com el reconeixement de millores salarials, després de les famoses retallades imposades per l'exconseller Boi Ruiz. Precisament, davant la possibilitat d’una vaga per part del personal d’atenció hospitalària i atenció primària a mitjans d’aquest setembre, abans d’un possible rebrot del coronavirus, el Govern ha acordat a corre cuita una paga extra d’entre 350 i 1350 euros als professionals de la sanitat, en funció de la responsabilitat i del risc d’exposició a la COVID-19.

Això no obstant, a més del fet que aquesta paga no ha acabat de satisfer al personal sanitari, que se sent poc reconegut després d’haver aguantat estoicament tot el sistema de salut a Catalunya amb motiu de la pandèmia, al mateix temps ha provocat la reacció en contra dels col·lectius de Mossos d’Esquadra i Bombers, que al seu torn també se senten menystinguts i oblidats, després d’haver estat igualment exposats al risc de contagi pel coronavirus. 

Però el problema més punyent és a hores d’ara el fet que la crisi originada per la COVID-19 ha posposat un tema cabdal, la reordenació de l’espai posconvergent, pendent encara que Carles Puigdemont resolgui d’una vegada l’articulació de JxCat amb la Crida i el PDECat, i el que encara és més greu, la nominació d’un candidat amb possibilitats a la presidència de la Generalitat.

En tot cas, davant d’un Govern paralitzat, mentre la crisi segueix fent estralls, una de les poques iniciatives dignes de tal nom per part de l’executiu ha estat la creació d’un grup de treball anomenat “Catalunya 2021”, per fixar una estratègia catalana postCovid. Ara bé, sense perjudici de la bondat del projecte, ni de la competència dels experts, el primers documents de treball es pretenen presentar entre juliol i agost, si tot va bé, i disposar del document final, amb propostes i accions concretes, el febrer de l’any vinent.

Així les coses, per molt ben intencionada que sigui la proposta, la societat catalana no es pot permetre el luxe d’haver-se d’esperar a prendre decisions fins el febrer del 2021. Cal tenir en compte que ja des de mitjans d’abril, immersos encara en plena crisi sanitària, el Grup PSC-Units havia presentat diverses iniciatives parlamentàries reclamant mesures per a la reactivació de l’economia, i entre elles, la necessitat d’un gran Pacte entre totes les forces polítiques, econòmiques, socials i sindicals, en relació a les mesures econòmiques a adoptar per sortir el més aviat possible de la crisi, sense que fins el moment el Govern s’hagi dignat a donar resposta.

De tota manera, el problema comença a ser tant inajornable, mentre la situació de bona part del teixit productiu penja d’un fil que, per exemple, Units per Avançar ha proposat recentment que a l’igual que el Congrés ha aprovat l’ingrés mínim vital, per tal d’ajudar als més desafavorits a pal·liar els efectes de la crisi generada pel COVID-19, s’apliqui també amb caràcter urgent un “ingrés mínim vital per a pimes, empreses i autònoms”, mitjançant transferències directes per un import equivalent als ingressos mínims que s’han deixat de percebre, absolutament necessaris per la cobertura dels costos, i també avals per a crèdits per garantir la liquiditat. 

No podem restar aturats mentre les pimes, empreses i autònoms passen per enormes dificultats. Alguna cosa s’ha de començar a fer si volem salvar l’economia, començant en primer lloc per la convocatòria de noves eleccions: perllongar l’agonia del Govern uns mesos més, com pretén el president Torra, és un acte d’absoluta irresponsabilitat, atès que el que ens cal amb suma urgència és disposar el més aviat possible d’un nou Govern, eficaç i dotat de la màxima legitimitat, capaç d’afrontar els immensos i difícils reptes que tenim per davant.

 

Jaume Tutusaus. Advocat. Units per Avançar

 

Publicidad
Publicidad

1 Comentarios

Publicidad
#1 Pepe, Alacant, 28/06/2020 - 10:01

El poder político reventó la sociedad y la economía el 1-O, y son los mismos que gobiernan ahora, por eso, es una ingenuidad esperar que resuelvan nada, menos aún, cuando cuentan con el apoyo de gran parte de la sociedad catalana, que tolera y aplaude sus ocurrencias.