A més de les morts i destruccions de la guerra, a més dels milions de desplaçats i refugiats, a més de l’emissió de milers de tones de gasos i altres contaminants per l’ús i els efectes de les armes al camp de batalla, a més de les fams de poblacions vulnerables pel bloqueig del gra d’Ucraïna, a més de la desestabilització de l’economia i les finances mundials, a més de la inflació d’ací i d’allà, la guerra desencadena per Vladímir Putin ha alentit o aturat les accions per a la mitigació del canvi climàtic.
La crisi del gas i el petroli rus, de la dependència dels quals volen alliberar-se els europeus, està provocant la substitució del que prové de Rússia pel gas i el petroli d’altres procedències, que arriba amb transport marítim, altament contaminant -més la contaminació de la regasificació del gas liquat-, i per la recerca de nous jaciments i fonts de producció, com ara la fracturació hidràulica (fracking). I, a sobre, el retorn amb força del carbó, que estava sent abandonat.
La decisió de Putin d’envair Ucraïna ha capgirat l’ordre mundial. Tot està resultant afectat: la geopolítica, les economies nacionals, els mercats financers i de matèries primeres, el desarmament, la contenció de la proliferació nuclear militar i civil i -no ho oblidem- l’aplicació de l’Acord de París de 2016 sobre canvi climàtic.
L’informe de l’abril passat del Grup Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) no pot ser més alarmant, ni més oportú: “els fenòmens extrems relacionats amb l’escalfament global tindran conseqüències nefastes i irreversibles”.
Potser els escèptics comencin a creure’s el canvi climàtic a cop d’onades de calor i de tornados.
És una “certesa deduïble” -els experts estimen que la realitat la confirmarà- que no podrà evitar-se en el transcurs dels propers vint anys la superació de l’1,5 graus de la temperatura mitjana global. Hem arribat ja a l’1,2 graus.
Si les conseqüències previsibles d’un augment d’1,5 graus eren prou greus, superar aquest nivell, fregant els 4,4 graus com vaticinen alguns experts per al 2100, seria indescriptiblement dramàtic.
El principal problema de la Humanitat, que hauria de mobilitzar la Humanitat sencera, és reduir l’emissió de gasos hivernacle, una activitat humana. La resta són foteses com la independència del Donbass o la pertinença de Crimea a Ucraïna o a Rússia, per esmentar-ne només un parell. I, si voleu, podeu afegir-hi la independència de Catalunya
Putin se’n fum del canvi climàtic. No ha fet gaire res per mitigar-lo en el seu immens país. Rússia, que ratificà l’Acord de París el 2019, és la sisena font mundial de gasos hivernacle i no està adoptant mesures significatives i verificables ni en la seva ruïnosa industria pesant, part de la qual funciona amb carbó, ni, sobretot, per combatre la pèrdua de permafrost, que quan es desglaça allibera el diòxid de carboni i el metà, que retenia.
Rússia compta amb la més gran extensió de permafrost del planeta, a més de la localitzada als Urals, milers de kilòmetres quadrats de territori siberià són (encara) permafrost. Però estabilitzar-lo serà (potser) impossible. D’ençà el 1976 la temperatura mitjana de Rússia ha pujat 2,5 vegades més ràpid que el ritme global i la tendència sembla irreversible.
Amb aquests antecedents, serà inútil argumentar a Putin que la guerra d’Ucraïna accelera causalment o indirectament l’escalfament global i amb ell la rapidesa del desglaç del permafrost, respecte al qual Rússia té una responsabilitat de conservació.
Putin va camí de ser un dels personatges més funestos del que portem de segle XXI braç a braç amb Donald Trump, un negacionista frívol del canvi climàtic.
Putin diu que la “seva Rússia” -un país “poderós i modern”, així la defineix- encapçala el nou ordre internacional, el lideratge del qual hauria arrabassat a Occident...amb la guerra d’Ucraïna.
És només una fanfarronada, perquè es il·lusa la pretensió que Rússia pugui presidir l’ordre mundial, però tot i així una remota possibilitat terrorífica: un nou ordre basat únicament en el xantatge nuclear i en la indiferència envers el canvi climàtic, indiferència que li permet fer la guerra i menar o impel·lir polítiques incontinents en l’ús d’energies fòssils.
