L'última sorpresa en l'avenç de la ultradreta europea -almenys fins a les eleccions europees del 2015- ha estat l'UK Independence Party de Nigel Farage, que divendres va aconseguir quasi el 25% dels vots i 139 regidors: un de cada quatre electors va votar aquesta formació. En total, més d'un milió de persones.
Però la premsa d'aquí continua sense entendre res. El Periódico ha publicat un article aquest dissabte -del qual piadosament ometrem el nom de l'autora- que barrejava l'UKIP amb Beppe Grillo -fins i tot hi surt el Sarkozy i la Merkel- per arribar a la conclusió que "l'auge del populisme porta a la fragmentació política i una deriva xenòfoba". Ni una paraula sobre immigració.
L'èxit electoral de l'UIKP ha descol·locat almenys la premsa catalana en una cosa: no saben com anomenar-lo. La Vanguardia i El País parlen de "populisme", El Periódico de "dreta anti-UE", l'Ara d'"ultradreta", El Punt-Avui de "populista i antieuropeista" i El Mundo només de "populista". A e-notícies hi ha ordres estrictes de referir-se a Plataforma x Catalunya com formació "ultradretana", però si l'UIKP és només "populista" per alguns diaris, potser hauré de revocar l'ordre.
Tant se val, el panorama polític català -i espanyol- comença a mostrar alguns símptomes d'aquesta sacsejada que s'està produint a tota Europa després que quasi cinc anys de crisi (2008) amenaci amb enfonsar les classes mitjanes i erosioni la confiança en els partits tradicionals. L'última enquesta del CIS augura una patacada històrica per als dos grans partits espanyols, però m'hi jugo un pèsol que tampoc no se n'escaparà CiU.
Tot fa indicar que el mapa polític català -i espanyol- està a punt de fúmer un pet i els nostres representants polítics seran els últims en assabentar-se'n. Com passa amb els marits amb banyes. Els nostres governants i diputats haurien de pensar en aquella dita, més vella que l'anar a peu, que "quan vegis les barbes del veí afaitar, posa les teves a remullar". Al capdavall, la democràcia anglesa fins fa poc era un biparitidisme perfecte i ara ja tenen quatre partits.
El problema és que aquí, amb la immigració, també mirem cap a una altra banda com va passar recentment amb el tema de la burca. Si cap partit no estava d'acord amb la iniciativa de Ciutadans de prohibir-la arreu -fins i tot a mi em sembla excessiva-, podrien haver presentat la seva pròpia proposta, però tots van preferir amagar el cap sota l'ala. Com deia l'escriptor Manuel Castaño en un article a El Punt-Avui: "Ves per on, hem acabat creant, en tot el que fa referència a l'islam, una mena de tabú, o sigui: no ho toquis que prendràs mal". Qui serà el Nigel Farage català?
Si em busques em trobaràs:
Web: http://www.xavierrius.cat/
