Llevat del contingut homòfob, aquí l'únic que té raó és l'excandidat a les primàries del PSC, Manel Fernánez, que va dir allò de “Barcelona necessita alcaldes i regidors amb pilotes". Ben mirat, no només alcaldes i regidors, sinó també polítics que no estiguin pendents sempre de la roda de premsa, del titular, de la foto, del sondeig, de la jugada de curta volada.
Per exemple, la primera vegada que vaig veure que Oriol Junqueras podia arribar a president de la Generalitat va ser quan es va encarar amb els bombers i els va dir que de miracles, amb els calés, no se'n poden fer. Pel que sé, Junqueras va repetir el mateix en una altra ocasió i fins i tot amb els del comitè d'empresa de TV3, que també es pensen que són una estructura d'Estat.
Agafem, per exemple, el conflicte per l'increment de les tarifes de TMB. Saben per què l'alcalde Trias ha decidit apujar-les? En primer lloc perquè l'any vinent hi ha eleccions municipals i més val fer-ho ara que el 2015. Però sobretot perquè TMB arrossega un deute de 546 milions d'euros i els deutes, tard o d'hora, s'han de pagar. Si no fos una empresa pública ja hauria tancat.
Per això dels pocs que ha dit la veritat en això han estat el conseller de Presidència, Francesc Homs, que el passat 4 de febrer va deixar clar en la roda de premsa de Govern que malgrat les protestes, "si ens endeutem serem insolidaris amb els que vénen després".
"La conseqüència d'haver estirat més el braç que la màniga és que després ho paguem tots", va afegir. Homs va demostrar que no tenia miedo escénico: "ja titularan després -ens va etzibar als periodistes-, però l'Estat del Benestar el defensem les classes mitjanes o no el defensarà ningú".
Perquè si a TMB hem arribat a aquesta situació és perquè cap governant no ha volgut agafar el bou per les banyes -apujar tarifes és impopular- i la pilota financera ha anat creixent. En un context, a més, en què l'Estat -amb governs del PSOE o del PP- ha anat reduint l'aportació. El 2011 va ser de 184 milions, el 2012 de 101 milions i el 2013 de només 95.
El mateix Trias ha apujat ara les tarifes, però va criticar Hereu quan el llavors alcalde va posar en marxa la T-Infant amb un cost de 35 euros en comptes de fer-la gratuïta com demanava ell quan era cap de l'oposició municipal.
Al final, els abonaments amb descompte representen el 22% dels viatges. Una de cada quatre persones que usen el transport públic de Barcelona tenen una bonificació entre la T-Jove, T-12, T-Famílies nombroses i monoparentals i T-Trimestre amb preu especial per a aturats amb un cost de 70 euros. M'estalvio d'esmentar els que no paguen -inclòs algun diputat de la CUP- perquè si paguessin tots segurament seria més barat.
Per això, l'altre dia em van convidar a TV de Badalona -per una tele a la qual em conviden- i aprofitant que hi havia representants de CiU, del PSC, del PPC -hi faltaven ICV i ERC, que també han tingut responsabilitats de Govern a la Generalitat o a l'Ajuntament de Barcelona- els vaig dir que si s'ha arribat a aquesta situació insostenible és per tots ells. Perquè, durant trenta anys, tots han amagat el cap sota l'ala.
Segurament ara sortirà algun amable lector que em dirà capitalista fastigós, ultraliberal, fart de la dreta i no sé quantes rucades més. Jo -que faig servir el transport públic- també estic en contra de l'increment. En el meu cas, la T-10 de Rodalies de tres zones ha passat dels 18,30 euros el 2006 als 27,70 del 2014.
Però el que vull és solucions: si no s'apugen tarifes, com s'arregla? Amb manifestacions? Interrompent el servei? Colant-se? Perquè la mateixa esquerra que dóna suport d'una manera o l'altra a Stop Pujades ha governat a l'Ajuntament durant trenta anys. I set a la Generalitat. Saben què costa una targeta de bus de 30 dies a Dublin? 125 euros. Governar és l'art de prendre decisions. Encara que, de vegades, siguin doloroses.
