La Puntita · 5 de Diciembre de 2022. 10:06h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

Russos que voten amb els peus

Hi ha hagut llargues cues a les fronteres internacionals de la Federació de Rússia, principalment amb Finlàndia, Estònia, Lituània, Geòrgia, Turquia, Azerbaitjan i Kazakhstan. No són turistes russos, són russos que surten de Rússia, per no dir que en “fugen”.  Molts  per por a ser reclutats  per a la guerra de Putin.

Però ja abans de la guerra, i de la pandèmia, el flux de gent que sortia de Rússia  era “anormalment “ elevat pel que seria un moviment turístic ordinari.  Els qui surten  pertanyen socialment a la classe mitjana tirant  a munt,  els russos  per  sota  d’aquest nivell no es poden permetre un cotxe i viatjar. Molts són joves formats en informàtica i altres tecnologies. Una pèrdua de talent  per a Rússia.

¿Quines són les raons d’aquesta “diàspora” russa? Algunes tenen a veure amb el fet que el règim de Putin està collant com més va més les  llibertats, que no passaven de l’estadi incipient, però  n’hi havia.  Fonamentalment, són raons relacionades amb la falta de perspectives professionals i personals.

Unes quantes dades confirmarien aquesta interpretació.

La Federació de Rússia és el país més extens del planeta: 17.098250 km2 amb 11 fusos horaris dels 24 existents al món, riquíssim en recursos energètics i minerals, amb  grans reserves de gas natural, petroli  i carbó i abundants minerals estratègics, cobalt, wolframi, urani, etc. Té una població de 143.446.060 d’habitants amb un notable nivell mitjà de formació.

Vistes aquestes generoses dades “macro” sorprenen els esquifits resultats del desenvolupament econòmic, social i humà.

El PIB de Rússia és de 1.502.737M€ (2021), sols un 24,8% superior al d’Espanya, i s’estima que enguany per la guerra de Putin perdrà 4 o 5 punts. El PIB per habitant de 10.312€ (2021) és un 40,44% inferior al d’Espanya. El salari mínim interprofessional, augmentat un 10% el maig passat per endolcir  els efectes de la guerra, és de 241€ mensuals, el d’Espanya de 1.000€ (2022) i la pensió mitjana de jubilació, també augmentada un 10%, és de 303€ mensuals, la d’Espanya de 1.251,54€ (abril 2022).  Rússia ocupa el lloc 52è de 189 a l’Índex de Desenvolupament Humà, elaborat per les Nacions Unides, Espanya el  25è.

Per contra, la despesa oficial en defensa -probablement, la real és més elevada- consumeix el 4,26% del PIB, la d’Espanya un 1% i la dels Estats Units un 3,7%, clar que el seu PIB és abismalment superior al rus, 19.443.700M€.  Rússia és una superpotència militar, la primera pel nombre d’ogives nuclears, un gegant monstruós,  però un nan pollós en desenvolupament i nivell de vida.

 El gran error històric  de les classes dirigents russes ha estat  voler competir amb Occident en el terreny militar en comptes de fer-ho en l’econòmic. La Xina que té molts menys recursos es planteja d’arribar a ser la primera potència econòmica mundial i ja ha té un PIB de 14.994.600M€ (2021), 10 vegades superior al rus.

Es comprèn que una part significativa - per la formació i la joventut- de la força de treball russa manifesti la seva protesta per les pobres perspectives personals i ho faci votant amb els peus, abandonant Rússia (en tots els sentits) per la incompetència de la classe dirigents, que no sap rendibilitzar les enormes potencialitats del país.  

Europa és la destinació preferida de la soterrada migració econòmica i Alemanya amb 237.000 residents legals russos la més sol·licitada. Espanya amb uns 80.000 russos també atreu.

 De moment, no s’aprecia un moviment de retorn a Rússia, que  no es produirà mentre duri la guerra de Putin ni probablement tampoc mentre duri el règim de Putin.

 ¿Fins quan les fronteres de Rússia romandran obertes? No se sap i la imprevisibilitat de Putin no ajuda, tanmateix els senyals no són tranquil·litzadors. Tot Rússia es troba en “estat d’alarma” a distints nivells segons les zones del país.  La mobilitat interior i cap a l’exterior pot quedar aviat restringida.

Putin no  para  la voràgine  que ha desfermat, tem que si l’atura caurà, però s’ha (auto)aculat contra la paret, li queden pocs cartutxos a la recambra, l’últim, l’amenaça de prémer el botó nuclear, abans té el de negociar. S’hi resisteix perquè haurà de  rebaixar les seves pretensions. Per si no té més remei, prepara la negociació estovant els ucraïnesos amb la destrucció de les infraestructures vitals de l’electricitat, l’aigua, la telefonia, el transport...

Publicidad
Publicidad

5 Comentarios

Publicidad
#2 Onofre de Dip , Vigo , 07/12/2022 - 19:17

Recomiendo a todos los que deseen tener un conocimiento veraz y riguroso del conflicto entre Rusia y Ucrania que lean el último libro de Francisco Veiga: “UCRANIA 22. La guerra programada”. Alianza editorial. Es una obra fascinante y llena de erudición.

#2.1 Jordi García-Petit, BARCELONA, 07/12/2022 - 22:53

Muy interesantes aportaciones. También vale la pena “La historia de Rusia” de Orlando Figes (2022), en particular el capítulo dedicado a Putin.

#2.2 Jordi Garcia-Petit, Barcelona, 08/12/2022 - 08:49

Muy interesantes aportaciones. También vale la pena el capítulo que Orlando Figes dedica a Putin en "La historia de Rusia (Taurus, 2022).

#2.3 Onofre de Dip , Vigo , 10/12/2022 - 17:04

Gracias por la recomendación, don Jordi. Si alguien conoce bien la Historia contemporánea de Rusia ese es Figes.

#1 Onofre de Dip, Vigo , 07/12/2022 - 19:11

En uno de sus excelentes artículos sobre el tema, Rafael Poch comentaba que la desafección de una parte de la joven población rusa podía deberse al incumplimiento del acuerdo tácito al que en su momento los rusos llegaron con Putin: tú liquidas el caos económico de Yeltsin y nosotros no nos metemos en qué forma gobiernas el país.