Hi ha hagut llargues cues a les fronteres internacionals de la Federació de Rússia, principalment amb Finlàndia, Estònia, Lituània, Geòrgia, Turquia, Azerbaitjan i Kazakhstan. No són turistes russos, són russos que surten de Rússia, per no dir que en “fugen”. Molts per por a ser reclutats per a la guerra de Putin.
Però ja abans de la guerra, i de la pandèmia, el flux de gent que sortia de Rússia era “anormalment “ elevat pel que seria un moviment turístic ordinari. Els qui surten pertanyen socialment a la classe mitjana tirant a munt, els russos per sota d’aquest nivell no es poden permetre un cotxe i viatjar. Molts són joves formats en informàtica i altres tecnologies. Una pèrdua de talent per a Rússia.
¿Quines són les raons d’aquesta “diàspora” russa? Algunes tenen a veure amb el fet que el règim de Putin està collant com més va més les llibertats, que no passaven de l’estadi incipient, però n’hi havia. Fonamentalment, són raons relacionades amb la falta de perspectives professionals i personals.
Unes quantes dades confirmarien aquesta interpretació.
La Federació de Rússia és el país més extens del planeta: 17.098250 km2 amb 11 fusos horaris dels 24 existents al món, riquíssim en recursos energètics i minerals, amb grans reserves de gas natural, petroli i carbó i abundants minerals estratègics, cobalt, wolframi, urani, etc. Té una població de 143.446.060 d’habitants amb un notable nivell mitjà de formació.
Vistes aquestes generoses dades “macro” sorprenen els esquifits resultats del desenvolupament econòmic, social i humà.
El PIB de Rússia és de 1.502.737M€ (2021), sols un 24,8% superior al d’Espanya, i s’estima que enguany per la guerra de Putin perdrà 4 o 5 punts. El PIB per habitant de 10.312€ (2021) és un 40,44% inferior al d’Espanya. El salari mínim interprofessional, augmentat un 10% el maig passat per endolcir els efectes de la guerra, és de 241€ mensuals, el d’Espanya de 1.000€ (2022) i la pensió mitjana de jubilació, també augmentada un 10%, és de 303€ mensuals, la d’Espanya de 1.251,54€ (abril 2022). Rússia ocupa el lloc 52è de 189 a l’Índex de Desenvolupament Humà, elaborat per les Nacions Unides, Espanya el 25è.
Per contra, la despesa oficial en defensa -probablement, la real és més elevada- consumeix el 4,26% del PIB, la d’Espanya un 1% i la dels Estats Units un 3,7%, clar que el seu PIB és abismalment superior al rus, 19.443.700M€. Rússia és una superpotència militar, la primera pel nombre d’ogives nuclears, un gegant monstruós, però un nan pollós en desenvolupament i nivell de vida.
El gran error històric de les classes dirigents russes ha estat voler competir amb Occident en el terreny militar en comptes de fer-ho en l’econòmic. La Xina que té molts menys recursos es planteja d’arribar a ser la primera potència econòmica mundial i ja ha té un PIB de 14.994.600M€ (2021), 10 vegades superior al rus.
Es comprèn que una part significativa - per la formació i la joventut- de la força de treball russa manifesti la seva protesta per les pobres perspectives personals i ho faci votant amb els peus, abandonant Rússia (en tots els sentits) per la incompetència de la classe dirigents, que no sap rendibilitzar les enormes potencialitats del país.
Europa és la destinació preferida de la soterrada migració econòmica i Alemanya amb 237.000 residents legals russos la més sol·licitada. Espanya amb uns 80.000 russos també atreu.
De moment, no s’aprecia un moviment de retorn a Rússia, que no es produirà mentre duri la guerra de Putin ni probablement tampoc mentre duri el règim de Putin.
¿Fins quan les fronteres de Rússia romandran obertes? No se sap i la imprevisibilitat de Putin no ajuda, tanmateix els senyals no són tranquil·litzadors. Tot Rússia es troba en “estat d’alarma” a distints nivells segons les zones del país. La mobilitat interior i cap a l’exterior pot quedar aviat restringida.
Putin no para la voràgine que ha desfermat, tem que si l’atura caurà, però s’ha (auto)aculat contra la paret, li queden pocs cartutxos a la recambra, l’últim, l’amenaça de prémer el botó nuclear, abans té el de negociar. S’hi resisteix perquè haurà de rebaixar les seves pretensions. Per si no té més remei, prepara la negociació estovant els ucraïnesos amb la destrucció de les infraestructures vitals de l’electricitat, l’aigua, la telefonia, el transport...
